La decisió més difícil…

Foto: Jordi Pujolar. ACN

Foto: Jordi Pujolar. ACN

Aquesta és la decisió més difícil que he hagut de prendre en l’àmbit personal i polític. Inicio una nova etapa, amb il·lusió, coratge i valentia per tot el què ha de venir. Gràcies a tothom pel recolzament i els ànims, gràcies per ser a prop.

Aquest és el comunicat que he fet avui:

“Bona tarda i gràcies a tothom per poder atendre aquesta roda de premsa tan precipitada.

He volgut fer aquesta compareixença davant els mitjans de comunicació per poder explicar en primera persona una decisió que ja fa molts mesos que estic meditant.

Aquest matí he comunicat a l’alcalde, Joan Antoni Baron, la meva voluntat de no repetir com a candidata en la propera llista de les eleccions municipals. Com us dic, és una decisió molt meditada, però no per això fàcil. És, segurament, la decisió política i personal més difícil que he pres des que l’any 1999 vaig acceptar formar part del projecte i de la llista encapçalada per l’alcalde Manuel Mas.

Entrar en política suposa un pas molt important en la vida de qualsevol persona. Escollir el moment adequat per sortir-ne és encara un pas més important i difícil.

Aquest món, quan hi ets, enganxa. T’enganxa i t’apassiona. Així és com l’he viscut i l’estic vivint encara jo. I, per això, la decisió de fer un punt i a part en la vida política de la meva ciutat és molt difícil i, tot i que és una decisió volguda i meditada, té també un punt de dolor.

Sóc de Mataró. I estimo la meva ciutat. L’any 1999, quan vaig ser regidora per primera vegada, tenia 22 anys. Avui, en tinc 34. Ha estat, i seguirà essent fins al final d’aquest mandat, un autèntic privilegi participar de la transformació de la ciutat, de la meva ciutat. Durant 12 anys he volgut servir a Mataró i he intentat fer-ho posant les meves millors aptituds, capacitats i valors. Segur que no he encertat sempre. Però és igualment segur que sempre he treballat i seguiré treballant de forma honesta, incansable i apassionada.

Perquè ara?

Com us he dit, és fruit d’una reflexió personal que fa molts mesos vaig iniciar i que tard o d’hora havia de concloure d’alguna manera. És una decisió estrictament personal, basada sobretot en la convicció que toca fer altres coses, que toca encarar altres projectes, que toca obrir nous horitzons. Que toca, en definitiva, tornar-me a posar a prova a mi mateixa.

Després de reunir-me amb l’alcalde, aquest mateix matí també he parlat amb els presidents de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró. A tots ells els hi he expressat, a banda del meu sincer agraïment per la feina que hem compartit, que respectin la meva decisió, i que no la instrumentalitzin de forma partidista.

Durant tots aquests anys he intentat treballar sempre buscant aliances, cercant acords, llimant recels i creant oportunitats. Les ciutats estan formades per moltes veus, no sempre coincidents, però totes necessàries. A totes aquestes veus, expressades a través dels regidors i regidores de totes les forces polítiques, els hi vull traslladar el meu afecte i el meu reconeixement. No sempre ha estat fàcil, però sempre hem intentat fer que les coses siguin possibles. Amb aquest treball conjunt, d’equip, em quedo. He intentat sempre compartir els èxits i asumir personalment els errors, quan s’han produït.

He parlat també aquest matí amb Joan Rangel i amb Esteve Terradas. No ho he fet en qualitat de cap càrrec que hagin pogut ostentar abans o ara. Ho he fet en qualitat de persones que sento properes. No sorprendrà a ningú. En Joan Rangel i l’Esteve Terradas són els referents polítics que sempre he tingut a prop. En els moments bons i en els moments dolents.

Amb l’Esteve Terradas hem treballat molts anys colze a colze. És un home de vegades distant, sovint de poques paraules. Per mi, la seva honestedat, els seus valors, i les seves conviccions han estat sempre un mirall. La seva companyia ha estat sempre necessària. Sense el mestratge de l’Esteve Terradas jo no seria la mateixa, ni personalment ni políticament.

