Pressupostos 2015: ficticis i insuficients!

Avui s’han aprovat els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, uns pressupostos que el Grup Parlamentari Socialista no ha recolzat pels motius que he explicat a la sessió plenària i que recull el vídeo que teniu a continuació.

YouTube Preview Image

Són uns pressupostos que no donen resposta a la situació REAL del país. Uns pressupostos amb uns ingressos ficticis i unes despeses insuficients per les necessitats de tanta gent que ho està passant encara molt malament.

Són uns pressupostos més fets per poder continuar protestant que no pas per governar. Són uns pressupostos elaborats des dels núvol de l’èpica i l’emoció del què convindria que el Govern de CIU i ERC baixessin de tant en tant per ocupar-se dels problemes quotidians que són molts i greus.

Deia l’altre dia Àngel Gabilondo, referint-se a l’opció dels Govern per l’educació que Los presupuestos son convicciones”. Doncs, que trist adonar-se de quines són les conviccions de CIU i ERC quan un revisa les xifres. Són vostès dos partits preocupats pel PAÍS però no per la seva GENT, sinó les seves conviccions serien unes altres, el seu pressupost seria un altre, les xifres series unes altres.

Posted in Blog | Tagged , , | Leave a comment

PROU, per un canvi real a Catalunya!

Les gravíssimes crisis econòmica i social fruit de les polítiques neoliberals dominants i la derivada de la relació Catalunya-Espanya iniciada pel Partit Popular i agreujada per la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 han coincidit amb la debilitat de la socialdemocràcia i amb la intransigència dels nacionalismes espanyol i català. També amb errors del socialisme a casa nostra que reconeixem amb humilitat. La dolorosa ruptura amb alguns companys i companyes i la pèrdua de suport social són símptomes d’un problema de fons que no resoldrem des de l’immobilisme.

Milions de persones estan afectades per l’atur, retallades en salut, benestar i educació, relacions laborals precàries, vivenda, pobresa, abusos de monopolis que s’han apropiat serveis bàsics. Ningú és aliè avui a aquestes penúries o tem sofrir-les en el futur. S’ha d’afegir-hi els retrocessos en el funcionament de la democràcia, una resposta poc creïble contra la corrupció i l’ús de la Constitució com a instrument de bloqueig d’un Executiu del Partit Popular que ataca l’autogovern, la cultura i la llengua catalanes i es nega a revisar el finançament.
 
Hi ha qui vol reduir totes aquestes dependències i aquests problemes a la interdependència que mantenim amb la resta d’Espanya. I si bé és cert que aquesta és intolerable fins al punt que l’ha portat al PP, ocultar totes les altres o pretendre que es resoldran amb una independència més fictícia que real és un gripau difícil d’empassar.
 
A més, després de quatre anys de desgovern PP+CiU i CiU+ERC, el president català, per fugir dels seus propis problemes, només ofereix una sortida: la independència i una única candidatura «de país» per aconseguir-la. De nou la pàtria per sobre de tot, fins i tot del pluralisme que és consubstancial a la democràcia. Esquerra Republicana de Catalunya planteja, ignorant imprescindibles consensos interns, una acció unilateral que no aconseguirà el reconeixement de l’Estat espanyol ni de cap altre. En suma, una lluita per l’hegemonia nacionalista que fa preveure més anys d’incertesa i de conflicte amb els veïns -territoris de parla catalana inclosos-, més paràlisi, més absència de Govern. Si el catalanisme independentista insisteix a caminar en solitari farà un flac favor a la nació que diu voler servir.
 
