Hasta prontito…

futbolAquest matí m’ha arribat la notícia de la mort del pare Melero. Sabíem que un dia, no massa llunyà, el seu cor deixaria de bategar. Després d’uns intensíssims 17 anys fent-ho de manera sorprenent i amb l’ajut de dos marcapassos, aquest dia ha estat avui. Tot i que coneguis la proximitat d’una mort, quan arriba sempre t’agafa de sorpresa, en el fons perquè desitgem que les persones que més estimem no desapareixin mai del nostre costat.

Vaig conèixer el pare Melero quan vaig entrar a militar al PSC, a mitjans dels 90. Ell era un destacat militant de l’agrupació de Mataró amb qui sempre em vaig entendre. Potser perquè els dos som uns xerraires! :) Podríem dir que, malgrat la diferència d’edat (tenia la mateixa que el meu avi) la connexió va existir des del primer moment. Quan vaig entrar de regidora d’esports el tracte amb ell va ser més freqüent i intens. En aquella etapa, estava molt vinculat al món del futbol, la seva gran passió, i les seves anades i vingudes al local del costat de l’Escorxador on hi havia la seu del Patronat d’Esports eren més que habituals. Em va ajudar molt i vaig aprendre molt amb ell.

Sempre vaig admirar la seva valentia i coratge, la seva honestedat i sinceritat, la seva capacitat de treball i de dedicació als altres. Aquest vespre parlava amb els seus fills i la seva dona i el recordàvem com una persona que mai esperava que els altres resolguessin els problemes, ans al contrari, ell es posava sempre per davant amb solucions: la cooperativa d’habitatges en un moment on mancaven vivendes en condicions a la ciutat, la construcció del camp de futbol del seu barri, l’acció dinamitzadora dins el casal d’avis de Cirera, potenciant les TIC… En definitiva, un exemple d’home bo amb una capacitat infinita per treballar i donar el millor d’ell en benefici dels altres, la seva ciutat o la societat. Un home que ha viscut la vida intensament, deixant un exemple enorme pels que continuem en aquí.

La darrera vegada que el vaig veure li vaig transmetre els meus sentiments cap a ell. L’estimava i el respectava molt. I li ho vaig dir. És estrany però en vaig tenir la necessitat. M’alegro que hagués estat així. Massa sovint ens deixem coses per dir, per transmetre i  no val la pena. Hauríem de ser més sincers i més valents. Probablement, seríem més feliços.

No tinc molt clar que hi deu haver després de la mort… però, en tot cas… ¡hasta muy pronto, Melero!

This entry was posted in Blog and tagged , . Bookmark the permalink.

One Response to Hasta prontito…

  1. Pingback: Tweets that mention Moment emotiu: aprovem que el camp futbol A7 es digui Francisco Melero Navarro. -- Topsy.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>