L’espera d’un milió de joves catalans

Ahir i avui hem celebrat al Parlament el Ple monogràfic sobre la situació de la joventut catalana. Un ple que va proposar la Joventut Socialista de Catalunya i que el Grup Parlamentari Socialista va presentar a la resta de grups per portar-lo a terme. S’hi van sumar els grups de CIU, ERC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP.

Des de les associacions juvenils van rebre molt positivament la celebració d’aquest Ple, i des del Consell Nacional de la Joventut de la Catalunya (CNJC) s’ha impulsat i les entitats que el conformen han estat moltes setmanes treballant i concertant propostes per tal de presentar un document que representés les mesures que el milió de joves catalans necessiten.

Malgrat les propostes del CNJC i les que han fet tots els grups parlamentaris, avui s’han aprovat mesures que estan molt per sota de les nostres expectatives. El Govern, amb el suport d’ERC, no ha estat valent, no ha estat ambiciós, no ha acceptat compromisos pressupostaris… sota l’excusa de la falta de recursos. Al què nosaltres responem que, tal vegada, amb el pressupost aprovat, podríem saber com està prioritzant el Govern i ERC les polítiques que es desenvolupen a Catalunya i, per tant, quin és el nivell de compromís de CIU i ERC vers els joves.

Tot i així, l’error en alguna votació (per part, bàsicament d’ERC) ha portat que s’hagin aprovat dues propostes que els socialistes hem fet: 150 milions d’euros per desenvolupar un pla de xoc contra l’atur juvenil, i 75 milions d’euros per la Beca “Queda’t a Catalunya”. En total, 225 milions d’euros per programes de formació i treball per a joves.

Sap greu, hem perdut una fantàstica oportunitat per demostrar als joves que la política és útil, que la política té sentit i que poden tornar a creure en la política perquè aquesta està aprop per escoltar i proposar el què necessiten. No crec que ho haguem aconseguit. L’espera d’un milió de joves catalans continua…  

YouTube Preview Image

Posted in Blog | Tagged , , , | Leave a comment

L’Hora Violeta

Divendres passat vaig tenir la sort i el plaer de formar part, conjuntament amb d’altres dones estupendes, del nucli fundador d’una nova entitat que neix a Mataró i la comarca, L’Hora Violeta. Una entitat que vol treballar i vetllar per la promoció de l’autonomia de les dones, la igualtat de gènere i l’eradicació de la violència masclista.

Aquests són els nostres objectius, ajudar i recolzar per donar solucions a aquests reptes que encara avui són tan necessaris, si tenim en compte les enormes dificultats que vivim i patim les dones en diferents circumstàncies. Cal recordar i no oblidar que les dones estem patint de manera desigual la crisis econòmica tant en l’àmbit laboral (pèrdua llocs de treball, més precarietat, sous per sota del 20% en relació als homes) com en el social (la pobresa afecta més les dones i els menors de 16 anys, pensions més baixes). I en el cas de la violència masclista, segueixen havent-hi xifres preocupants, 10.088 denúncies de dones al 2012 a Catalunya.

Per això, quan la Meritxell Puyané em va proposar formar part d’aquesta aventura associativa, no vaig dubtar en afegir-me, vull posar el meu granet de sorra en millorar la igualtat al nostre entorn. Els anys, que a l’Ajuntament de Mataró em vaig responsabilitzar com a regidora dels programes d’igualtat, van ser molt intensos, vaig poder conèixer d’aprop les desigualtats, una cultura i societat molt masculinitzada, les lluites silencioses de tantes dones -també homes- per superar situacions discriminatòries. Varem poder posar en marxa accions conjuntament amb entitats i vàrem avançar. Però queda molta feina per fer…

Des de l’Hora Violeta pretenem constituir un espai de continuïtat i punt de trobada per les dones, amb la finalitat d’afavorir la creació de xarxes socials i la planificació i execució de les activitats i recursos necessaris per a facilitar l’autonomia, el benestar i la millora de la seva qualitat de vida, amb el suport permanent d’un equip professional format amb perspectiva de gènere.

Al mes de setembre presentarem públicament l’entitat, i espero que moltes i molts dels que em llegiu, ens pugueu acompanyar.

Posted in Blog | Tagged , , | Leave a comment

En defensa del model comercial català

Avui al Parlament de Catalunya s’ha aprovat la tramitació d’urgència de la llei d’horaris comercials, amb el vot contrari del PP i l’abstenció de Ciutadans. El PSC, com no podia ser d’una altra manera, hem votat favorablement atenent a la defensa del model comercial català que és un model d’èxit com ha quedat demostrat al llarg dels darrers anys.