Prou de tot això. Catalunya és una nació i té dret a decidir si vol ser un Estat dins o fora d’Espanya, a fixar i negociar condicions en els dos casos. Però també volem decidir el model social, econòmic i cultural.
Per a nosaltres ha de ser una Catalunya que lluiti ja ara i sense més dilacions contra les amenaces del canvi climàtic, del terrorisme global, de l’atur i la pobresa, les desigualtats i la política deshonesta; que lidiï amb la dependència i l’opressió d’un Estat que el Partit Popular ha convertit en més centralista, retrògrad i ineficaç que mai. Una Catalunya amb banca pública per ajudar l’economia que crea riquesa i llocs de treball, amb una gestió directa o mixta de serveis públics clau com aigua, energia i vivenda sempre rigorosa i garant de l’interès general. Una Catalunya amb mitjans de comunicació públics plurals, amb ajuntaments ben dotats i que contribueixi a fer una Europa més forta capaç de competir econòmicament i garantir la pau i la seguretat.
És necessari un canvi en profunditat. Estem disposats a fer-lo des del PSC, des d’una socialdemocràcia que va impulsar la principal etapa de benestar i progrés social a Europa, que necessita recarregar energia i ser més coherent i valenta.
Sabem com treballar per Catalunya. Moments clau de la nostra història en són un exemple: la renúncia a presidir la Generalitat provisional contribuint al retorn de Tarradellas que ens permet ara reivindicar la seva legitimitat com a anterior a la Constitució; o quan vam establir una sola xarxa en l’escola per no dividir els catalans ja des de la infància o la redacció dels dos Estatuts. I sabem com defensar els interessos de les classes treballadores i mitjanes: darrere de cada avanç social sempre hi hem estat els socialistes. Ens enorgullim d’aquests llegats però volem aplicar noves i agosarades respostes als problemes actuals, des dels valors d’esquerres i catalanistes. No és més català qui crida més vegades el nom de la pàtria ni qui pugui figurar en candidatures «de país» ideals per distreure’ns dels greus problemes que patim. Cants de sirena, plebiscits i posicions úniques no van amb nosaltres.
Fa falta una eina útil com el PSC que afronti aquests reptes enormes: impulsar canvis socials i polítics en profunditat i revisar lleialment, però radicalment, la relació amb el conjunt d’Espanya. Aquest és el nostre compromís, per difícil que sigui, per servir els catalans i les catalanes.
 
Signat per: Núria Parlon, alcaldesa de Santa Coloma de Gramenet, Juli Fernàndez, alcalde Palafrugell, Alícia Romero, diputada Maresme, Xavier Sabaté, diputado Taragona, Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, Joan Carles Sànchez, alcalde de Sabadell, Jaume Collboni, Barcelona, Rocio Garcia Pérez, regidora Cornellà, Carme Sànchez, Castelldefels, Rosa Maria Ibarra, regidora Valls, Eloi Menasanch, regidor Vilanova de Prades, Glòria Mans, regidora Alella, Ramon Ferré, regidor Calafell, Diana Salvadó, regidora Alforja, Jordi Solé, regidor Torredembarra, Maria Josep Beltran, alcaldesa Tivenys, Sofia Acosta, Reus, Laura Vidal, JSC, Kennet Martínez, regidor El Vendrell, Mònica Lafuente, Lleida
 
Article publicat a El Periódico de Catalunya el dia 10 de desembre de 2014.
 
 
Posted in Blog | Tagged , , , , , , | Leave a comment

Pressupostos del 2015: obligació i responsabilitat del Govern

Ahir, durant la sessió plenària, el grup socialista vàrem interpel·lar al conseller Mas-Colell per conèixer el capteniment del Govern en relació a la presentació i aprovació dels pressupostos per l’any 2015.

Deixo el vídeo de la meva intervenció.

Posted in Blog | Tagged , , | Leave a comment

Un recolzament clar envers el sector audiovisual

Avui s’ha aprovat el Projecte de llei de creació de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques per al foment del sector audiovisual i per a la difusió cultural digital.

El grup socialista ha votat favorablement a l’impost després del treball en ponència que ha permès millorar la proposta inicial amb diferents esmenes del nostre i d’altres grups. Us deixo l’enllaç a la intervenció en el Plenari.

Posted in Blog | Leave a comment

La gestió i la desaparició de les caixes catalanes, a debat!

YouTube Preview Image

A l’abril del 2013 es va constituir la Comissió d’Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidor, a petició dels grups parlamentaris d’ICV-EUiA, Ciutadans, el Partit Popular i el PSC, fet que va comportar la seva aprovació en el Ple.

L’objectiu d’aquesta comissió ha estat doble. Per una banda, analitzar la gestió realitzada per les entitats financeres que s’han vist afectades, quasi en la seva totalitat, per la crisi financera que té, en gran part, l’origen en la bombolla immobiliària, de la que han estat protagonistes actius. Així com l’anàlisi de seva gestió en relació a la comercialització de productes híbrids, sobretot, deute subordinat i preferents, així com crèdits hipotecaris, operacions de crèdit i inversions d’alt risc que han afectat clarament als drets dels consumidors i provocat un greu problema social a milers de persones.

