Incendis al Romea

Divendres varem acostar-nos fins al teatre Romea per disfrutar de l’obra Incendis, estrenada fa uns mesos sota la direcció d’Oriol Broggi, uns dels directors més interessants, segons el meu parer, de l’actual panorama teatral català. Incendis va guanyar en els darrers Premis Butaca, entregats fa uns dies, 5 dels guardons, fet que mostra la qualitat teatral de la proposta, recollint el de millor espectacle, direcció, actriu, escenografia i il·luminació.

Incendis és un gran tragèdia moderna que ens recorda molt als clàssics. La història d’una dona, d’una família però també d’un país, d’una civilització que lluita contra el seu propi destí. És la recerca dels orígens, del passat, per entendre millor el present. Tan llunyà i tan proper. Segons paraules del propi autor Wajdi Mouawad (Beirut, 1968) “Hi ha veritats que només poden ser revelades a condició de ser descobertes”. I sota aquesta afirmació, ens passem més de 3 hores perplexes, tensionats i colpits a la cadira davant el drama i a l’espera del desenllaç d’aquesta magistral peça teatral.

És cert que el text és meravellós i com diu el propi director “no recordo haver llegit mai una obra com Incendis” però no és menys cert que la posada en escena, el ritme i el treball dels actors fa que aquest espectacle sigui espectacular. Pels que estimem el teatre, és un luxe poder comptar amb entregues com les que ens fan Julio Manrique i Clara Segura. És increïble la força, la tensió, la capacitat de modular els personatges, d’intercanviar, de fer-nos entrar en una història tan dramàtica, tan dura que no et permet tenir el cervell enlloc més que sobre la sorra de l’escenari.

Em va encantar, vaig sortir tensionada però feliç… Em va impressionar.

Encara avui hi penso, i comprovo la injusticia de la mesura pressa pel Govern de Rajoy de pujar l’IVA cultural al 21%, convertint-nos en el més alt d’Europa i probablement provocant que algunes propostes teatrals no es puguin produir degut a aquest canvi absurd, com si la cultura fós un luxe!

Quin greu que ara que cal prioritzar l’educació, la cultura, la innovació o la recerca, tinguem un Govern miop que precisament debilita els pilars que permeten formar ciutadans amb capacitat crítica i enfortir l’economia per la via del coneixement.

This entry was posted in Blog and tagged , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>