Han estat dotze mesos de gran intensitat, d’aprenentatge constant i de coneixences inoblidables. Participar en l’arrencada de GlobaLleida ha estat una experiència molt positiva, on he pogut comprovar la necessitat que el sector públic i el sector privat tracin línies d’actuació conjunta i marquin el camí per desenvolupar econòmicament i social un territori. Vull agrair especialment la confiança que em va donar el Xavier Pont, així com també al president de GlobaLleida, l’Antoni Brufau. També a l’empresari Ramon Roca, als patrons de l’entitat i al conjunt de persones que m’han acollit i tractat de manera exquisida. A tots us vull donar les gràcies. M’he sentit molt abrigada a Lleida. I he descobert també una ciutat i un territori punter pel país.

Després de participar en la posada en marxa de GlobaLleida, tornen els canvis.

La propera estació d’aquest viatge vital i professional serà a Premià de Mar, a partir de dimecres. Hi arribo amb les maletes plenes d’il·lusió,  i amb moltes ganes de treballar al servei de la segona ciutat del Maresme.  De la mà de l’alcalde Miquel Buch inicio aquesta nova etapa que em portarà a responsabilitzar-me de la gerència de l’Ajuntament.

Espero estar a l’alçada. Hi posaré tota l’energia que sigui necessària. Agraeixo molt la confiança i l’oportunitat que em dona ara l’Alcalde Buch, una persona que conec de fa molt temps, a qui admiro i amb qui espero compartir el repte de fer avançar positivament aquesta ciutat. Arribo, doncs, molt conscient de la responsabilitat i l’exigència que això suposa. L’administració pública necessita avui una gestió molt acurada. S’ha de fer més amb menys. I, sobretot, treballar per garantir el creixement i el benestar de cara al futur. Amb aquesta convicció treballaré.

Amb el Joaquim ens varem conèixer fa ben bé un any durant un viatge a Tetuán (Marroc) on varem participar en unes jornades sobre desenvolupament ecoòmic. Va ser una experiència molt interessant i divertida; interessant perquè el Joaquim és una persona molt coneixedora del món europeu i sempre s’aprèn al seu costat, i divertida perquè és capaç de mantenir en tot moment un sentit de l’humor exquisit que fa els viatges molt més entretinguts.

Avui hem compartit espai radiofònic per reflexionar sobre la situació econòmica actual, la gestió pública i molts altres temes. Ha estat una conversa interessant i distesa mantinguda a tres bandes amb el periodista Vicenç Morando. Gràcies!

Entrevista a Ràdio Maricel

Aquí us deixo el programa, a veure si us agrada!

“Actualment, ens trobem en un món en canvi permanent com a conseqüència dels avenços tan importants que les persones hem realitzat en camps com la tecnologia o la ciència. Estem vivint moments incerts i complexos en el marc d’un sistema econòmic que crèiem immutable i que avui ens demana canvis de paradigma importants. Tot i la globalitat d’aquesta situació, més que mai el món local i les seves polítiques públiques n’estàn patint les conseqüències.

Tant de bo poguéssim trobar receptes màgiques per millorar la situació dels ens locals en aquests moments. El que és evident, sota el meu punt de vista, és que l’austeritat i les retallades com a necessitat general no poden ser l’única resposta a la greu problemàtica que afrontem. La necessitat de ser més eficients no es qüestiona, però cal ser curosos i valents en quines són les polítiques que es decideixen retallar, ja que aquestes decisions afectaran el futur del desenvolupament econòmic i social del nostre territori.

Una condició necessària per a l’èxit econòmic i social del nostre territori és disposar de talent. Les persones són el motor de l’economia, són les que creen idees, innovacions i projectes empresarials. Els recursos econòmics que genera el talent creen entorns socials més equilibrats. Als EEUU, el debat sobre la mobilitat dels talent és objecte d’estudi. Richard Florida, expert en desenvolupament regional i professor de la Universitat de Toronto, explica que la sortida de persones amb talent de les ciutats fa disminuir la seva renda per càpita, dificulta l’aparició d’inversors i, per tant, la creació de llocs de treball d’alta qualificació.