I per altra banda, i no menys important, estudiar el procés de reestructuració de les caixes catalanes, algunes de les quals s’han nacionalitzat, fusionat o convertit en bancs, amb ajudes de fons públics importants, provinents del FROB.

Després d’un any de compareixences en comissió amb gestors de caixes, responsables polítiques, plataformes d’afectats, experts… avui hem presentat les conclusions dels treballs que podreu trobar aquí. Gràcies a la proposta del PSC, totes les transcripcions de compareixences, així com la documentació rebuda, s’enviarà al Ministeri Fiscal per tal que estudii si hi ha indicis de delicte en algunes de les actuacions.

Posted in Blog | Leave a comment

Noves oportunitats per l’economia: turisme i indústria

Aquests dies s’ha generat un debat molt interessant a l’entorn del model econòmic que necessita Catalunya. La imminent aprovació de la modificació de la llei 2/89, que va posar les condicions per a la instal·lació fa dues dècades de Port Aventura, ampliant així la oferta de turisme familiar, es modifica ara per incorporar noves condicions que permetin una inversió per afavorir així el turisme de negocis o reunions.

A Catalunya l’origen històric del conegut avui com a turisme de negocis ve de lluny, ja a l’edat mitjana tenim exemples d’intercanvis comercials i fires. I és a partir dels anys seixanta que es desenvolupen esdeveniments i salons especialitzats de caire empresarial per tot el país, sobretot a les ciutats capital de comarca.

Dit això, avui el turisme de negocis ha esdevingut una activitat emergent molt relacionada amb la globalització dels mercats, la internacionalització i el creixement de la xarxa empresarial. De fet, han estat aquests elements els que han potenciant la celebració d’esdeveniments amb major impacte internacional. Estudis del Centre for Exhibition Industry Research indiquen que les fires i els congressos es situen en la tercera posició al rànquing de venda directa, i constitueixen plataformes de comercialització estratègiques per a les empreses.

En moments en què les empreses cerquen més competitivitat, eficiència i rendibilitat, i cada vegada compten amb menys temps i més agressivitat comercial, la participació en reunions de negocis com a punt de trobada d’empreses i de visitants es converteix en un recurs de primera línia per generar expectatives de negoci i permetre el creixement empresarial.

La oferta i la demanda són necessàries però no suficients en el turisme de negocis, aquest és un sector que demana un fort paper institucional. És importantíssim comptar amb un sector públic capaç de liderar i generar les condicions perquè es puguin realitzar trobades empresarials de primer nivell: infraestructures, comunicacions, espais i centres de congressos, allotjament o serveis de restauració i oci.

A Catalunya tenim un bon exemple amb el Mobile World Congress, una aposta encapçalada i liderada per l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i l’equip de Fira Barcelona amb el seu President al davant, que amb esforç i encert van saber cercar les complicitats necessàries, públiques i privades, per presentar un projecte guanyador i convertir Barcelona en la capital mundial del mòbil. Des del 2006, 1a edició del MWC, les dades han anat en ascens: de 50.000 a 85.000 habitants, de 100M€ a 350M€ d’impacte econòmic, de 250 a 4.000 directius d’empreses tecnològiques i més de 7.000 llocs de treball.

L’any 2013, Catalunya ha rebut 1’6 milions de turistes per motius laborals, reunions, fires i congressos, un 15’7% més que l’any anterior. Uns turistes que han realitzat una despesa de 1.800 milions d’euros, un 27% més que al 2012. I ho han fet, sobretot, a les ciutats de Barcelona, Sitges, Castelldefels, Girona, Lloret, Reus, Vilaseca i Salau (Port Aventura) i Lleida. De fet, la Convention Bureau d’Espanya confirma que som una de les principals destinacions per a la realització de congressos i fires especialitzades en ciència, medicina, tecnologia i indústria.

