El Gran Teatre del Liceu i la gestió pública

Sala actual del Teatre del Liceu

Sala actual del Teatre del Liceu

La setmana passada vaig assistir a una visita guiada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona organitzada per Club de Direcció Púlica d’ESADE Alumni, del què formo part. Acostumen a ser visites, sopars o trobades més que interessants, tant per l’espai visitat o persona convidada en qüestió com per les persones que formen part del club, de les que sempre s’aprèn coses.

Doncs bé, de la mà de l’Adela Rocha, responsable de premsa internacional i amb més de 20 anys d’experiència a la casa, varem poder visitar els espais d’aquest gran equipament cultural… tota una joia de què disposa la ciutat de Barcelona. Posteriorment a la visita, varem tenir la oportunitat de seure amb el Director General del Liceu, el Joan Francesc Marco, qui ens va mostrar les entranyes, aquest cop, de la gestió de la capital de l’òpera a Catalunya. Prop de 55 milions d’Euros (amb aportacions de l’Ajuntament de BCN, la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de Cultura, els ingressos propis del Liceu i els provinents de mecenatge i patronici) i prop de 450 treballadors (entre els que hi ha l’orquestra i el cor) dedicats a difondre l’òpera amb produccions pròpies, coproduccions -interessants però sobretot necessàries en temps de crisis per tal de reduïr i dividir costos- així com activitats adreçades al públic familiar i a les escoles amb l’aposta del Petit Liceu. I, a destacar, tota la tasca de difusió que s’està realitzant a través de la xarxa amb el programa de l’Anella Cultural per tal de poder retransmetre sessions en directe a teatres municipals del país, com és el cas del Teatre Monumental de Mataró, adherit a aquesta xarxa.

Em van sorprendre positivament moltes de les coses que ens va explicar l’Adela i sobretot en Joan Francesc Marco. Vaig quedar admirada de la seva tasca i d’haver aconseguit, en temps de crisis, no reduir el nivell artístic del Liceu, liderat pel seu director. en Joan Matabosch. Sembla feina impossible però la direcció general i el seu equip ho han aconseguit. En aquella sala, escoltant les explicacions del director general ens trobàvem uns quants amants de la gestió pública i ens va agradar escoltar com es gestiona el Liceu i molts, a la sortida, varem comentar si no estaria bé que el Palau de la Música, amb tot l’affaire Millet a les esquenes, es fixés en les fórmules jurídiques emprades per gestionar el Liceu que, tal i com es pot comprovar, són del tot satisfactòries. Segurament, el fet que existeixi un Consorci que és el propietari de l’immoble i una Fundació que gestiona l’immoble, és a dir, el Liceu, separa molt bé les funcions, és a dir, els propietaris dels gestors, i això facilita molt la transparència. Quan el director general ho explicava, em venia al cap la fórmula que tenim a Mataró pel Parc Tecnocampus Mataró-Maresme, amb una fórmula similar: una empresa pública empresarial, propietària del sòl i l’edifici, i una fundació privada gestora del Parc.

Felicitats Liceu i per molts anys!

This entry was posted in Blog and tagged , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>