El comerç és un dels sector econòmics que genera més ocupació, i en particular, el comerç urbà i de proximitat és el què ho fa en major proporció, sobretot en relació als m2 de venda. Aquest sector econòmic, a més, aporta un element social fonamental per la vida dels barris i les ciutats, convivint amb d’altres usos existent als municipis.

El comerç ha experimentat, en els darrers temps, canvis importants i ha innovat per millorar la seva competitivitat: més qualitat i varietat de producte, formats de descompte, incorporació del comerç online, programes de fidelització,  serveis post-venta. Tot i així, cal seguir avançant, des de dos punts de vista:

Polítiques actives pel sector: formació, captació de talent, eines tecnològiques
Generació d’entorns adequats cercant un equilibri de formats comercials adequat a les necessitats de les persones, afavorint el model dual (comerç proximitat i grans superfícies) dins la trama urbana.

Actualment, però,  el comerç pateix una crisis molt important que arrosseguem des del 2008 i que ha tingut conseqüències greus, 3.400 establiments tancats i 46.300 llocs treball perduts, el què representa un 13’9% del total. A la darrera campanya de Nadal i Reis, sumada a la de rebaixes, la baixada de la facturació ha estat del 10%.

L’augment d’impostos realitzat pel Govern del PP, com l’IVA, l’IRPF o la pujada de preus del consum (aigua, llum, betxina…) ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu que està generant una important baixada consum, i en conseqüència, més crisis al comerç.

A aquesta situació de crisis es suma la INCERTESA generada arran del RDL 20/2012 que el Govern del PP a l’Estat va aprovar, i que modifica la llei 1/2004 d’horaris comercials. Un RDL que pretén la liberalització dels horaris i que, segons el PP, respon al principi d’unitat de mercat i a la millora de la competència. No podem estar d’acord amb aquesta visió ideològica del PP. I no ho estem nosaltres ni la gran majoria d’associacions comercials del país, principalment, per 2 motius:

1.- La invasió de competències que fa l’estat amb aquesta regulació i sobre la que la Generalitat té competència exclusiva, tal i com estableix l’Estatut.
2.- La crisis no pot ser una excusa per desregular el comerç i desprotegir-lo. Creiem que més enllà de liberalitzar horaris, el què cal és fomentar el consum responsable, i permetre la conciliació de la vida familiar i laboral, sobretot del petit comerç.

Així doncs, davant aquesta crisis i la incertesa generada pel RDL aprovat pel PP, el grup parlamentari va presentar una proposta de resolució, el 27 de gener, per demanar UNA NOVA LLEI DE COMERÇque preservi el model comercial i enforteixi les polítiques adreçades a aquest sector. I, sobretot, per no generar més incerteses en relació als horaris comercials. Avui comença el debat de la darrera part, caldrà treballar la resta per incorporar totes les propostes que potenciin i impulsin el sector.

Posted in Blog | Tagged , , , | Leave a comment

La Gran Estafa

Actualment, i des de fa un temps, el sistema financer espanyol i català viu moments difícils i convulsos amb una enorme pèrdua de credibilitat del que se’n deriva una falta de confiança que pot tenir greus conseqüències de futur.

Aquesta situació s’ha agreujat amb la comercialització massiva que varen fer entitats financeres dels productes híbrids, participacions preferents i deute subordinat, col·locats a petits estalviadors que no tenien perfil per ser clients d’aquest tipus de producte. Així ho han establert diversos tribunals, remarcant l’engany en la informació oferta i l’abús de confiança, que ha derivat en un consentiment viciat per erroni i ha comportat la declaració, via sentència, de contractes nuls.

Ens trobem davant una gran estafa on són les persones més vulnerables les que estan patint una greu injustícia. I, en el cas de les preferents de Caixa Laietana-Bankia, l’engany ha estat doble ja que al març del 2012 varen “obligar” a molts preferentistes a fer un bescanvi del seu producte per accions; accions que un any més tard tenen el valor d’un cèntim. Una estafa que, de moment, no troba solucions en el Govern de l’Estat que és qui en té avui la responsabilitat. Calen solucions.

Som conscients que la Generalitat de Catalunya no té competència en el sistema financer, per tant, tampoc en els productes financers, però sí té assumida la competència exclusiva en matèria de protecció dels drets dels consumidors i els usuaris en virtut de l’art. 12.1.5 de l’Estatut d’Autonomia.