Doncs bé, aquest és l’objectiu de la inversió al Camp de Tarragona, apostar pel turisme de negocis. Una inversió en centres de convencions, hotels, espais culturals i comercials, i casinos (el 15% del total). Una inversió que permetrà generar activitat econòmica en un sector que avui representa el 12% del PIB, no vivim del turisme a Catalunya però n’és un sector importatíssim. Una inversió que permetrà generar milers de llocs de treball en un territori que compta amb l’atur més alt del país, el 27%, amb 113.000 persones sense feina, de les quals 12.600 ho són de llarga durada.

Aquests són els motius pels quals el PSC donarà suport a aquest projecte. I ho farà amb els canvis que ha incorporat a la llei: protegint molt més el territori, el blanqueig de capitals i el joc a crèdit, protegint més els menors i els treballadors. S’ha rebaixat l’impost del joc al 10%, però la resta es pagaran íntegrament (IVA, IRPF, Impost de Societats, IAE). La taxa turística dels hotels serà la màxima. No hi ha minva a la caixa comuna, es recaptarà molt més. I si n’hi hagués en l’impost del joc, hem inclòs una clàusula a través de la qual els operadors es comprometen a incrementar la recaptació fins arribar als nivells actuals.

Però l’acord del PSC amb el Govern, per facilitar aquesta inversió, va més enllà de potenciar el turisme. Catalunya ha estat i és un país industrialment actiu malgrat que la crisis ha reduït la seva aportació al PIB fins al 18%. Per això, el PSC ha posat sobre la taula 25 mesures en els àmbits de la formació, el finançament, la innovació, les infraestructures, la internacionalització, l’energia i la recerca. Mesures que apareixen en el document +Indústria, signat per patronals, sindicats, col·legis professionals i universitats, i que pretén ajudar a millorar les dades d’un país que necessita més productivitat per esdevenir més competitiu, un país que haurà de sortir de la crisis amb una millora contundent de la política industrial.

Resum publicat al Capgròs

Posted in Blog | Tagged , , , , | Leave a comment

Per una reforma fiscal justa

Divendres 14 de març la comissió d’experts, a qui el Govern de l’Estat va encarregar un informe sobre la necessitat d’una reforma fiscal a Espanya, va presentar el seu treball final amb més de 270 propostes concretes. Cal recordar que la darrera gran reforma fiscal que es va fer a l’Estat va ser l’any 1977, ja han passat quasi 40 anys.

Probablement, el fet que es plantegi aquesta reforma avui és, sense dubte, degut a la greu crisis que vivim i que estan patint, entre d’altres, les finances públiques. Les dificultats d’assolir l’estabilitat pressupostària necessària per assolir una economia sòlida i un enfortiment de l’estat del benestar són enormes. El deute, la baixada d’ingressos i l’augment en despesa social, fan que el control del dèficit sigui difícil d’assolir.

Els Governs de l’Estat i la Generalitat han basat la seva lluita contra el dèficit en la reducció de la despesa amb retallades indiscriminades als serveis bàsics de l’estat del benestar: salut, educació i serveis socials. Aquesta ha estat la seva recepta per equilibrar les finances públiques. I lluny d’aconseguir-ho (avui comptem amb més atur i més pobresa que fa 2 anys) la Generalitat, per exemple, a més a més de retallar la despesa, han augmentat el deute (el 40% del deute actual s’ha generat en els darrers 2 anys) i no han treballat a fons per augmentar els ingressos, al contrari, van eliminar l’impost de successions i ara l’incorporen de manera tèbia.

Els socialistes creiem que per equilibrar les finances públiques calen dues respostes. Una en la línia de la despesa i, en aquest sentit, apostem per desenvolupar profundes reformes en l’administració per tal comptar amb serveis més eficients. I en la segona línia, la dels ingressos, és on creiem que hi ha grans oportunitats per avançar ja que comptem amb un sistema impositiu feble, injust que necessita reformes fiscals estructurals de gran calat. Aquí és on creiem que cal dedicar els esforços per tal de sortir millor de la crisis.

