Fa unes setmanes va començar a aparèixer a les converses amb els amics la problemàtica del què s’ha anomenat les participacions preferents. Aquest “producte” és un engany realitzat per part d’algunes entitats financeres als seus clients fent-los creure que els hi oferien productes d’estalvi segurs, mentre els hi estaven facilitant un producte d’alt risc que és impossible entendre si no ets un expert.

Milers i milers de persones afectades que avui no poden treure els seus estalvis que s’han vist minvats degut a aquest producte, només es senten recolzades per associacions com ADICAE (Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros). Aquesta està pressionant a bancs i caixes per cercar solucions que no comporti als consumidors, que han confiat en les seves entitats financeres, perdre part dels seus estalvis.

Davant els diversos testimonis que han participat a La Ventana d’avui amb la Gemma Nierga i el Juan José Millàs (molt indignat, per cert, com no pot ser d’altra manera) només ens queda preguntar-nos… i qui protegeix als ciutadans? … qui protegeix als consumidors? … Mentre l’Estat, és a dir TOTS, facilitem recursos econòmics als bancs a través del FROB per tal de mantenir i protegir el sistema financer español, qui ens protegeix a nosaltres?

¿Serà el Govern de l’Estat qui es posarà al costat dels usuaris per protegir els interessos individuals de cadascun de nosaltres o s’aliaran amb els que han perdut la confiança de la ciutadania que, inocentment, havíem pensat que eren institucions que custodiaven els nostres diners, i no simples comerciants amb ganes de guanyar diners a costa de tot?

Podeu escoltar el programa d’aquesta tarda aquí

Click here to view the embedded video.

I per celebrar-ho, que les coses bones s’han de celebrar, he volgut començar l’any amb una nova imatge al blog. Tenia ganes de fer-ho i gràcies a la professionalitat del Manuel Cuyàs i del Daniel Paladini ha estat possible. Quina paciència han tingut amb mi! Moltes gràcies als dos!

Bé doncs, espero que us agradi i que ens continuem trobant per aquí!

BON ANY!!

- BIOBÉ: per la seva capacitat d’innovar amb un nou producte, un bressol per nadons fet amb materials reciclables i orgànics. Una proposta molt interessant que es pot personalitzar.
- PUNTECO: per la seva capacitat d’adaptació al territori, fomentem l’oci ecològic a les terres de Lleida amb propostes molt recomenables.
- CLIBB: com a jove empresa líder en tecnologies Microsoft que està especialitzada en solucions corporatives.

Mentre era a la platea disfrutant de l’acte i aplaudint als emprenedors, pensava si no existeixen massa convocatòries arreu que volen reconèixer la valenta tasca d’aquells que emprenen. Per una banda, que sigui així és més que positiu i necessari. Cal reconèixer el paper dels emprenedors, el treball que porten a terme i la seva capacitat d’innovar. Cal posar-los en valor. Ara bé, per altra banda, el fet que existeixin tantes convocatòries genera una atomització excessiva dels premis i, per tant, escassa repercussió mediàtica i, generalment, poc valor afegit a l’emprenedor i al seu negoci.

I em pregunto… i si pensem en aglutinar algunes convocatòries i aconseguir que els guardons siguin més potents per tal que els emprenedors puguin generar més valor al seu negoci o accelerar-lo? … I no només em refereixo a la quantia econòmica sinó a d’altres aspectes més qualitatius, com facilitar-li un assessor extern gratuït durant un any per ajudar-lo amb el desenvolupament i creixement de l’empresa. O també podríem facilitar a l’emprenedor la instal·lació al Silicon Valley durant 3 o 6 mesos i ajudar-lo a viure aquesta experiència d’aprenentage i networking.

En tot cas, felicitats als premiats d’enguany dels Premis Lo Emprenedor!

Ells dos són fundadors de l’empresa de comunicació Basilico Studio, una productora moderna, innovadora i valenta que, continuament, investiga i experimenta amb nous llenguatges audiovisuals assolint uns resultats excel·lents. Varem tenir la sort de descobrir-los quan iniciàvem els treballs per desenvolupar les campanyes de comunicació i màrqueting del TecnoCampus Mataró-Maresme, just en el moment que acabàvem les obres del Parc i calia transmetre bé tot el potencial del projecte, tant des del punt de vista físic com emocional. Evidentment, el vídeo ens va semblar la millor opció degut a la proximitat, naturalitat i capacitat de visibilitat arreu del món.