Per tant, en aquest sentit, la Generalitat té una responsabilitat important per defensar usuaris i consumidors, i assessorar-los en les accions judicials pertinents que es puguin prendre davant d’abusos o estafes, com és el cas.

L’Agència Catalana de Consum és l’organisme competent en matèria de defensa dels drets dels consumidors i usuaris, tal i com estableix la llei 9/2004 de la creació de l’agència catalana de consum.

Per aquest motiu, demanem al Govern la següent informació:

-      Quin és el nombre d’afectats per les preferents i productes subordinats a Catalunya?Els tenim agregats per entitat financera?

-      S’ha posat l’agència catalana de consum a disposició dels afectats per orientar-los, informar i assessorar als consumidors i els usuaris per poder exercir els seus drets? Si és així, a quantes persones ha atès? Quants expedients s’ha obert?

Coneixem que l’Institut Galego de Galícia i d’Andalusia han posat en marxa oficines pel territori per tal d’informar, assessorar als consumidors afectats, i han facilitat la presentació demandes col·lectives davant la fiscalia per tal que la via judicial es posi en marxa ja que és una de les vies que està proporcionant solucions reals i efectives als afectats, que és el què tots defensem.

De fet, la fiscalia general de l’Estat fa 2 anys va remetre un decret a totes les fiscalies per tal que es personessin en matèria de consum quan es veiés afectat un col·lectiu ampli de persones, com és el cas de les preferents. Des de comunitats com Galícia, Andalusia o Balears, el ministeri fiscal conjuntament amb els organismes de consum estàn actuant per tal d’obrir la via judicial o penal. No és el cas de Catalunya, però. Per això volem preguntar al Govern:

-      S’ha posat en contacte amb la fiscalia? Té un nombre suficient d’expedients per poder plantejar en un demanda col·lectiva i obrir la via civil?

Aquestes han estat les preguntes que avui el Grup Parlamentari Socialista ha fet al Govern en la sessió del control. El conseller Puig ha estat l’encarregat de respondre-les. Ha estat decepcionant. Tot i tenir 2 minuts i 30 segons per contestar, no ens ha dit si realment s’està treballant amb la fiscalia i si es pretén presentar una demanda col·lectiva per via judicial civil o penal. Aquest era l’objectiu de la pregunta. No hem tingut èxit. Llàstima. La Generalitat té l’obligació de posar solucions en temes relatius a les seves competències, en aquest cas, és clar que no ho està fent.

Enllaç al vídeo de la intervenció
Enllaç notícia PSC 

Posted in Blog | Tagged , , , , | Leave a comment

Necessitem un Pla de Xoc contra l’Atur, ja!

YouTube Preview Image

El passat 21 de febrer el Conseller d’Empresa i Ocupació va comparèixer per primera vegada a la comissió corresponent, la d’Empresa i Ocupació, per presentar el programa que el departament pretén desenvolupar en els propers mesos.

Probablement, aquesta comissió serà una de les més actives i una de les que tractarà temes més transcendents, degut a la situació econòmica que estem patint i que comporta, malauradament, tancament d’empreses i, en conseqüència, augment de l’atur. La reforma laboral aprovada fa un any per PP i CIU, les polítiques d’austeritat que estan portant a terme els governs conservadors de l’Estat i també de la Generalitat, sense cap estímul per la reactivació de l’economia, ens porten a més recessió i a una crisi que cada vegada és més greu i amb la que pateixen més ciutadans.

L’atur en els darrers 2 anys ha crescut més de 6 punts (2010- 17’8% i 2013- 23’9%), convertint a Catalunya en la 2a CCAA amb més atur d’Espanya i amb un taxa interanual de creixement de l’atur per sobre de la mitjana espanyola (14’1%), amb un total de més de 885.000 aturats. Doncs bé, amb aquestes dades, assistíem a la compareixença del conseller Puig convençuts que ens presentaria, com a mínim, un pla de xoc contra l’atur, i en concret, contra l’atur juvenil, que ja augmenta al 55%. No va ser així.

Durant la compareixença, no va haver-hi propostes concretes per lluitar contra l’atur, per estimular l’economia, per reactivar-la. L’argument, que sonava a excusa, va ser repetidament que el Govern de la Generalitat no té prou recursos per desenvolupar aquestes polítiques degut a la deslleialtat financera de l’Estat. Us sembla que 37.000 milions d’euros són pocs recursos? … El què li vaig dir al conseller és que cal prioritzar i si el Govern vol, es poden trobar els recursos. Tal i com han fet alguns municipis que sense competències ni recursos, estan dedicant forces euros a fer plans d’ocupació locals per tal de contractar persones aturades i oferir-los un contracte laboral. I ho han fet municipis diversos: Gavà, Sant Vicenç de Castellet, … si ho fan els municipis, per què no ho pot fer el Govern de la Generalitat? És que no hi creuen? Andalusia també ha presentat un pla de xoc contra l’atur, i imagino que també deu estar patint la crisis.