Nosaltres estem convençuts que qui està pagant la crisis de manera més accentuada són les classes mitjanes i baixes, és a dir, que l’esforç que s’està fent afecta molt menys les classes benestants. I això és així, en part, degut al nostre sistema fiscal tremendament injust. Aquests són alguns dels motius pels què cal treballar la línia dels ingressos:

a). Pressió fiscal baixa: Espanya es situa a la zona baixa dels països de la UE-27 pel què fa a nivells de pressió fiscal (32’4% front al 40’1% mitjana UE). Cal revisar aquest aspecte, no per pujar impostos linealment, sinó per millorar la recaptació global fent que qui més té pagui més, i que qui no paga ho faci.

b) Fiscalitat desigual: Actualment el 90% de la pressió fiscal recau sobre les classes mitjanes i baixes, i el 10% restant recau en el capital, la riquesa i les societats. Comptem amb una pressió fiscal desigual, tremendament injusta.

És clar que, en aquest sentit, cal un reforma en profunditat però no per pujar impostos als treballadors i treballadores, com dèiem, sinó perquè qui més té pagui més i perquè qui no paga ho faci. Ens referim als grans patrimonis i les  grans companyies que, fins avui, són els que tenen capacitat per evadir les seves obligacions tributàries a través de l’enginyeria fiscal (economia d’opció).

Cal un increment de tributació a les rendes de capital, a les transaccions financeres, a les plusvàlues especulatives. I, sobretot, apostar clarament per millorar la tributació directa, per fer-la més justa i progressiva; i  no incrementar la indirecta, ja que en impostos com l’IVA, el seu augment castiga clarament el consum i les classes més populars. Amb un país com Espanya on el 70% del què produïm està destinat al consum intern, “matar” el consum només portarà més atur.

c). Evasió i frau fiscal: La recaptació fiscal mitjana de la UE és del 46% mentre que la d’Espanya és de 36%. Segons els tècnics d’hisenda de l’associació GESTHA la quantitat de frau existent a l’estat és de 80.000M€.  L’informe de la Comissió Europea “Improving tax governance in EU Membre States: Criteria for successful policies” explica que l’administració tributària espanyola és una de les que menys dotació de recursos humans té a la UE, i una de les que compta amb un major nombre d’economia submergida (a l’entorn del 20%).

En aquest àmbit hi ha gran camí per córrer però cal, indubtablement, augmentar els recursos amb els que compta l’Agència tributària per poder desenvolupar bé la seva feina i, sobretot, mantenir-la com un organisme independent sense intromissions de cap tipus.

 d). Deduccions fiscals: cal una revisió a fons de les deduccions fiscals que s’estableixen en els impostos, sobretot aquelles referides al capital. A Catalunya, per exemple, 4.384’6M€ són beneficis fiscals que depenen directament de la Generalitat.

Davant d’aquesta situació, només podem plantejar una reforma fiscal més justa, que comporti que pagui més qui més té, més estable i eficient en la gestió dels impostos, i suficient per poder assolir uns nivells d’ingressos que permetin mantenir els serveis públics de qualitat i l’estabilitat de l’economia.

Sembla que la reforma que ha presentat el grup d’experts al Govern de Rajoy no va en aquesta línia. Està clar que hi ha marge per la política. Que hi ha una altra manera de sortir de la crisis.

(article publicat al bloc EnCanviPermanent)

Posted in Blog | Tagged , , , | Leave a comment

Pressupostos 2014: cap sensibilitat social, cap impuls econòmic

Ahir es varen aprovar, amb el suport dels grups de CIU i ERC, els pressupostos de la Generalitat per aquest any 2014. Són els primers de la legislatura, doncs el Govern va decidir no aprovar-ne per l’any 2013 sinó prorrogar els del 2012 que havia pactat aleshores amb el Partit Popular.

Aquests pressupostos per al 2014 lluny de respondre a les necessitats del país: més recursos socials per pal·liar la greu situació que viuen moltes famílies, i més creixement econòmic que comporti la creació de nous llocs de treball, retalla en drets socials i en polítiques per al desenvolupament econòmic. CAP SENSIBILITAT CAP ALS QUE MENYS TENEN, CAP ESFORÇ PER MILLORAR L’ECONOMIA.

Per donar algunes dades, aquests pressupostos aprovats per CIU i sorprenentment per ERC (ho dic en to irònic) ens porten deu anys enrere en el nivell de despesa social per càpita. La despesa de salut, ensenyament, benestar, PIRMI i ajuts socials a l’habitatge ha caigut 2.763M€ des de 2010. I els recursos destinats a  l’impuls de l’activitat econòmica es redueixen dramàticament en relació al pressupost del 2012, en concret, en innovació i indústria, la reducció és del 67%.