Agraïment que faig extensiu a Manuel Mas, la primera persona que va creure en mi i em va ensenyar els camins de la política més noble, amb majúscules.

Un esment també per Oriol Batista que malhauradament ens va deixar fa 2 setmanes. Junts varem entrar a l’Ajuntament l’any 1999, junts varem compartir treball i també confidències, simbolitzant el què és per a mi el treball en equip. Un bon regidor. Una gran persona. Un excel·lent amic que recordaré sempre.

És ara el moment?

Crec, sincerament, que és ara el moment. Tanco una etapa, en vull obrir de noves. No vull fer de la política una professió. Ha estat i segueix essent una gran vocació. La ciutat m’ha donat moltes coses. Espero que el meu petit, molt petit, gra de sorra també hagi estat positiu per Mataró.

Avui tornem a estar al Tecnocampus. És, sense cap mena de dubte, el projecte que més m’ha ocupat i més m’ha preocupat. Encapçalar un projecte d’aquestes dimensions, un projecte que va més enllà de la pròpia ciutat, és un plaer. És un honor immens.

No ho hauria pogut fer sense molta gent. En primer lloc sense la confiança que Joan Antoni Baron ha dipositat amb mi en tot moment. I en segon lloc sense un equip extraordinari de persones i de professionals que han sabut portar a bon port el que fa uns anys era una idea i que avui, és una realitat. No puc parlar de tothom, però vull que quedi constància del meu agraïment explícit a Pilar González-Agàpito, Antoni Uix i sobretot, Ricard Bonastre. Ànimes també d’aquest projecte i persones sense les quals avui jo no seria aquí.

El Tecnocampus ja està al servei de Mataró. Al servei de la comarca. Jo diria també que al servei del país. Mataró està en el mapa de les ciutats que no es conformen i volen canviar les coses. De nou, un èxit compartit.

La recent obertura del Mercat de la Plaça de Cuba, la Nau Minguell, el recorregut de les polítiques de promoció de la ciutat, d’ocupació i les relatives al comerç han format part dels desitjos que hem anat fent realitat aquests últims anys. Tot això no hauria estat possible sense el magnífic equip de l’IMPEM que em va acollir en uns moments molt difícils. Amb la Carme, l’Àngel, la Marya i la Montse vull explicitar aquest agraïment per la feina feta.

Com tampoc hauria estat possible sense el treball de moltes persones, entitats i associacions que conformen el teixit econòmic de la ciutat. A tots sense excepció, felicitats i gràcies. Seguirem treballant junts encara uns mesos. I més enllà de les eleccions municipals, tots sabeu que podeu comptar amb mi per fer de Mataró una ciutat millor, més dinàmica i més capital.

I de la mateixa manera, seguiré treballant pel meu partit, el PSC, a través de l’agrupació local de Mataró i l’executiva comarcal de la que en formo part. Participaré activament en l’interessant, necessari i obligat debat d’idees que ha d’afrontar el socialisme català per recuperar la centralitat política del país.

Potser això sona massa a un comiat i no vull que aquest sigui el to. Encara no marxo. Tenim reptes i feina pendent en els propers mesos que espero que entomaré amb la mateixa il.lusió que he tingut sempre.

I ara què?

La decisió que avui he comunicat a l’alcalde i ara a tots vosaltres suposa també per a mi una alta exigència.

Ho he dit al principi. Sóc de Mataró. També soc una persona d’esquerres i catalanista. Des d’un punt de vista institucional, en els propers mesos m’hi seguiré deixant la pell. Tot el meu temps i les meves capacitats seguiran centrades en fer la feina i fer-la bé.

I des d’un punt de vista polític, també vull expressar clarament que treballaré perquè Joan Antoni Baron sigui de nou l’alcalde de Mataró. El projecte de ciutat que lidera l’alcalde Baron és també el meu. Crec, sincerament, que és el projecte que millor representa els anhels i les ambicions de la ciutat.

Per acabar. Aquest és un moment molt emocionant per a mi. Sabia, des de fa mesos, que havia d’arribar, però no m’hauria imaginat mai que el viuria d’una forma tant emotiva.