Cal actuar contra aquest greu problema que estem patint i cal que el Govern encapçali mesures i propostes de lluita contra l’atur. Dijous passat, el Grup Parlamentari Socialista vàrem insistir en aquest tema i seguirem fent-ho.

Posted in Blog | Tagged , , | Leave a comment

Les raons del meu vot

La metàfora de la liquidesa, proposada per Bauman, per definir el tipus de societat en què vivim, dóna compte de la volatilitat, la incertesa, el canvi, la transitorietat, la flexibilitat o la transformació constant en que estem immersos en aquests temps de crisis del benestar. I això, evidentment, defineix el tipus de relacions humanes, on cada vegada més es redueix la responsabilitat, l’atenció o el vincle envers l’altre.

Doncs bé, en aquests moments de modernitat líquida es fa difícil poder escoltar, conversar o reflexionar sense pressa, sense la simplicitat dels 140 caràcters que pots escriure a twitter. Tot ha de ser ràpid, de titular. El que no expliques en 10 segons no serveix. Em nego, en part, a seguir aquesta dictadura de la immediatesa, de la liquidesa.

Ahir al Parlament de Catalunya es va viure un diada intensa degut a la presentació i posterior votació de la declaració de sobirania i pel dret a decidir. Malgrat que m’hagués agradat que no fos el tema central del primer Ple de la X legislatura -perquè crec que hi ha temes més urgents i importants que necessiten mesures urgents per part del Govern, com és la lluita contra l’atur- considero que és un tema important i que cal tractar amb calma. Però, si alguna cosa no és va fer ahir, ni avui ni en els propers dies es farà, és permetre la reflexió ni el temps necessari per escoltar, respectar i si s’escau, entendre.

El PSC va presentar durant els dies previs a la votació d’aquesta declaració, una proposta pel dret a decidir legal i acordat, tal i com establia el programa electoral amb què ens vam presentar a les eleccions i pel qual se’ns va votar. Una proposta que pretén que els catalans i les catalanes puguin decidir el seu futur amb garanties i legitimitat. I ho dic en dos sentits. El primer per tal que la ciutadania (en el cens electoral) se senti cridada a participar, i el segon perquè es reconegui qualsevol resultat com a vàlid i legítim per part de tots els actors o les instàncies implicades. De no ser així, estem abocats als fracàs i sotmetent a la societat catalana a tensions innecessàries.

Ens els darrers temps, s’ha vinculat o relacionat el cas de Canadà-Québec o Regne Unit-Escòcia amb Espanya-Catalunya. Sempre ha estat un model de referència. Per cert, un model legal i acordat entre les parts. Avui ja no interessa. Hem optat per la via de la il·licitud, atenent a la suposició que el govern de l’Estat no és el del Regne Unit, i que no ens permetrà mai celebrar un referèndum. I jo només deixo una pregunta a l’aire: no és el Govern del Regne Unit anti-independentista i de dretes com el d’Espanya? És que som menys capaços de dialogar? Sincerament, crec que l’objectiu és la decisió unilateral d’independència, sense acords ni legalitat, i això és una greu irresponsabilitat per qui governa aquest país que és, sobretot, el President Mas.

Ahir vaig votar lliurement, sense cap pressió de ningú ni de cap partit, i em refereixo a les al·lusions al PSOE que, per cert, està en contra de la proposta que va votar el PSC. Per tant, ho vaig fer des dels meus principis i convençuda que cal ser lleial a un projecte plural i divers com el del PSC que es va presentar a les eleccions amb un programa electoral que comparteixo i que crec ens toca defensar en aquesta X legislatura, com així ens recordaran els electors que ens van fer confiança.

