Pressupostos 2014: cap sensibilitat social, cap impuls econòmic

Ahir es varen aprovar, amb el suport dels grups de CIU i ERC, els pressupostos de la Generalitat per aquest any 2014. Són els primers de la legislatura, doncs el Govern va decidir no aprovar-ne per l’any 2013 sinó prorrogar els del 2012 que havia pactat aleshores amb el Partit Popular.

Aquests pressupostos per al 2014 lluny de respondre a les necessitats del país: més recursos socials per pal·liar la greu situació que viuen moltes famílies, i més creixement econòmic que comporti la creació de nous llocs de treball, retalla en drets socials i en polítiques per al desenvolupament econòmic. CAP SENSIBILITAT CAP ALS QUE MENYS TENEN, CAP ESFORÇ PER MILLORAR L’ECONOMIA.

Per donar algunes dades, aquests pressupostos aprovats per CIU i sorprenentment per ERC (ho dic en to irònic) ens porten deu anys enrere en el nivell de despesa social per càpita. La despesa de salut, ensenyament, benestar, PIRMI i ajuts socials a l’habitatge ha caigut 2.763M€ des de 2010. I els recursos destinats a  l’impuls de l’activitat econòmica es redueixen dramàticament en relació al pressupost del 2012, en concret, en innovació i indústria, la reducció és del 67%.

CIU i ERC han repetit fins la sacietat que són els únics pressupostos possibles amb la situació actual, tenint en compte -segons diuen- la poca capacitat de la Generalitat per aconseguir més ingressos. Responen que només amb la independència serà possible un altre escenari. Aquest és el seu únic argument.

Però no és cert que no hi ha possibilitat de fer uns altres pressupostos. Per això, els i les socialistes, ens hem oposat frontalment a aquests pressupostos per al 2014. Dividiré la meva explicació en diferents punts: el marc econòmic que condiciona l’elaboració del pressupost, la capacitat d’obtenir ingressos i la priorització de la despesa.

  • Marc econòmic:  La Generalitat, com altres administracions, ha d’ajustar-se a un objectiu de dèficit. En aquest cas, l’objectiu a aplicar està condicionat per l’acord europeu que pacten els diferents països, i que després concreta l’estat espanyol a través de la llei d’estabilitat pressupostària que va aprovar el PP amb els vots favorables de CIU, recordem-ho. Aquesta llei estableix com dividir el dèficit entre les administracions, fixant-lo de forma excessiva per les CCAA, fet que les obliga ajustar-se de manera extrema. És clar que aquest marc és negociable, per tant, millorable.
  • Finançament autonòmic: L’any 2013 s’acabava l’acord plurianual de finançament amb l’Estat. Cal tornar-lo a negociar. De fet, ja l’hauria d’haver negociat el Govern de CIU perquè fos vigent enguany. No ho ha fet. Ha renunciat a assolir un nou i millor finançament per a Catalunya. Estaria bé que expliqués quin ha estat el motiu d’aquesta renúncia. Nosaltres estem convençuts que aquí hi ha marge de negociació per millorar el nostre sistema de finançament.
  • Política fiscal: CIU i ERC saben que hi ha possibilitat de millorar i obtenir més ingressos, però no ho fan. No els interessa. El seu camí és un altre. I nosaltres continuem defensant una política fiscal MÉS JUSTA I PROGRESSIVA. Per això optem per modificar impostos que comportin que els que més tenen, paguin més, com seria el cas de l’impost de successions (400M€) o l’IRPF (en la part autonòmica). També hi hauria una altra manera d’assolir més ingressos, eliminar beneficis fiscals. Si prenem la part autonòmica sobre la que tenim capacitat de decisió, descobrim que 4.384,6M€ són beneficis fiscals que depenen directament de la Generalitat. Per tant, aquí hi ha marge per aconseguir més ingressos. I, per últim, i seguint l’estudi del sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA) podríem treballar a fons en la lluita contra el frau fiscal que s’estima, a Catalunya, a l’entorn dels 16.000M€.
  • Política de despesa: L’altra forma de poder realitzar un pressupost diferent és prioritzar la despesa i millorar la gestió. Aquí hi ha una part del marge, i justament amb aquest exercici és on es visualitza clarament quines són les polítiques d’un Govern. El pressupost no deixa de ser el reflex d’això. Nosaltres tenim clares quines serien les nostres prioritats: impuls reactivació econòmica (innovació, recerca, indústria), defensa de l’estat del benestar (educació, salut, dependència, pobresa). I reformes. Calen fer reformes estructurals, és cert, per aportar més eficàcia i eficiència a l’Administració sense que això signifiqui destruir llocs de treball.

Per concloure, amb la proposta dels i les socialistes, relacionada amb la capacitat d’incidir en la modificació de l’objectiu de dèficit, de negociació amb l’Estat d’un nou model de finançament autonòmic, amb la voluntat de modificar impostos per tal que esdevinguin més justos i progressius, i la fermesa vers la lluita contra el frau fiscal, estem convençuts que es poden fer uns altres pressupostos que mantinguin l’estat del benestar amb serveis públics de qualitat, i impulsin l’activitat econòmica permetent la creació de nous llocs de treball. HI HA MARGE PER A LA POLÍTICA. No ens creiem el contrari.

This entry was posted in Blog and tagged , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>