CIU i ERC han repetit fins la sacietat que són els únics pressupostos possibles amb la situació actual, tenint en compte -segons diuen- la poca capacitat de la Generalitat per aconseguir més ingressos. Responen que només amb la independència serà possible un altre escenari. Aquest és el seu únic argument.

Però no és cert que no hi ha possibilitat de fer uns altres pressupostos. Per això, els i les socialistes, ens hem oposat frontalment a aquests pressupostos per al 2014. Dividiré la meva explicació en diferents punts: el marc econòmic que condiciona l’elaboració del pressupost, la capacitat d’obtenir ingressos i la priorització de la despesa.

  • Marc econòmic:  La Generalitat, com altres administracions, ha d’ajustar-se a un objectiu de dèficit. En aquest cas, l’objectiu a aplicar està condicionat per l’acord europeu que pacten els diferents països, i que després concreta l’estat espanyol a través de la llei d’estabilitat pressupostària que va aprovar el PP amb els vots favorables de CIU, recordem-ho. Aquesta llei estableix com dividir el dèficit entre les administracions, fixant-lo de forma excessiva per les CCAA, fet que les obliga ajustar-se de manera extrema. És clar que aquest marc és negociable, per tant, millorable.
  • Finançament autonòmic: L’any 2013 s’acabava l’acord plurianual de finançament amb l’Estat. Cal tornar-lo a negociar. De fet, ja l’hauria d’haver negociat el Govern de CIU perquè fos vigent enguany. No ho ha fet. Ha renunciat a assolir un nou i millor finançament per a Catalunya. Estaria bé que expliqués quin ha estat el motiu d’aquesta renúncia. Nosaltres estem convençuts que aquí hi ha marge de negociació per millorar el nostre sistema de finançament.
  • Política fiscal: CIU i ERC saben que hi ha possibilitat de millorar i obtenir més ingressos, però no ho fan. No els interessa. El seu camí és un altre. I nosaltres continuem defensant una política fiscal MÉS JUSTA I PROGRESSIVA. Per això optem per modificar impostos que comportin que els que més tenen, paguin més, com seria el cas de l’impost de successions (400M€) o l’IRPF (en la part autonòmica). També hi hauria una altra manera d’assolir més ingressos, eliminar beneficis fiscals. Si prenem la part autonòmica sobre la que tenim capacitat de decisió, descobrim que 4.384,6M€ són beneficis fiscals que depenen directament de la Generalitat. Per tant, aquí hi ha marge per aconseguir més ingressos. I, per últim, i seguint l’estudi del sindicat de tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA) podríem treballar a fons en la lluita contra el frau fiscal que s’estima, a Catalunya, a l’entorn dels 16.000M€.
  • Política de despesa: L’altra forma de poder realitzar un pressupost diferent és prioritzar la despesa i millorar la gestió. Aquí hi ha una part del marge, i justament amb aquest exercici és on es visualitza clarament quines són les polítiques d’un Govern. El pressupost no deixa de ser el reflex d’això. Nosaltres tenim clares quines serien les nostres prioritats: impuls reactivació econòmica (innovació, recerca, indústria), defensa de l’estat del benestar (educació, salut, dependència, pobresa). I reformes. Calen fer reformes estructurals, és cert, per aportar més eficàcia i eficiència a l’Administració sense que això signifiqui destruir llocs de treball.

Per concloure, amb la proposta dels i les socialistes, relacionada amb la capacitat d’incidir en la modificació de l’objectiu de dèficit, de negociació amb l’Estat d’un nou model de finançament autonòmic, amb la voluntat de modificar impostos per tal que esdevinguin més justos i progressius, i la fermesa vers la lluita contra el frau fiscal, estem convençuts que es poden fer uns altres pressupostos que mantinguin l’estat del benestar amb serveis públics de qualitat, i impulsin l’activitat econòmica permetent la creació de nous llocs de treball. HI HA MARGE PER A LA POLÍTICA. No ens creiem el contrari.