En els propers temps no viurem moments fàcils en la societat catalana. Avui alguns posen en dubte la catalanitat dels catalans en funció del posicionament davant la declaració aprovada ahir o la votació del futur referèndum. D’això en dic actituds polítiques malaltes. Tant de bo, no fos així, però penso sincerament que, com mai, s’havia intentat dividir. Alguns miren de fracturar la societat catalana, una societat que havia viscut en les darrers tres dècades en convivència i cohesió, acceptant i respectant la diferència, un respecte que avui és estrany i llunyà. Aquells que es passen el dia citant la paraula “democràcia” o “demòcrata”, a la pràctica cauen en el pitjor dels maniqueismes: no respectar el que pensa diferent, el que vota diferent, titllant-lo demagògicament i de manera populista de “poc demòcrata”. La mateixa demagògia i el mateix populisme, per cert, amb què s’intenta fer creure els catalans i les catalanes que la independència faria desaparèixer com per art de màgia tots els problemes, o que Madrid “ens roba” o que hi ha una espècie de conjura espanyola per fer-nos desaparèixer. En altres ocasions hem viscut a Catalunya, Espanya i Europa la plaga dels ultranacionalismes que identifiquen l’altre amb l’enemic.

M’hagués agradat que el meu primer post sobre la nova etapa parlamentària que vaig encetar el 16 de desembre fos sobre aquells temes que realment preocupen la gent: l’atur, la pobresa, les desigualtats, les llistes d’espera que creixen, la disminució de la qualitat de l’escola pública… no ha estat així. No ens han deixat. Les seves prioritats són d’altres però, des del PSC, i jo particularment, treballarem per defensar les injustícies i desigualtats que, per desgràcia, creixen cada dia al nostre país.

Comparteixo alguns articles i documents interessants al respecte:
- Editorial del Pais: Aires de ruptura
– El Debat.cat: Fum sobiranista contra problemes greus i reals, d’Alfons Quintà
Alguns apunts sobre sobirania i dret a decidir, de Ferran Pedret
Intervenció de Pere Navarro (PSC) al Ple del Parlament.
Per un rumb diferent al fixat per CIU i ERC, de Miquel Iceta
Guanya la sobirania, perd la democràcia, de Joaquim Coll
La península inevitable, de Juan-José López Burniol

Posted in Blog | Tagged , , , | 9 Comments

“Contribuir amb un vers” per Javi Naya

Només puc que agraïr-li al Javi el seu escrit, les seves paraules, la seva generositat. Espero estar a l’alçada.

“Sota la mirada nítida i curiosa de l’Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976) s’entreveu un caràcter dinàmic que no deixa indiferent. De conversa animada, el seu aire afable atrapa ràpidament quan la conversa amb ella s’arrenca i es comença a aprofundir en qualsevol tema. Amant del cinema, del teatre, de la lectura i del descobriment com a concepte en sí mateix, entès com a mode de finestra oberta al món, la seva pel•lícula favorita és “El club dels poetes morts” i en quant a la música, es decanta per l’estil delicat de la veu d’en Pedro Guerra.

L’Alícia, llicenciada en Dret, forma part d’una generació que ha crescut sota el desig d’explorar a fons les possibilitats del món que l’envolta. De ben jove, compaginava els seus estudis amb una feina a Caixa Laietana, una entitat que ja no existeix (va ser absorbida per Bankia) i ja aleshores se li havia despertat la inquietud política. Va donar les primeres passes a la Joventut Socialista de Catalunya, a l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya i al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Els qui la coneixen d’aquella etapa, ja en destaquen la seva transversalitat, la capacitat per sumar esforços, teixir ponts i establir complicitats amb gent diversa, des de la discrepància honesta però a través de la voluntat ferma de fer avançar el món, de llançar-se a la recerca del futur.

Quan estava a punt d’acabar la llicenciatura va rebre una beca Erasmus per marxar a La Sapienza (Roma), però justament en aquell moment va ser cridada per l’Alcalde de Mataró, en Manuel Mas, per formar part de la llista socialista a les eleccions municipals del 1999, on va resultar escollida regidora. Allò li va canviar la vida i Roma va haver d’esperar. Durant dotze intensos anys va fer política a la seva ciutat, plena d’ideals. Ho explica amb el convenciment de que l’experiència va comportar-li un gran aprenentatge i un enorme enriquiment a nivell personal i professional. Tant que quan se li pregunta per aquella etapa, les seves paraules són d’agraïment, “ha estat un regal i un privilegi”.

Si hi ha algun projecte on ha pogut deixar la seva empenta i la seva empremta a nivell municipal, sens dubte cal parlar del Tecnocampus Mataró-Maresme, un parc tecnològic que combina universitat, empresa i innovació, una aposta clara per canviar el model productiu de Mataró i de tot un territori, el Maresme. El balanç del projecte a dia d’avui, en plena expansió, ens dibuixa un escenari amb 1.800 estudiants, més de 100 empreses i 600 treballadors. L’Alícia en va ser la Presidenta en els moments més transcendentals pel projecte, quan tocava materialitzar-lo, donar-li forma i posar-lo en funcionament.