Ens varen ajudar a fer diversos vídeos i de tots varem quedar encantats, però no puc oblidar el moment tan emocionant que varem viure quan, durant la inauguració oficial del TCM el 3 de novembre de 2010 amb la Ministra Garmendia, varem projectar el vídeo que havíem preparat per la inauguració. Em van caure les llàgrimes de l’emoció. Van saber transmetre l’esforç, el treball, la il·lusió i el projecte d’una manera meravellosa. Va ser un èxit i ells ens van ajudar a que fós així. La única cosa que em va saber greu és que varem tenir que canviar la música original perquè ens tocava pagar 6.000€ a l’SGAE,i no ho varem permetre. Quin robatori, oi? Així que la música no és la original. I això és un pena perquè tenia molta força. Esperem que la nova etapa de l’SGAE canvii alguns d’aquests paràmetres.

Tornant a la història; per això quan l’Stefi i en Luca em varen trucar per participar en el vídeo corporatiu de Basilico Studio, no ho vaig dubtar. Els hi vaig dir que si. I aquí tenen el resultat. Si algun dia necessiteu d’algun servei que ells ofereixen, no ho dubteu, quedareu encantats. Són unes grans persones i uns magnífics professionals.

Llarga vida a BASILIO Studio!

L’any 2009, en el primer acte conjunt de graduació de l’Escola Universitària del Maresme i de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, ja integrades al TecnoCampus Mataró-Maresme, al costat de l’Andreu Francisco, varem citar aquest discurs i acabàrem amb aquesta frase la nostra intervenció. És un missatge ideal per transmetre als estudiants, però també a les persones que, a vegades, no troben un motiu per lluitar, per superar-se, per millorar. Una intervenció fantàstica sobre la superació personal, l’esforç, l’autoestima i la passió… que cal escoltar de tant en  tant, una i una altra vegada.

Estic convençuda que si tots seguim una mica aquest camí que indicava l’Steve Jobs amb aquesta frase Stay hungry, stay foolish, podrem ser capaços d’avançar i de posar el nostre granet de sorra per millorar el món. Al cap i a la fi, és el què ha fet ell amb el seu enginy i la seva capacitat de revolucionar el seu entorn.

Ens hem despertat avui amb la notícia de la seva mort, però el seu esperit de ben segur perviurà molt temps entre nosaltres.

Fins sempre!

Click here to view the embedded video.

Un dels aspectes que tracta aquesta llei és l’augment de la presència femenina en els consells d’administració d’empreses públiques i privades. És el què es coneix, com l’Objectiu15. És a dir, aconseguir que l’any 2015, 8 anys després de l’aprovació de la llei, la participació de dones en consells sigui d’entre el 40 i el 60%. Val a dir que l’objectiu sembla difícil d’assolir si tenim en compte que avui la presència femenina en aquests òrgans és de, tan sols, el 10′8%. Només 54 dones formen part dels més de 500 llocs per cobrir a empreses espanyoles.

Podríem escriure molt sobre els motius d’aquest baix nivell de presència de les dones, quan segons estudis científics, estem més preparades i desenvolupem la nostra tasca amb professionalitat i compromís. Les dificultats de les dones tene molt a veure amb la cultura empresarial masculinitzada existent, l’autoconfiança de les dones i amb la decisió de compatibilitzar la vida personal i laboral. És imprescindible per aquest canvi un nou model, una nova cultura empresarial.

Sovint quan apareix aquest debat en qualsevol grup humà és freqüent escoltar opinions referides a la falta de preparació de les dones per accedir a consells d’administració. Sense entrar massa en la polèmica perquè dóna per escriure un llibre, cal recordar que a països com Noruega, Suècia o Finlàndia està augmentant considerablement la participació de les dones en consells d’administració, rebatent aquest argument tan pobre.

A Catalunya s’estan fent esforços importants, l’anterior Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats del Departament de Treball i actual Secretaria de Relacions Laborals i Ocupació lidera diversos projectes per millorar aquestes discriminacions. Entre aquests, trobem el programa FemTalent desenvolupat conjuntament amb els Parcs Científics i Tècnològics de Catalunya.

La setmana passada vaig tenir el privilegi (no és pot dir de cap altra manera) de començar el programa “Dones Directives als Consells d’Adminitració” a EADA, dins el Fem Talent que té com a objectiu formar dones directives per tal que s’incorporin en consells d’administració d’empreses. En total, 35 dones amb trajectòries diverses, amb uns currículums admirables, amb formació i experiència, i el més important, amb una actitud positiva, lluitadora i emprenedora. 35 dones que bé podrien formar part de consells d’administració un cop s’acabi el programa. Està clar que hi ha dones preparades, amb expertesa i ganes de formar part d’aquesta societat que, molt sovint, ens fa invisibles.