Posted in Blog | Tagged , , , | Leave a comment

“Sí” a la consulta, “no” a fer-la impossible

Article publicat a El Periódico, dissabte 18 de gener de 2014

Vivim immersos en una profunda crisi econòmica i de valors, amb gravíssims efectes socials que els governs de la dreta han convertit en més desigualtat i retrocessos en drets i llibertats. És una crisi que els ciutadans paguen perdent la feina, la vivenda o l’accés a uns serveis públics bàsics de qualitat.

A tot això, a Catalunya s’hi suma la crisi nacional. Una insatisfacció general per l’actual model d’Estat, que compartim al PSC, generada per un sistema de finançament insuficient i ineficaç i la retallada de competències que ja es va iniciar amb l’Estatut. Agreujada per un Govern del PP amb una agenda política de recentralització, d’aniquilació de drets socials, i irrespectuós i fins i tot bel·ligerant amb realitats nacionals com la catalana.

Per una altra part, CiU, condicionada per l’agenda d’ERC, ha emprès un camí que, en lloc d’afavorir i aconseguir el diàleg, l’acord i una sortida democràtica, el dificulta i impossibilita. És una via que provoca desunió, divisió en el si de la societat catalana, enemistat amb la resta d’Espanya i desconfiança en el context internacional i en els mercats. Una via que ha suposat anul·lar l’acció de govern en àrees clau com l’econòmica i social, la màxima expressió de la qual han estat les retallades.

El PSC té una alternativa pròpia pel canvi de relació amb la resta de l’Estat que ha defensat en primera persona Pere Navarro: consisteix en una reforma constitucional en clau federal compartida amb la resta dels socialistes d’Espanya. I que per a nosaltres es resumeix en una idea: refer el pacte constitucional del 1978. Som conscients de les dificultats de la nostra proposta i assumim el repte de fer-la creïble i, sobretot, viable.

La votació del dia 16 al Parlament no era dret a decidir o no, era una proposta de CiU-ERC-ICV en què es demanava al Congrés que es traspassi a Catalunya la facultat de convocar un referèndum, un exercici més de gesticulació estèril, de fugida cap endavant que tan sols busca guanyar temps. Ho saben fins i tot els seus promotors. I aquest era el fons del debat.

Nosaltres rebutgem la via unilateral que planteja el front independentista, però hem defensat que una abstenció per part del PSC podia haver estat congruent amb la tesi de fons de la resolució del consell nacional del 17 de novembre: la de no recolzar cap iniciativa que no fos legal i acordada amb l’Estat com s’ha fet a Escòcia i al Quebec. També podia haver mostrat més bé quina era la nostra posició, antagònica a la del PP, principal responsable de la situació, i al mateix temps facilitar la gestió de la pluralitat interna, lluny de personalismes, en un moment d’extrema complexitat en el debat nacional. Una abstenció que assenyalés, també, la fugida cap endavant i sense sortida de CiU i ERC. Ara bé, en la mesura que el consell nacional va definir la seva posició de forma explícita amb un vot negatiu, nosaltres vam actuar en conseqüència amb el seu mandat i amb la unitat d’acció que per a nosaltres no és incompatible amb les sensibilitats i punts de vista diversos que existeixen en el nostre partit sobre la qüestió nacional.

Volem reafirmar el nostre compromís amb el dret a decidir possibilitant una consulta legal i acordada en coherència amb el nostre programa, alhora que reiterem el nostre compromís a incrementar el nostre treball polític en aquesta direcció, compatible amb la via federal defensada al Parlament i a les Corts.

Catalunya té grans reptes al davant i al PSC els afrontarem des del catalanisme d’esquerres i integrador que històricament hem representat, i donarem resposta a una situació cada dia més crítica des del punt de vista social. Aquest és el servei que ha d’oferir el PSC en la nova etapa: tornar a ser el reflex de la Catalunya plural i diversa, i contribuir a una solució acceptada per una àmplia majoria. Per això no promourem l’exclusió, sinó la unió, la suma i no la resta. Necessitem molta gent i no sobra ningú. Els socialistes catalans formem part del corrent de fons de la societat catalana que reclama un canvi profund en la democràcia, el sistema econòmic i en la relació amb la resta de pobles d’Espanya, i tenim l’obligació democràtica de construir i proposar un projecte de futur amb ambició i esperança.

