Noves oportunitats per l’economia: turisme i indústria

Aquests dies s’ha generat un debat molt interessant a l’entorn del model econòmic que necessita Catalunya. La imminent aprovació de la modificació de la llei 2/89, que va posar les condicions per a la instal·lació fa dues dècades de Port Aventura, ampliant així la oferta de turisme familiar, es modifica ara per incorporar noves condicions que permetin una inversió per afavorir així el turisme de negocis o reunions.

A Catalunya l’origen històric del conegut avui com a turisme de negocis ve de lluny, ja a l’edat mitjana tenim exemples d’intercanvis comercials i fires. I és a partir dels anys seixanta que es desenvolupen esdeveniments i salons especialitzats de caire empresarial per tot el país, sobretot a les ciutats capital de comarca.

Dit això, avui el turisme de negocis ha esdevingut una activitat emergent molt relacionada amb la globalització dels mercats, la internacionalització i el creixement de la xarxa empresarial. De fet, han estat aquests elements els que han potenciant la celebració d’esdeveniments amb major impacte internacional. Estudis del Centre for Exhibition Industry Research indiquen que les fires i els congressos es situen en la tercera posició al rànquing de venda directa, i constitueixen plataformes de comercialització estratègiques per a les empreses.

En moments en què les empreses cerquen més competitivitat, eficiència i rendibilitat, i cada vegada compten amb menys temps i més agressivitat comercial, la participació en reunions de negocis com a punt de trobada d’empreses i de visitants es converteix en un recurs de primera línia per generar expectatives de negoci i permetre el creixement empresarial.

La oferta i la demanda són necessàries però no suficients en el turisme de negocis, aquest és un sector que demana un fort paper institucional. És importantíssim comptar amb un sector públic capaç de liderar i generar les condicions perquè es puguin realitzar trobades empresarials de primer nivell: infraestructures, comunicacions, espais i centres de congressos, allotjament o serveis de restauració i oci.

A Catalunya tenim un bon exemple amb el Mobile World Congress, una aposta encapçalada i liderada per l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i l’equip de Fira Barcelona amb el seu President al davant, que amb esforç i encert van saber cercar les complicitats necessàries, públiques i privades, per presentar un projecte guanyador i convertir Barcelona en la capital mundial del mòbil. Des del 2006, 1a edició del MWC, les dades han anat en ascens: de 50.000 a 85.000 habitants, de 100M€ a 350M€ d’impacte econòmic, de 250 a 4.000 directius d’empreses tecnològiques i més de 7.000 llocs de treball.

L’any 2013, Catalunya ha rebut 1’6 milions de turistes per motius laborals, reunions, fires i congressos, un 15’7% més que l’any anterior. Uns turistes que han realitzat una despesa de 1.800 milions d’euros, un 27% més que al 2012. I ho han fet, sobretot, a les ciutats de Barcelona, Sitges, Castelldefels, Girona, Lloret, Reus, Vilaseca i Salau (Port Aventura) i Lleida. De fet, la Convention Bureau d’Espanya confirma que som una de les principals destinacions per a la realització de congressos i fires especialitzades en ciència, medicina, tecnologia i indústria.

Doncs bé, aquest és l’objectiu de la inversió al Camp de Tarragona, apostar pel turisme de negocis. Una inversió en centres de convencions, hotels, espais culturals i comercials, i casinos (el 15% del total). Una inversió que permetrà generar activitat econòmica en un sector que avui representa el 12% del PIB, no vivim del turisme a Catalunya però n’és un sector importatíssim. Una inversió que permetrà generar milers de llocs de treball en un territori que compta amb l’atur més alt del país, el 27%, amb 113.000 persones sense feina, de les quals 12.600 ho són de llarga durada.

Aquests són els motius pels quals el PSC donarà suport a aquest projecte. I ho farà amb els canvis que ha incorporat a la llei: protegint molt més el territori, el blanqueig de capitals i el joc a crèdit, protegint més els menors i els treballadors. S’ha rebaixat l’impost del joc al 10%, però la resta es pagaran íntegrament (IVA, IRPF, Impost de Societats, IAE). La taxa turística dels hotels serà la màxima. No hi ha minva a la caixa comuna, es recaptarà molt més. I si n’hi hagués en l’impost del joc, hem inclòs una clàusula a través de la qual els operadors es comprometen a incrementar la recaptació fins arribar als nivells actuals.

Però l’acord del PSC amb el Govern, per facilitar aquesta inversió, va més enllà de potenciar el turisme. Catalunya ha estat i és un país industrialment actiu malgrat que la crisis ha reduït la seva aportació al PIB fins al 18%. Per això, el PSC ha posat sobre la taula 25 mesures en els àmbits de la formació, el finançament, la innovació, les infraestructures, la internacionalització, l’energia i la recerca. Mesures que apareixen en el document +Indústria, signat per patronals, sindicats, col·legis professionals i universitats, i que pretén ajudar a millorar les dades d’un país que necessita més productivitat per esdevenir més competitiu, un país que haurà de sortir de la crisis amb una millora contundent de la política industrial.

Resum publicat al Capgròs

This entry was posted in Blog and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>