Kundera i Delibes figuren entre les seves lectures predilectes. I potser d’aquí li ve un cert punt de la inquietud que la va portar després de l’Ajuntament, per decisió pròpia, a optar per obrir un nou camí, a la recerca de nous reptes lligats al desenvolupament econòmic, l’emprenedoria, la innovació el management, la comunicació, la gestió del coneixement… allunyada de la política però connectada al món.

I així va ser fins que la política va tornar-se a creuar al seu camí. Els companys del PSC li van donar la confiança per presentar-se com a candidata al Parlament de Catalunya, i just el dia del seu casament va rebre la trucada d’en Pere Navarro per proposar-li formar part de la candidatura socialista a les eleccions del passat 25 de novembre, on va obtenir l’escó de diputada. O sigui que va haver de donar el “sí” dues vegades, amb poques hores de diferència.

El contacte amb la gent, la transversalitat, l’inquietud social, la passió pels temes d’innovació, la negociació, la voluntat de donar veu a un territori i als qui no tenen veu… són els elements que configuraran de nou la xarxa que dóna forma a l’univers de l’Alícia. A partir d’ara, li tocarà traslladar aquest univers fins al Parc de la Ciutadella, on exercirà com a diputada del PSC al Parlament de Catalunya i on el futur li brindarà l’oportunitat, tot recuperant l’esperit de la seva pel•lícula favorita, de “poder contribuir amb un vers” a impulsar un país més just i més equilibrat socialment.

Li desitgem que tingui molta sort.”

Javier Naya Gimeno

Posted in Blog | Tagged , , , , | Leave a comment

Incendis al Romea

Divendres varem acostar-nos fins al teatre Romea per disfrutar de l’obra Incendis, estrenada fa uns mesos sota la direcció d’Oriol Broggi, uns dels directors més interessants, segons el meu parer, de l’actual panorama teatral català. Incendis va guanyar en els darrers Premis Butaca, entregats fa uns dies, 5 dels guardons, fet que mostra la qualitat teatral de la proposta, recollint el de millor espectacle, direcció, actriu, escenografia i il·luminació.

Incendis és un gran tragèdia moderna que ens recorda molt als clàssics. La història d’una dona, d’una família però també d’un país, d’una civilització que lluita contra el seu propi destí. És la recerca dels orígens, del passat, per entendre millor el present. Tan llunyà i tan proper. Segons paraules del propi autor Wajdi Mouawad (Beirut, 1968) “Hi ha veritats que només poden ser revelades a condició de ser descobertes”. I sota aquesta afirmació, ens passem més de 3 hores perplexes, tensionats i colpits a la cadira davant el drama i a l’espera del desenllaç d’aquesta magistral peça teatral.

És cert que el text és meravellós i com diu el propi director “no recordo haver llegit mai una obra com Incendis” però no és menys cert que la posada en escena, el ritme i el treball dels actors fa que aquest espectacle sigui espectacular. Pels que estimem el teatre, és un luxe poder comptar amb entregues com les que ens fan Julio Manrique i Clara Segura. És increïble la força, la tensió, la capacitat de modular els personatges, d’intercanviar, de fer-nos entrar en una història tan dramàtica, tan dura que no et permet tenir el cervell enlloc més que sobre la sorra de l’escenari.

Em va encantar, vaig sortir tensionada però feliç… Em va impressionar.

Encara avui hi penso, i comprovo la injusticia de la mesura pressa pel Govern de Rajoy de pujar l’IVA cultural al 21%, convertint-nos en el més alt d’Europa i probablement provocant que algunes propostes teatrals no es puguin produir degut a aquest canvi absurd, com si la cultura fós un luxe!

Quin greu que ara que cal prioritzar l’educació, la cultura, la innovació o la recerca, tinguem un Govern miop que precisament debilita els pilars que permeten formar ciutadans amb capacitat crítica i enfortir l’economia per la via del coneixement.

Posted in Blog | Tagged , , , | Leave a comment

L’acte central del PSC-Maresme amb Pere Navarro

La meva intervenció a l’acte d’avui:

“Benvolguts companys i companyes, amics i amigues

Tinc 36 anys. Alguns d’ells els he dedicat amb tota la força a la política local. Sempre em van ensenyar que calia treballar molt i molt per tirar endavant una ciutat. Però que treballant moltes hores no n’hi ha prou. Que cal imaginar i somiar. Que cal coratge i constància per fer realitat els somnis. Que de vegades hi ha gent que vol posar pals a les rodes, que sovint les coses no vab bé però que malgrat tot cal seguir endavant. Que sovint ens equivoquem, perquè només s’equivoquen aquells que fan coses.

