“Contribuir amb un vers” per Javi Naya

Només puc que agraïr-li al Javi el seu escrit, les seves paraules, la seva generositat. Espero estar a l’alçada.

“Sota la mirada nítida i curiosa de l’Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976) s’entreveu un caràcter dinàmic que no deixa indiferent. De conversa animada, el seu aire afable atrapa ràpidament quan la conversa amb ella s’arrenca i es comença a aprofundir en qualsevol tema. Amant del cinema, del teatre, de la lectura i del descobriment com a concepte en sí mateix, entès com a mode de finestra oberta al món, la seva pel•lícula favorita és “El club dels poetes morts” i en quant a la música, es decanta per l’estil delicat de la veu d’en Pedro Guerra.

L’Alícia, llicenciada en Dret, forma part d’una generació que ha crescut sota el desig d’explorar a fons les possibilitats del món que l’envolta. De ben jove, compaginava els seus estudis amb una feina a Caixa Laietana, una entitat que ja no existeix (va ser absorbida per Bankia) i ja aleshores se li havia despertat la inquietud política. Va donar les primeres passes a la Joventut Socialista de Catalunya, a l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya i al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Els qui la coneixen d’aquella etapa, ja en destaquen la seva transversalitat, la capacitat per sumar esforços, teixir ponts i establir complicitats amb gent diversa, des de la discrepància honesta però a través de la voluntat ferma de fer avançar el món, de llançar-se a la recerca del futur.

Quan estava a punt d’acabar la llicenciatura va rebre una beca Erasmus per marxar a La Sapienza (Roma), però justament en aquell moment va ser cridada per l’Alcalde de Mataró, en Manuel Mas, per formar part de la llista socialista a les eleccions municipals del 1999, on va resultar escollida regidora. Allò li va canviar la vida i Roma va haver d’esperar. Durant dotze intensos anys va fer política a la seva ciutat, plena d’ideals. Ho explica amb el convenciment de que l’experiència va comportar-li un gran aprenentatge i un enorme enriquiment a nivell personal i professional. Tant que quan se li pregunta per aquella etapa, les seves paraules són d’agraïment, “ha estat un regal i un privilegi”.

Si hi ha algun projecte on ha pogut deixar la seva empenta i la seva empremta a nivell municipal, sens dubte cal parlar del Tecnocampus Mataró-Maresme, un parc tecnològic que combina universitat, empresa i innovació, una aposta clara per canviar el model productiu de Mataró i de tot un territori, el Maresme. El balanç del projecte a dia d’avui, en plena expansió, ens dibuixa un escenari amb 1.800 estudiants, més de 100 empreses i 600 treballadors. L’Alícia en va ser la Presidenta en els moments més transcendentals pel projecte, quan tocava materialitzar-lo, donar-li forma i posar-lo en funcionament.

Kundera i Delibes figuren entre les seves lectures predilectes. I potser d’aquí li ve un cert punt de la inquietud que la va portar després de l’Ajuntament, per decisió pròpia, a optar per obrir un nou camí, a la recerca de nous reptes lligats al desenvolupament econòmic, l’emprenedoria, la innovació el management, la comunicació, la gestió del coneixement… allunyada de la política però connectada al món.

I així va ser fins que la política va tornar-se a creuar al seu camí. Els companys del PSC li van donar la confiança per presentar-se com a candidata al Parlament de Catalunya, i just el dia del seu casament va rebre la trucada d’en Pere Navarro per proposar-li formar part de la candidatura socialista a les eleccions del passat 25 de novembre, on va obtenir l’escó de diputada. O sigui que va haver de donar el “sí” dues vegades, amb poques hores de diferència.

El contacte amb la gent, la transversalitat, l’inquietud social, la passió pels temes d’innovació, la negociació, la voluntat de donar veu a un territori i als qui no tenen veu… són els elements que configuraran de nou la xarxa que dóna forma a l’univers de l’Alícia. A partir d’ara, li tocarà traslladar aquest univers fins al Parc de la Ciutadella, on exercirà com a diputada del PSC al Parlament de Catalunya i on el futur li brindarà l’oportunitat, tot recuperant l’esperit de la seva pel•lícula favorita, de “poder contribuir amb un vers” a impulsar un país més just i més equilibrat socialment.

Li desitgem que tingui molta sort.”

Javier Naya Gimeno

This entry was posted in Blog and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>