Des de les ciutats i les regions és essencial l’aposta per les persones i la seva educació. El talent s’ha de formar, per això cal desenvolupar polítiques que permetin una formació d’alta qualitat i amb un enfoc important envers els idiomes, la creativitat i el foment de l’emprenedoria. Aquestes polítiques no tenen per què ser molt costoses. En aquests moments de dificultats econòmiques en què cal prioritzar, davant el dilema d’invertir en obra o en persones, la resposta és clara: sempre en persones. De vegades, en l’àmbit públic, ens hem preocupat més de la qualitat dels espais que dels seus usos. Avui, això no ens ho podem permetre.

El talent es mou per diferents motius. En voldria destacar dos: la concentració del talent i la qualitat de vida. En aquests dos aspectes l’àmbit local pot desenvolupar polítiques actives que ho afavoreixin. Per una banda, tal i com hem dit anteriorment, generant talent que n’atregui, ja que les persones volem estar en entorns colｷlaboratius on els altres ens facin millorar i ser més productius. Ara bé, aquest talent que es forma cal retenir-lo. Com? Doncs facilitant el procés d’emprendre, per exemple. Si en un territori existeixen centres educatius i/o universitaris, caldrà posar les condicions per crear ecosistemes innovadors on els estudiants puguin desenvolupar les seves idees, els seus projectes empresarials, amb èxit. Per altra banda, el talent es localitza en entorns amb una alta qualitat de vida, amb bon clima i un nivell educatiu i cultural alt. El talent vol viure confortablement. Per tant, no podem obviar la importància d’aquests elements.

Per acabar, m’agradaria incidir en la idea de la cooperació. Treballar per un model de desenvolupament econòmic i social exitós no només dependrà de les polítiques que desenvolupem en una ciutat, sinó de la potencialitat dels nodes de la xarxa o regió de la qual formem part. Les ciutats hem de cooperar per esdevenir territoris més competitius, ja que el mecanisme regional de desenvolupament no pot consistir en un joc de suma zero. En aquest sentit, a Catalunya és imprescindible aquesta cooperació sumada al lideratge generós de Barcelona, que ha de permetre generar una regió amb un futur sòlid gràcies a la seva economia i el seu benestar.”

Fa unes setmanes va començar a aparèixer a les converses amb els amics la problemàtica del què s’ha anomenat les participacions preferents. Aquest “producte” és un engany realitzat per part d’algunes entitats financeres als seus clients fent-los creure que els hi oferien productes d’estalvi segurs, mentre els hi estaven facilitant un producte d’alt risc que és impossible entendre si no ets un expert.

Milers i milers de persones afectades que avui no poden treure els seus estalvis que s’han vist minvats degut a aquest producte, només es senten recolzades per associacions com ADICAE (Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros). Aquesta està pressionant a bancs i caixes per cercar solucions que no comporti als consumidors, que han confiat en les seves entitats financeres, perdre part dels seus estalvis.

Davant els diversos testimonis que han participat a La Ventana d’avui amb la Gemma Nierga i el Juan José Millàs (molt indignat, per cert, com no pot ser d’altra manera) només ens queda preguntar-nos… i qui protegeix als ciutadans? … qui protegeix als consumidors? … Mentre l’Estat, és a dir TOTS, facilitem recursos econòmics als bancs a través del FROB per tal de mantenir i protegir el sistema financer español, qui ens protegeix a nosaltres?

¿Serà el Govern de l’Estat qui es posarà al costat dels usuaris per protegir els interessos individuals de cadascun de nosaltres o s’aliaran amb els que han perdut la confiança de la ciutadania que, inocentment, havíem pensat que eren institucions que custodiaven els nostres diners, i no simples comerciants amb ganes de guanyar diners a costa de tot?

Podeu escoltar el programa d’aquesta tarda aquí

Click here to view the embedded video.

I per celebrar-ho, que les coses bones s’han de celebrar, he volgut començar l’any amb una nova imatge al blog. Tenia ganes de fer-ho i gràcies a la professionalitat del Manuel Cuyàs i del Daniel Paladini ha estat possible. Quina paciència han tingut amb mi! Moltes gràcies als dos!

Bé doncs, espero que us agradi i que ens continuem trobant per aquí!

BON ANY!!

- BIOBÉ: per la seva capacitat d’innovar amb un nou producte, un bressol per nadons fet amb materials reciclables i orgànics. Una proposta molt interessant que es pot personalitzar.
- PUNTECO: per la seva capacitat d’adaptació al territori, fomentem l’oci ecològic a les terres de Lleida amb propostes molt recomenables.
- CLIBB: com a jove empresa líder en tecnologies Microsoft que està especialitzada en solucions corporatives.