Molts dels nostres pobles i ciutats s’han construït d’aquesta manera. Tenim un país que s’ha fet des de baix, en equip, entre tots. Entre els que pensen d’una manera i els que en pensen d’un altre.

Per això, quan en Pere em va oferir acompanyar-lo a les llistes, hauria pogut amagar el cap sota l’ala. Hauria pogut dir que no. Però quan els vents no bufen a favor, jo crec en el compromís i en la perseverança.

Les coses que passen darrerament al nostre país em preocupen i molt. M’agradaria comentar-ho avui amb vosaltres, quin país ens deixa avui Artur Mas després de la seva elecció com a president? Avui tenim un país més dividit, més pobre i amb més desigualtats.

Tenim un 22% d’atur, 840.000 persones, de les quals la meitat són joves. 6 de cada 10 famílies viuen en la pobresa, han desaparegut quasi 152.000 empreses, tenim un 46% més de llistes d’espera, paguem 1€/recepta, s’han tancat llits i CAP’s, un augment del 66% del preu de les matrícules universitàries.

Però d’aquests temes tan importants, el Sr. Mas no en parla. No li interessa. Ha estat incapaç de millorar la situació, tal i com es va comprometre només fa 2 anys quan es va presentar a les eleccions, i va prometre, per exemple, reduir l’atur al 50%. Doncs bé, com no parla d’aquests temes, ha de parlar d’independència, perquè de la resta no pot dir res.

Però ahir li varem donar la oportunitat al Sr. Mas perquè en parlés.

Milers i milers de ciutadans varem manifestar-nos, varem sortir al carrer per denunciar les retallades injustes de Mas, i Rajoy i sabeu què ha fet el President? Dedicar-li només uns segons en la roda de premsa d’aquest matí. Per què després de la manifestació de l’11 de setembre, es va reunir amb els organitzadors i no ho fa amb els de la manifestació d’ahir?

Mireu, al darrera de grans conceptes com la independència, s’amaguen la incapacitat per aconseguir que la gent jove tingui oportunitats, que tinguem una escola pública, gratuita i de qualitat, que tinguem unes universitats de primer nivell, una sanitat atengui a tothom i bé. Com diu l’escriptor Javier Cercas, quan el tecnòcrata es disfressa de messies no ens podem deixar enganyar.

I davant aquesta situació, ens volen fer creure que el PSC ja no serveix per a res. Que el partit que més ha fet, amb l’ajuda de molta gent, per la cohesió social del país, ja no és útil pel país. Alguns es freguen les mans pensant que Convergència i Unió guanyarà les eleccions i que el PP de l’Alícia Sánchez Camacho serà la segona força política del Parlament.

La dreta, amb la seva cara més insensible, sumant diputats per escanyar encara més la gent que està passant més dificultats.

Recordem que uns i altres, CIU i PP, es recolzen al Congrés i al Parlament, per aprovar la reforma laboral, per fer retallades injustes que sempre perjudiquen als mateixos, les classes mitjanes i treballadores.

Aquest matí, una senyora al barri de Rocafonda m’ha dit: “Alícia, les coses estan molt malament. Vols dir que no t’has posat en un embolic?”. Jo crec que no.

L’embolic l’ha muntat la dreta catalana i la dreta espanyola més rància perquè saben que aquest embolic, a ells, els dóna benzina. El que no diuen és que són uns irresponsables. Potser aconseguiran omplir el seu dipòsit per la campanya electoral, però aquesta benzina acabarà cremant les il·lusions d molta gent que l’única cosa que espera de tots nosaltres és que escoltem i que prenguem decisions possibles, realistes i de futur.

El PSC, el Partit dels Socialistes de Catalunya, és avui més necessari que mai. Ho veurem el 25 de novembre. I ho veurem sobretot en els propers mesos. Sigui quin sugui el resultat del 25 de novembre, el PSC serà aquí, al Parlament i al carrer per parar els peus als que NO tindran cap mena de remordiment per exigir més esforços als que ja no en poden fer més, i donar més privilegis als que ja en tenen molts.

El PSC hi serà per alçar la veu de la gran majoria de la gent que treballa, que imagina, que somia, que estima el país i que l’única cosa que ens demana és que tots plegats posem seny (un mot tan català) i fem que aquest país surti de la crisi i torni a ser una referència a tot Europa.