A Cambotja, mentre disfrutava dels meravellosos temples d’Angkor, compartíem camí amb nens i nenes d’entre un i dotze anys que constantment en diversos idiomes, tals com el castellà, l’anglès o el francès, t’intentaven vendre alguna cosa. En allà em vaig recordar de l’edició de Red.es en la que l’Eduard Punset entrevistava Richard Gerver, educador i expert en sistemes educatius. Vaig pensar en allò evident. Mentre en els països del primer món intentem innovar en educació per tal de que els nostres sistemes s’adaptin als nous temps i aprofitin les TIC o el pensament lateral, els nens camboians lluiten per sobreviure cada dia. Ja ho sé, és una reflexió molt òbvia però no per òbvia innecessària. I sinó recordem el què està passant a Somàlia.

Tot i les mancances educatives, els nens camboians parlen idiomes amb una facilitat que espanta. És clar, la necessitat fa que hagin d’espavilar-se per relacionar-se amb els turistes que són una font d’ingressos molt important. I em pregunto, no és una necessitat pels catalans i espanyols estudiar anglès per relacionar-nos amb el món? No és important parlar idiomes i quants més millor per ser més competitius? Doncs, sembla que aquí no ho tenim clar. Fa pocs dies, a més, ha aparegut de nou el conflicte del català a les escoles. Tot plegat, un “sense sentit”.

El què hauríem de fer és estar satisfets per comptar amb un sistema educatiu que ha permès mantenir i reforçar la llengua catalana, més feble i vulnerable que el castellà. Un sistema que ha permès que fills de pares d’origen immigrant parlin avui català i castellà indistintament. No és una meravella?! I en comptes d’això, ens fan perdre el temps en discussions absurdes i superades, i no fem un debat seriós sobre l’aprenentatge de llengües estrangeres que ens han de permetre comunicar-nos amb el món!

Click here to view the embedded video.

Amb l'Alcalde de la Seu i l'Alcalde de Barberà de la Conca visitant el viver de celleristes.

Fa uns dies varem visitar el viver de celleristes de Barberà de la Conca, una excel·lent iniciativa emprenedora per potenciar projectes d’enologia. L’any 2004 l’Ajuntament de Barberà juntament amb el Consell Comarcal de la Conca van decidir tirar endavant un viver de celleristes per recolzar emprenedors en l’àmbit del vi i, conseqüentment, augmentar el nombre d’empresaris del propi territori dedicats al món de l’enologia. Van cercar el recolzament de l’ADO de la Conca i de la cooperativa més antiga de l’Estat Espanyol, la Cooperativa de la Conca de Barberà, que va cedir les seves velles instal·lacions perquè es pugués rehabilitar l’espai i així poder crear aquest primer viver de celleristes del país.

A través d’unes instal·lacions ben preparades amb maquinària especialitzada es permet a l’emprenedor inciar-se en el sector del vi sense haver de fer una inversió inicial important, ja que la construcció d’un celler comporta una despesa molt elevada. Amb les infraestructures necessàries i un bon assessorament i acompanyament d’experts del propi viver, emprenedors del territori poden iniciar-se en l’art de fer vins d’autor i de qualitat.

Em va encantar el concepte. Realment, en aquest cas, el valor afegit de l’administració pública és clau ja que sense aquest tipus de viver seria difícil que una desena d’emprenedors s’haguessin iniciat en aquest sector. Després d’uns quants anys, algunes empreses ja volen soles fora del viver i amb èxit. Tot i així, l’Ajuntament i el Consell Comarcal ja estan pensant en fer créixer el viver i ajudar a més emprenedors que ja fan cua per poder crear nous vins.

La visita la varem organitzar des de GlobaLleida conjuntament amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell per tal de coneìxer una experiència interessant i analitzar si seria possible i viable la creació d’un viver d’aquest tipus lligat a algun altre producte agroalimentari típic de la zona. Varem sortir engrescats… sobretot l’Albert Batalla, Alcalde de la Seu, que va veure com podria desenvolupar un projecte similar, ambiciós per a emprenedors del Pirineu potenciant així productes de qualitat.

Felicitats a Barberà de la Conca per l’ambició i la valentia pel projecte. Admirable, si tenim en compte que només té 500 habitants!