Construir des de la discrepància

Format talk show a l'acte del PSC a la Mar Bella

Format talk show a l'acte del PSC a la Mar Bella

Dilluns em va soprendre llegir al diari digital directe.cat la notícia de que CiU pretenia difondre missatges falsos de Montilla a la xarxa. No m’ho podia creure, sobretot tenint en compte l’acord al que havien arribat dies enrere en David Madí i en Jaume Collboni per portar a terme una campanya basada en el joc net. A alguns aquest acord els hi va semblar només una posta en escena, però jo segueixo creient en la gent, en la paraula de les persones i, per tant, si Madí i Collboni es varen comprometre a joc net, jo hi confio.

En aquests moments convulsos que vivim, crec que el país necessita una campanya electoral de fons en la que es parli de política en majúscules, dels temes que ens preocupen als ciutadans com la situació econòmica, l’educació, la sanitat… i dels temes identitaris, i tant que sí!  Necessitem respostes als grans reptes que la societat catalana té per endavant i els partits polítics han de poder explicar-se sense crispació, sense anul·lar o desacreditar l’altre, sense entrar en una campanya de desprestigi. Que expliquin el projecte que tenen pel país i els ciutadans ja decidirem amb el nostre vot el què ens sembli més convenient.  Per a mi, això és construir des de la discrepància. I aquesta és la campanya que es mereix i necessita Catalunya.

L’exemple d’això el trobem en el què va passar al Parlament de Catalunya dijous passat amb l’aprovació en el Ple de la resolució en defensa de l’estatut i la demanda de la renovació del Tribunal Constitucional, així com la reforma de la seva llei orgànica. Una gran majoria formada per CIU, PSC, ICV-EUiA i ERC (que tot i no signar-la la va votar) que aglutinen forces per defensar l’Estatut que va votar, en el seu dia, el Parlament i el Congrés i, que en Referèndum, va rebre un amplíssim suport del poble català. Sembla increïble que una institució com el TC sigui incapaç de portar a terme una sentència en relació a l’Estatut català, després de quasi 4 anys i 5 intents fallits. Si no és capaç seria bo que ho reconegués. Però, el pitjor és que els partits polítics siguin incapaços de renovar-lo amb la situació crítica en la que es troba i de plantejar una reforma de la seva llei que no permeti, entre d’altres coses, que una sentència acabi rectificant o anul·lant el què ha aprovat un Parlament o les Corts Generals.

Ja portem unes setmanes de pre-campanya, i estic molt satisfeta amb la campanya que està liderant Jaume Collboni des del PSC, tant pel contingut com pel format. Per una banda, comptant amb un discurs constructiu, contraposant models, transmetens els valors i principis propis de l’esquerra. Per l’altra, recolzant-nos en formats innovadors, com el què varem poder viure a la Mar Bella el dissabte 24, ja que ens permeten, entre d’altres coses, parlar amb els ciutadans i no als ciutadans. Hem començat a caminar i el trajecte serà interessant i podem estar segurs de que encara queda molt per veure!
This entry was posted in Blog and tagged , , . Bookmark the permalink.

4 Responses to Construir des de la discrepància

  1. Pingback: Tweets that mention Construir des de la discrepància « -- Topsy.com

  2. Quim Loras says:

    Hola Alícia, m’ha agradat el que dius al post, jo també crec en les persones, però malauradament no tinc gaires esperances a nivell d’altes esferes, tard o d’hora això petarà, penso que hi han masses ferides obertes, no se, tant de bo estigui equivocat.
    Del que dius dels missatges sobre el MH president Montilla, personalment no vaig voler entrar en aquesta guerra de hashtags, que crec que no porta enlloc, m’ho paso millor debatent amb vosaltres (Donaire, Manel Cáceres etc.) i fent el que segurament haurien de fer tots: “Construir des de la discrepància” i amb una dosi moderada de crítica.

    Una abraçada i a veure quan ens desvirtualitzem!!

    Quim.

  3. Alicia says:

    Hola Quim, tens raó, a vegades es fa difícil creure veient com van les coses, tot i així, no perdo l’esperança. En tot cas, si no canviem les formes de fer, tot plegat ens passarà factura com a país, segur! Sé que hi ha molta gent a uns partits i altres que pensem així però no acabem d’aconseguir que sigui la tònica general.
    Vaig veure que tu no vas voler entrar en el descrèdit i diu molt de tu, de debò.
    Bé, espero que aviat ens trobem, en tinc ganes! ;)
    Alícia

  4. Hola:
    Jo també prefereixo el joc net, i sobre tot el debat i que em contestin, no sabeu la pena que fa que molts cops escriguis als Blogs i als Facebooks dels Politics i no et contestin o no et publiquin el tema.
    es molt divertit el debat, i es pot ser apssionat, intens i la vegada cavaller.
    Jo crec que ho sabrem fer bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>