Ana Belén, música de records…

YouTube Preview Image

Diumenge passat vaig assistir al concert que l’Ana Belén oferia al Liceu per presentar el seu darrer disc, A los hombre que amé. Un agraïment a la generositat d’alguns homes que han passat per la seva vida i amb qui ha compartit, segons va dir ella, rialles, abraçades, incerteses, angoixes, converses, carretera, escenari… moments màgics que la vida li ha regalat i que ella els hi ha volgut retornar amb aquesta meravella de disc. 14 recreacions de cançons fantàstiques d’artistes com Serrat, Sabina, Miquel Rios, Pedro Guerra, Aute, Pablo Milanés, Chico Buarque o Kiko Veneno.

Va aparèixer a l’escenari a les vuit en punt, preparada per deleitar-nos amb més de dues hores de cançons i records. Va ser exquisita amb el tracte, seductora, simpàtica, estava guapíssima. Ens va anar desgranant el per què d’aquests homes als que ha estimat, i ens va regalar meravellosos moments amb una veu que em va sorprendre pel seu to i força… i una cançó en català, Cançó de matinada del seu gran amic, Joan Manuel Serrat.

No recordo quan vaig començar a escoltar cançons de l’Ana Belén i el Victor Manuel… a casa meva i dels meus tiets sonaven molt sovint, i la meva germana i jo varem créixer amb elles, sense adonar-nos que formarien part sempre de la nostra vida.

Al Liceu, mentre l’Ana Belén cantava cançons dels primers discs, a la memòria em venien mil records… també les lletres oblidades en algun indret de la meva memòria… i cantava emocionada. És increïble com la música connecta amb aquell sentiment guardat en un lloc segur del teu cor i el fa aflorar. Va ser amb aquelles notes meravelloses de la cançó Des de mi libertad interpretades per una de les millors i més complertes artistes, que les llàgrimes van aparèixer sortides d’aquell racó amagat connectant amb aquella època feliç on no hi havia absències, on semblava que el sol hauria de brillar sempre.

Va ser un concert meravellós… dues hores de records, emocions, cançons procedents d’una dona que sempre he admirat i que sempre formarà part de la meva vida, d’una manera indissociable.

Gracias Ana por un concierto tan dulce… gracias por crear y formar parte de la banda sonora de mi vida…

This entry was posted in Blog and tagged , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>