“Orgullós d’en Batalla. Molt orgullós”

febrer 8th, 2010

Amb aquesta frase s’expressava divendres passat en el seu facebook el meu estimat amic, Quico Santiago, just quan va conèixer la notícia del nomenament de l’Albert Batalla com a cap de llista de CIU per Lleida a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. L’Albert és actualment Alcalde de la Seu d’Urgell i diputat al Parlament.

Amb l’Albert ens varem conèixer ja fa alguns anys, a l’entorn del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Ell era aleshores el secretari general de la JNC i jo era la secretària de política institucional de la JSC. M’havien encarregat les relacions amb les institucions i el CNJC n’era una, per tant, en allà ens trobàvem els representats de totes les organitzacions polítiques juvenils catalanes amb l’objectiu d’avançar en la implementació i el desenvolupament de les polítiques de joventut. Recordo a l’Uriel Bertran, en Josep Carrapiço o en Juli Fernández de les JERC, en Joan Herrera i en Sergi de Maya, dels JEV-JIC, també en Pep Martorell, la Marta Vidal o la Titón Lailla de la Unió de Joves, i l’Alexis Serra o en Jordi Arcarons que acompanyaven l’Albert a la JNC. La veritat és que tinc un gran record d’aquella època. Varem aprendre molt, ens ho varem passar molt bé  i vaig fer bones amistats.

Una d’aquestes amistats és la de l’Albert Batalla. De seguida varem connectar, ens varem entendre. És evident que, políticament, no coincidíem en tot però érem capaços de cercar els punts que teníem en comú a favor de les polítiques de joventut i dels consensos. Sempre vaig trobar en ell un gran aliat. Ell ho sap bé. Em va ajudar molt. L’Albert és una persona afable, educada, intel·ligent, honesta i un treballador incansable. Vaig estar molt contenta quan va ser elegit Alcalde de la Seu. És un enamorat del seu poble i estic convençuda que està abocant tot el seu saber perquè el seu municipi millori dia a dia. I divendres em vaig sentir encara més orgullosa de l’Albert, com en Quico, per haver estat elegit cap de llista de CIU per Lleida. Estic convençuda que ell retornarà la confiança que el partit ha dipositat en ell en forma de treball, coratge i honestedat envers el seu país que tant s’estima.

Sé que  alguns estaran pensant… “però en Batalla no és de CIU i la Romero del PSC?” … Doncs, sí, ho diuen bé. Som de partits diferents, rivals en molts casos, si volen veure-ho així. Però, crec que no fem cap mal a la política, ans al contrari, quan som capaços d’elogiar a persones-polítics que estan en d’altres partits. Ho faig des del màxim respecte i afecte que li tinc a l’Albert perquè el conec i sé de les seves virtuds i de la seva capacitat de treball. Només li retrec una cosa sovint quan parlem, que es dediqui més temps a ell i que aprengui a desconnectar de tant en tant d’aquesta vida tan agitada que passa entre el Parlament i la Seu.

Quan un jove polític com ell, només té 32 anys, de la seva vàlua personal i política és elegit per desenvolupar càrrecs de responsabilitat com els que li han encarregat ara, recupero part de la confiança en els partits polítics.

Molta sort, Albert!

Un petó des de Mataró.

batalla

Necessitem polítics que siguin artistes?

febrer 6th, 2010
Francesc-Marc Álvaro, Ernest Benach i Antoni Gutiérrez Rubí.

Francesc-Marc Álvaro, Ernest Benach i Antoni Gutiérrez Rubí.

Dimarts al vespre vaig assistir a un acte organitzat per la revista VALORS. Feia temps que tenia ganes de participar en alguna de les activitats que porten a terme i, per fí, després de l’insistència d’en Joan Salicrú i de les bones perspectives de la xerrada, vaig acostar-me a la sala d’actes de Caixa Laietana.

Ernest Benach, Francesc-Marc Àlvaro i Antoni Gutiérrez-Rubí eren els convidats encarregats de respondre la pregunta que els organitzadors plantejaven: És possible una aliança entre política i valors?. Els tres varen respondre la pregunta en positiu però cadascú va posar un accent diferent. El President Benach va ser valent en alguna de les seves afirmacions, acceptant que ens trobem en plena crisis política que comporta una crisis de valors on els polítics tenim molta part d’aquesta responsabilitat però no només, doncs els ciutadans són part d’aquesta societat, també, i va dir que ”xoriços hi ha a tot arreu”. Va defensar accions que ajudin a apropar la política als ciutadans, els quals poden comprar per internet, pagar impostos, fer transferències bancàries, però en canvi no poden participar en els partits polítics per aquesta via. Va enfatitzar en la necessitat d’aquests de treballar per millorar la democràcia, com a únic sistema existent i vàlid de gobernança. I així va cridar a aprovar una nova llei electoral, més adequada als nous temps.