Gràcies als meus principals col·laboradors, també a la meva família, especialment als meus pares, la meva germana i el meu cunyat que sempre, sempre han estat al meu costat, com en aquest moment. Als meus amics i amigues, als que són aquí i als que els hi hauria agradat ser-hi, per tants ànims i tanta força que em transmeten sempre, de manera incodicional. I, al Toni, que en aquests darrers mesos m’ha aportat la serenitat, el valor i la il·lusió necessàris per mirar endavant.

Em coneixeu tots de fa anys. Gràcies per acompanyar-me en la feina i en la vida. Gràcies per fer-me millor.

I a continuar que la feina no s’ha acabat! Moltes gràcies!!!”

This entry was posted in Blog and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

11 Responses to La decisió més difícil…

  1. Pingback: Tweets that mention La decisió més difícil… « -- Topsy.com

  2. Trina Milan says:

    Alícia,
    ets una gran persona i una gran professional; he de manifestar que sense el teu suport còmplice els PremisBlocs 2010 no haguessin estat possibles; i també, l’amistat personal que hem construït al llarg d’aquest temps. Et desitjo el millor en aquesta nova etapa que serà segur, fructífera i enriquidora per a tu i aquells que et tinguin al costat; a mi em tens com a amiga i per tot el que necessitis.
    Una abraçada “superwoman” ;)

  3. Alicia says:

    T’agraeixo molt les teves paraules, Trina!!!
    Saps que va ser un plaer per tot l’equip del TCM poder contribuir a que els Premis Blocs 2010 fossin de nou un èxit. Per Mataró va ser tot un plaer.
    Espero que en el futur ens puguem trobar. No sé que m’espera però segur que serà il·lusionant i engrescador.
    Un petonàs i mil gràcies per ser al meu costat, sobretot per l’amistat.
    Alíica

  4. Molta sort, Alícia, en aquesta nova etapa que encetes. Ja ens aniràs explicant… Una forta abraçada!!!

  5. Anna Tarrach says:

    Alícia, companya dels dinars d’ESADE als que espero que ara podràs venir més sovint, endavant amb la nova etapa. Jo crec que, en efecte, la política és una vocació i que està molt bé que la gent hi entri i hi surti. Això enriqueix al país, sens dubte. Una abraçada,

  6. xavi says:

    Moltes felicitats per la grandíssima feina feta en tots aquests anys, realment admirable per la capacitat però sobretot per l’estil. Tant de bo tots els polítics fossim com tú.
    Molta sort en la nova aventura, espero que els nostres camins es tornin a creuar.
    Una abraçada!
    Xavi

  7. Eduard says:

    Animmmmm Alicia,

    Crec que has pres una bona decissió, la politica no pot ser una professio per a tota la vida, i ara toca fer politica des d’altres àmbits, com a ciutadana. Segur que tindras moltissimes satisfaccions en la molta vida professional que et queda per davant, bon any i nos vemos pronto.

  8. Alicia says:

    Moltes gràcies, Anna! Jo també espero poder venir més sovint i disfrutar conversant i plantejant temes sobre la gestió pública. Un petonàs

  9. Alicia says:

    Mare meeeeeva, Xavi, que exagerats que ets!!!!! Moltes moltes gràcies per les teves paraules, em faran posar vermella! ;) Espero i desitjo que en el camí ens trobarem, de fet, n’estic segura després del Damura que tinc a les estanteries de casa… Un petonàs!

  10. Alicia says:

    Gràcies, Eduard! No ha estat fàcil però més que necessària. N’estic molt contenta, de debò! Espero que el camí de futur sigui enriquidor i ple de reptes interessants, també! ;) Ens veiem aviat. Petonets

  11. Alberto says:

    Alicia, creo que eres un ejemplo para el Socialismo y para la clase politica en general, la politica debe ser una vocación de servicio a la sociedad, no es una profesión, y tu estas demostrandonos a todos que el camino fácil no es el mejor. Se que volverás a la politica, y cuando lo hagas, estoy seguro que seras mucho mejor politica que hoy, y por eso, todos deberiamos darte las gracias, por que de eso, nos beneficiaremos todos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>