Jaume Collboni, Juli Fernández, Nuria Parlon, Alícia Romero i Xavier Sabaté, diputats del PSC al Parlament de Catalunya

Posted in Blog | Leave a comment

No fer de la consulta un objectiu impossible

Ara fa un any, escrivia en aquest mateix bloc sobre el meu posicionament en relació a la declaració de sobirania que es presentava en el primer Ple de la X legislatura del Parlament. Avui aquell escrit és plenament vigent. Tanmateix, han passat 12 mesos i les condicions que haurien de conduir-nos a celebrar una consulta estan cada dia més lluny, contràriament al què hauria de ser.

En aquests mesos era raonable esperar que el Govern d’Espanya i el de Catalunya iniciessin les converses per negociar una consulta, un referèndum en què els i les catalanes puguem decidir sobre el nostre futur, sobre quines relacions volem tenir entre uns i altres.

Els socialistes creiem que el camí del diàleg i la negociació és l’única via per aconseguir realitzar una consulta que esdevingui legítima, és a dir, acordada políticament amb l’Estat i legal, tal i com ho han fet Escòcia i el Regne Unit, o Québec i el Canadà. Aquest és el model que defensem els socialistes de manera inequívoca. Però, després d’aquest any, sembla que no és el model per CIU i ERC, que segueixen sense negociar i insisteixen en emprar camins que saben d’entrada que els porten a la confrontació amb Madrid i a cap solució viable per la realització del referèndum.

Això és el què passa amb el què demà votarem al Parlament de Catalunya. De nou, el primer Ple de l’any s’inicia amb una votació trampa. Se’ns presenta una proposta per tal de demanar al Congrés dels diputats que delegui a la Generalitat la competència per convocar una consulta. Però ja sabem que a Madrid ens diran que no. El PP segueix sord i mut davant les aspiracions catalanes, i s’enforteix en la seva posició que va iniciar al 2006 amb la lluita contra l’Estatut.

Per tant, és una proposta fracassada d’entrada. Però està clar que això ja els hi va bé als promotors –CIU, ERC i ICV- perquè, en el fons, el què volen és que se’ls hi vagin tancant totes les portes per tal de poder convocar unes eleccions plebiscitàries que ens conduiran a la declaració unilateral d’independència.

Sincerament i honestament, aquesta crec que és la seva estratègia. I a aquest joc el PSC no hi pot jugar. No a la confrontació entre governs, no al maniqueisme, no a falta de responsabilitat, no a un camí que no ens porta enlloc. No a la miopia del PP, no a l’immobilisme de Ciutadans, no a que res canviï, no a retrocedir més de 30 anys en drets socials i nacionals. No a la consulta com a un objectiu impossible.

En aquests mesos, nosaltres també hem comès errors. Hem badat massa, hem despistat molt i cal deixar l’ambigüitat i ser clars. Els òrgans de decisió del PSC van elegir amb una àmplia majoria que els camins que ens portessin a l’impossible sense diàleg ni negociació caldria rebutjar-los, per això la direcció demana el vot negatiu, atenent a una resolució aprovada en el màxim òrgan entre congressos. El respecte a la democràcia dins la nostra organització i al nostre compromís electoral és important.

A partir del dia 17, caldrà continuar treballant per una consulta possible que s’emmarqui dins l’acord i la legalitat, i així permetre que els catalans puguem decidir. Això és el què volem els socialistes. I caldrà seguir treballant per la profunda reforma de la Constitució que ens permeti assolir un Estat federal, amb més reconeixement, recursos i competències per Catalunya. Una Catalunya que volem més social, una Catalunya que defensi als més vulnerables, que cerqui més igualtat i justicia social. Des del catalanisme d’esquerres és el què hem de defensar, amb propostes valentes i fermes. En això coincidim tots els i les socialistes. I desitjo que junts, des de la pluralitat, puguem lluitar per aconseguir-ho. La pluralitat és més complexa, però també més interessant i rica, amb més capacitat per representar i esdevenir grans. La generositat i les coses ben fetes depenen de tots i cadascun de nosaltres, no hi pot faltar ningú.

Altres posicionaments interessants:
Catalanisme social per Xavier Sabaté
Sortir de l’Atzucac per Ferran Pedret
Cent cinquanta punt dos per Miquel Iceta

Posted in Blog | Tagged , , | Leave a comment