Francesc-Marc Álvaro, Ernest Benach i Antoni Gutiérrez Rubí.

Dimarts al vespre vaig assistir a un acte organitzat per la revista VALORS. Feia temps que tenia ganes de participar en alguna de les activitats que porten a terme i, per fí, després de l’insistència d’en Joan Salicrú i de les bones perspectives de la xerrada, vaig acostar-me a la sala d’actes de Caixa Laietana.

Ernest Benach, Francesc-Marc Àlvaro i Antoni Gutiérrez-Rubí eren els convidats encarregats de respondre la pregunta que els organitzadors plantejaven: És possible una aliança entre política i valors?. Els tres varen respondre la pregunta en positiu però cadascú va posar un accent diferent. El President Benach va ser valent en alguna de les seves afirmacions, acceptant que ens trobem en plena crisis política que comporta una crisis de valors on els polítics tenim molta part d’aquesta responsabilitat però no només, doncs els ciutadans són part d’aquesta societat, també, i va dir que ”xoriços hi ha a tot arreu”. Va defensar accions que ajudin a apropar la política als ciutadans, els quals poden comprar per internet, pagar impostos, fer transferències bancàries, però en canvi no poden participar en els partits polítics per aquesta via. Va enfatitzar en la necessitat d’aquests de treballar per millorar la democràcia, com a únic sistema existent i vàlid de gobernança. I així va cridar a aprovar una nova llei electoral, més adequada als nous temps.

Francesc-Marc Álvaro i Gutiérrez-Rubí van mantenir un diàleg interessant. El primer des d’un punt de vista més pràctic i el segon des d’una perspectiva més romàntica. Gutiérrez-Rubí va explicar que la praxis política actual no està afavorint massa l’aliança entre política i valors degut a la preeminença de l’acció sobre el pensament, a la reacció constant vers la reflexió o a la poca vida espiritual dels representats polítics. Per això va advocar per polítics sòlids, formats, persones profundes i amb vida interior, capaces de filosofar i portar a terme creacions com els artistes. Va dir que qui fós capaç de marcar un hortizó de futur il·lusionant i engrescador, generaria esperança en la societat. Per altra banda, Francesc-Marc Álvaro va ser més realista, més àcid. Va dir que a ell li agraden els polítics que no filosofen sinó aquells que es troben amb els problemes cada dia i els resolen amb accions, amb valentia, fins i tot més enllà del que s’espera de la seva ideologia política. Com és el cas d’Obama davant la reforma sanitària o Havel que es va trobar amb una situació difícil davant l’entrada a l’OTAN. “La política és tràgica per definició,  és triar entre dos mals”, va dir.

Em va agradar la reflexió que va plantejar la revista Valors i les intervencions dels convidats; m’hi ha fet pensar uns dies… Estic convençuda, després de quasi onze anys de regidora a l’Ajuntament de Mataró, que els polítics hem de ser persones profundes amb vida interior, formades, amb capacitat d’escoltar i d’aprendre cada dia, preparades per la tasca més noble que hi ha: el servei públic. Tot un privilegi al què hem de respondre amb honestedat, agraïment, esforç i valors que guiin la nostra reflexió i acció política per transformar, millorar.

Podeu llegir més post sobre l’acte al blog de Joan Salicrú, d’Antoni Gutiérrez Rubí, de Ramon Bassas.

Veieu en aquest vídeo algunes intervencions de la taula de debat: