PROU, per un canvi real a Catalunya!

Les gravíssimes crisis econòmica i social fruit de les polítiques neoliberals dominants i la derivada de la relació Catalunya-Espanya iniciada pel Partit Popular i agreujada per la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 han coincidit amb la debilitat de la socialdemocràcia i amb la intransigència dels nacionalismes espanyol i català. També amb errors del socialisme a casa nostra que reconeixem amb humilitat. La dolorosa ruptura amb alguns companys i companyes i la pèrdua de suport social són símptomes d’un problema de fons que no resoldrem des de l’immobilisme.

Milions de persones estan afectades per l’atur, retallades en salut, benestar i educació, relacions laborals precàries, vivenda, pobresa, abusos de monopolis que s’han apropiat serveis bàsics. Ningú és aliè avui a aquestes penúries o tem sofrir-les en el futur. S’ha d’afegir-hi els retrocessos en el funcionament de la democràcia, una resposta poc creïble contra la corrupció i l’ús de la Constitució com a instrument de bloqueig d’un Executiu del Partit Popular que ataca l’autogovern, la cultura i la llengua catalanes i es nega a revisar el finançament.
 
Hi ha qui vol reduir totes aquestes dependències i aquests problemes a la interdependència que mantenim amb la resta d’Espanya. I si bé és cert que aquesta és intolerable fins al punt que l’ha portat al PP, ocultar totes les altres o pretendre que es resoldran amb una independència més fictícia que real és un gripau difícil d’empassar.
 
A més, després de quatre anys de desgovern PP+CiU i CiU+ERC, el president català, per fugir dels seus propis problemes, només ofereix una sortida: la independència i una única candidatura «de país» per aconseguir-la. De nou la pàtria per sobre de tot, fins i tot del pluralisme que és consubstancial a la democràcia. Esquerra Republicana de Catalunya planteja, ignorant imprescindibles consensos interns, una acció unilateral que no aconseguirà el reconeixement de l’Estat espanyol ni de cap altre. En suma, una lluita per l’hegemonia nacionalista que fa preveure més anys d’incertesa i de conflicte amb els veïns -territoris de parla catalana inclosos-, més paràlisi, més absència de Govern. Si el catalanisme independentista insisteix a caminar en solitari farà un flac favor a la nació que diu voler servir.
 
Prou de tot això. Catalunya és una nació i té dret a decidir si vol ser un Estat dins o fora d’Espanya, a fixar i negociar condicions en els dos casos. Però també volem decidir el model social, econòmic i cultural.
Per a nosaltres ha de ser una Catalunya que lluiti ja ara i sense més dilacions contra les amenaces del canvi climàtic, del terrorisme global, de l’atur i la pobresa, les desigualtats i la política deshonesta; que lidiï amb la dependència i l’opressió d’un Estat que el Partit Popular ha convertit en més centralista, retrògrad i ineficaç que mai. Una Catalunya amb banca pública per ajudar l’economia que crea riquesa i llocs de treball, amb una gestió directa o mixta de serveis públics clau com aigua, energia i vivenda sempre rigorosa i garant de l’interès general. Una Catalunya amb mitjans de comunicació públics plurals, amb ajuntaments ben dotats i que contribueixi a fer una Europa més forta capaç de competir econòmicament i garantir la pau i la seguretat.
És necessari un canvi en profunditat. Estem disposats a fer-lo des del PSC, des d’una socialdemocràcia que va impulsar la principal etapa de benestar i progrés social a Europa, que necessita recarregar energia i ser més coherent i valenta.
Sabem com treballar per Catalunya. Moments clau de la nostra història en són un exemple: la renúncia a presidir la Generalitat provisional contribuint al retorn de Tarradellas que ens permet ara reivindicar la seva legitimitat com a anterior a la Constitució; o quan vam establir una sola xarxa en l’escola per no dividir els catalans ja des de la infància o la redacció dels dos Estatuts. I sabem com defensar els interessos de les classes treballadores i mitjanes: darrere de cada avanç social sempre hi hem estat els socialistes. Ens enorgullim d’aquests llegats però volem aplicar noves i agosarades respostes als problemes actuals, des dels valors d’esquerres i catalanistes. No és més català qui crida més vegades el nom de la pàtria ni qui pugui figurar en candidatures «de país» ideals per distreure’ns dels greus problemes que patim. Cants de sirena, plebiscits i posicions úniques no van amb nosaltres.
Fa falta una eina útil com el PSC que afronti aquests reptes enormes: impulsar canvis socials i polítics en profunditat i revisar lleialment, però radicalment, la relació amb el conjunt d’Espanya. Aquest és el nostre compromís, per difícil que sigui, per servir els catalans i les catalanes.
 
Signat per: Núria Parlon, alcaldesa de Santa Coloma de Gramenet, Juli Fernàndez, alcalde Palafrugell, Alícia Romero, diputada Maresme, Xavier Sabaté, diputado Taragona, Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, Joan Carles Sànchez, alcalde de Sabadell, Jaume Collboni, Barcelona, Rocio Garcia Pérez, regidora Cornellà, Carme Sànchez, Castelldefels, Rosa Maria Ibarra, regidora Valls, Eloi Menasanch, regidor Vilanova de Prades, Glòria Mans, regidora Alella, Ramon Ferré, regidor Calafell, Diana Salvadó, regidora Alforja, Jordi Solé, regidor Torredembarra, Maria Josep Beltran, alcaldesa Tivenys, Sofia Acosta, Reus, Laura Vidal, JSC, Kennet Martínez, regidor El Vendrell, Mònica Lafuente, Lleida
 
Article publicat a El Periódico de Catalunya el dia 10 de desembre de 2014.
 
 
This entry was posted in Blog and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>