Mentre era a la platea disfrutant de l’acte i aplaudint als emprenedors, pensava si no existeixen massa convocatòries arreu que volen reconèixer la valenta tasca d’aquells que emprenen. Per una banda, que sigui així és més que positiu i necessari. Cal reconèixer el paper dels emprenedors, el treball que porten a terme i la seva capacitat d’innovar. Cal posar-los en valor. Ara bé, per altra banda, el fet que existeixin tantes convocatòries genera una atomització excessiva dels premis i, per tant, escassa repercussió mediàtica i, generalment, poc valor afegit a l’emprenedor i al seu negoci.

I em pregunto… i si pensem en aglutinar algunes convocatòries i aconseguir que els guardons siguin més potents per tal que els emprenedors puguin generar més valor al seu negoci o accelerar-lo? … I no només em refereixo a la quantia econòmica sinó a d’altres aspectes més qualitatius, com facilitar-li un assessor extern gratuït durant un any per ajudar-lo amb el desenvolupament i creixement de l’empresa. O també podríem facilitar a l’emprenedor la instal·lació al Silicon Valley durant 3 o 6 mesos i ajudar-lo a viure aquesta experiència d’aprenentage i networking.

En tot cas, felicitats als premiats d’enguany dels Premis Lo Emprenedor!

Ells dos són fundadors de l’empresa de comunicació Basilico Studio, una productora moderna, innovadora i valenta que, continuament, investiga i experimenta amb nous llenguatges audiovisuals assolint uns resultats excel·lents. Varem tenir la sort de descobrir-los quan iniciàvem els treballs per desenvolupar les campanyes de comunicació i màrqueting del TecnoCampus Mataró-Maresme, just en el moment que acabàvem les obres del Parc i calia transmetre bé tot el potencial del projecte, tant des del punt de vista físic com emocional. Evidentment, el vídeo ens va semblar la millor opció degut a la proximitat, naturalitat i capacitat de visibilitat arreu del món.

Ens varen ajudar a fer diversos vídeos i de tots varem quedar encantats, però no puc oblidar el moment tan emocionant que varem viure quan, durant la inauguració oficial del TCM el 3 de novembre de 2010 amb la Ministra Garmendia, varem projectar el vídeo que havíem preparat per la inauguració. Em van caure les llàgrimes de l’emoció. Van saber transmetre l’esforç, el treball, la il·lusió i el projecte d’una manera meravellosa. Va ser un èxit i ells ens van ajudar a que fós així. La única cosa que em va saber greu és que varem tenir que canviar la música original perquè ens tocava pagar 6.000€ a l’SGAE,i no ho varem permetre. Quin robatori, oi? Així que la música no és la original. I això és un pena perquè tenia molta força. Esperem que la nova etapa de l’SGAE canvii alguns d’aquests paràmetres.

Tornant a la història; per això quan l’Stefi i en Luca em varen trucar per participar en el vídeo corporatiu de Basilico Studio, no ho vaig dubtar. Els hi vaig dir que si. I aquí tenen el resultat. Si algun dia necessiteu d’algun servei que ells ofereixen, no ho dubteu, quedareu encantats. Són unes grans persones i uns magnífics professionals.

Llarga vida a BASILIO Studio!

L’any 2009, en el primer acte conjunt de graduació de l’Escola Universitària del Maresme i de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, ja integrades al TecnoCampus Mataró-Maresme, al costat de l’Andreu Francisco, varem citar aquest discurs i acabàrem amb aquesta frase la nostra intervenció. És un missatge ideal per transmetre als estudiants, però també a les persones que, a vegades, no troben un motiu per lluitar, per superar-se, per millorar. Una intervenció fantàstica sobre la superació personal, l’esforç, l’autoestima i la passió… que cal escoltar de tant en  tant, una i una altra vegada.

Estic convençuda que si tots seguim una mica aquest camí que indicava l’Steve Jobs amb aquesta frase Stay hungry, stay foolish, podrem ser capaços d’avançar i de posar el nostre granet de sorra per millorar el món. Al cap i a la fi, és el què ha fet ell amb el seu enginy i la seva capacitat de revolucionar el seu entorn.

Ens hem despertat avui amb la notícia de la seva mort, però el seu esperit de ben segur perviurà molt temps entre nosaltres.

Fins sempre!

Click here to view the embedded video.