Hi serem per tornar a dir la veritat. Per no enganyar a ningú amb discursos grandiloqüents. Per dir que és possible fer un país pròsper i ple sense dividir la societat i sense menysprear ningú. Hi serem per fer polítiques a favor de la justícia social i el progrés econòmic, creant una política fiscal progressiva.

També hi serem per dir als nostres companys del Partit Socialista Obrer Espanyol que no hi ha marxa enrere i que les coses han de canviar. Però les canviarem, de fet ja les estem canviant, en positiu, sumant, entre tots. Com hem fet sempre.

I sabrem contribuir a les reformes que facin falta cap a aquest estat federal que nosaltres proposem. Una alternativa realista, sensata, que demana més reconeixement com a nació catalana, més respecte, millor sistema fiscal i més autogovern, per ser un país socialment avançat i econòmicament pròsper dins una Espanya i una Europa federal.

Des del PSC, amb en Pere Navarro al capdavant treballarem per explicar que hi ha alternatives a aquesta polarització entre nacionalismes, el del PP i el de CiU,i a les polítiques econòmiques i socials de l’austeritat i les retallades que ens volen presentar com inevitables.

En resum: avui ens trobem aquí, a Mataró, al Maresme, amb en Pere, a qui vull dir que aquesta ciutat i molts pobles de la comarca és el que és gràcies en bona mesura a la contribució i al lideratge del PSC als de l’Ajuntament. Citaré només un cas concret d’aquest lideratge mataroní però també comarcal.

Vaig tenir la sort, en la meva darrera etapa com a regidora, d’estar al capdavant del parc Tecnocampus Mataró-Maresme, avui una realitat i un cas d’èxit de com ha de ser la nostra economia en el futur: basada en el coneixement i la innovació, amb empreses i emprenedors que creuen i fan aposten en sector emergents que creixen.

Què feia, Convergència i Unió, des de l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Maresme, mentre impulsàvem el TecnoCampus? Posar pals a les rodes, criticar-lo i dir que érem uns “venedors de fum”. El “Tecno fum”, en deien. Avui, al TecnoCampus hi ha un centenar llarg d’empreses, que donen feina a més de 600 persones, i més de 1800 estudiants. Malauradament, el TecnoCampus, i la ciutat, estan governats per aquesta dreta estreta de mires.

Aquesta dreta que no hi creu, en tot allò que s’impulsa des del sector públic, perquè són enemics d’allò públic. Els seus interessos i els seus negocis són en una altra banda, i quan posen les mans en el sector públic és per aprofitar-se’n, no per l’interès general.

Ara a nivell de país, per a mi serà un honor contribuir a una economia no al servei dels interessos d’uns quants, sinó que redistribueixi la riquesa i generi oportunitats i benestar per a tothom. Aquets és el compromís dels socialistes catalans, dels socialistes del Maresme que, malgrat les dificultats, estem sortint al carrer, orgullosos del què som, per explicar la nostra alternativa sensata.

A tots vosaltres i a la resta de candidats del Maresme (la Sílvia, el Javi, el Jodep, el Pedro, en Miquel) vull agrair molt especialment la feina, una feina que no fer-la entre tots com ho estem fent no faríem honor a aquest compromís col·lectiu que és el PSC. Moltes gràcies!

Pere, ens tindràs sempre al teu costat però, recorda també, que des del Maresme serem exigents, aquesta comarca ens necessita per continuar avançant, PER CONTINUAR ESSENT UN TERRITORI D’OPORTUNITATS. Amb el Govern d’esquerres, el Maresme va viure un creixement del 14% entre 2004-10, més que la mitjana catalana. Ara amb CIU, la reducció és del 44%.

Pere, és un privilegi per a mi, poder formar membre de la teva candidatura i avui presentar-te a la gent de la meva comarca. Amb tots vosaltres, Pere Navarro, candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya i futur President de la Generalitat. Endavant, Pere!”

Posted in Blog | Tagged , , , , , , , , , , , , | Leave a comment

NO EM RESIGNO, avui #14N #Vagageneral #Europeanstrike

No em resigno davant les retallades injustes que està fent la dreta catalana i espanyola als drets socials i laborals.

No em resigno davant les desigualtats que estan generant les retallades.

No em resigno davant el desmantellament conscient que està fent la dreta de l’estat del benestar.

No em resigno, per això avui faré vaga general, i em mobilitzo com ho farà tota Europa.

Posted in Blog | Tagged , | Leave a comment