Francesc-Marc Álvaro i Gutiérrez-Rubí van mantenir un diàleg interessant. El primer des d’un punt de vista més pràctic i el segon des d’una perspectiva més romàntica. Gutiérrez-Rubí va explicar que la praxis política actual no està afavorint massa l’aliança entre política i valors degut a la preeminença de l’acció sobre el pensament, a la reacció constant vers la reflexió o a la poca vida espiritual dels representats polítics. Per això va advocar per polítics sòlids, formats, persones profundes i amb vida interior, capaces de filosofar i portar a terme creacions com els artistes. Va dir que qui fós capaç de marcar un hortizó de futur il·lusionant i engrescador, generaria esperança en la societat. Per altra banda, Francesc-Marc Álvaro va ser més realista, més àcid. Va dir que a ell li agraden els polítics que no filosofen sinó aquells que es troben amb els problemes cada dia i els resolen amb accions, amb valentia, fins i tot més enllà del que s’espera de la seva ideologia política. Com és el cas d’Obama davant la reforma sanitària o Havel que es va trobar amb una situació difícil davant l’entrada a l’OTAN. “La política és tràgica per definició,  és triar entre dos mals”, va dir.

Em va agradar la reflexió que va plantejar la revista Valors i les intervencions dels convidats; m’hi ha fet pensar uns dies… Estic convençuda, després de quasi onze anys de regidora a l’Ajuntament de Mataró, que els polítics hem de ser persones profundes amb vida interior, formades, amb capacitat d’escoltar i d’aprendre cada dia, preparades per la tasca més noble que hi ha: el servei públic. Tot un privilegi al què hem de respondre amb honestedat, agraïment, esforç i valors que guiin la nostra reflexió i acció política per transformar, millorar.

Podeu llegir més post sobre l’acte al blog de Joan Salicrú, d’Antoni Gutiérrez Rubí, de Ramon Bassas.

Veieu en aquest vídeo algunes intervencions de la taula de debat:

YouTube Preview Image

Més formació=Menys atur

gener 31st, 2010

Aquesta setmana els membres del plenari de la Taula per a la Coordinació de la Formació Professional de Mataró varem assistir a la conferència de l’Oriol Homs, el director general de la Fundació CIREM, a qui varem convidar per ajudar-nos a reflexionar sobre els reptes de la Formació Professional (FP). Va ser una xerrada molt interessant sobre el futur de la formació en relació a les noves ocupacions.

Un dels elements que varen aparèixer en més d’una ocasió va ser la necessitat de formar-se i quant més millor, per a ser una persona més ocupable, és a dir, amb més possibilitats de trobar feina.  Ho podem veure en aquesta taula sobre taxes d’atur en relació als nivells de formació.

Taxes d’atur per nivells de formació IIIT 09
Nivells de formació T H D
Total 15,95 16,50 15,28
Analfabets 52,09 46,56 60,71
Educació primària 23,53 26,20 19,14
Educació secundària primera etapa 20,65 19,67 22,16
Educació secundària segona etapa 15,65 15,24 16,09
Formació i inserció laboral amb títol de secundària 18,75 .. ..
Educació superior, excepte doctorat 7,81 7,35 8,28
Doctorat 2,69 .. ..

Veient aquestes dades és fàcil concloure que la formació és, en l’actualitat, la millor assegurança contra l’atur, i la principal eina per a la qualificació professional.

Està clar, però, que no cal que tots siguem universitaris, a Europa el nombre d’universitaris és menor i no estan patint una crisis tan dura, però el què sí cal és oferir més oferta de formació professional per així comptar amb més persones preparades en aquest àmbit, doncs gran part de les ocupacions del futur demandaran aquest tipus de professionals.

A la gràfica de sota podem veure com cal, en comparació amb Europa, reduir el nombre d’universitaris, el d’analfabets i augmentar la formació mitjana, sobretot FP, per tal d’equilibrar la nostra oferta i adequar-la sobretot a les ocupacions de futur. Fixem-nos que quasibé doblem el nombre d’analfabets i persones amb estudis primaris, en relació a les dades d’Europa.

Taula qualificacions Europa-Espanya (2007)

Taula qualificacions Europa-Espanya (2007)

El DECEFOP, european center for the development vocational trainning, en el seu estudi future skill needs for Europe, presenta unes dades molt interessants que m’agradaria compartir amb vosaltres.

En relació a la demanda d’ocupació per al 2020 estableix:

*Poc creixement de la indústria manufacturera i la construcció 
*Fort creixement dels serveis de mercat però també de no mercat
*Descens de l’agricultura
*Canvi sectorial i ocupacional
*Demanda de reposició

Les ocupacions amb requeriments elevats de qualificació passaran a ocupar pràcticament un 30% del total de la ocupació, i un 50% els de qualificació mitja. En els propers anys serà necessària més persones amb qualificacions superiors i mitges per a fer front a les necessitats del mercat de treball. En canvi es reduiran les persones amb qualificacions baixes.

L’estudi fixa com a noves competències per a noves ocupacions les següents:

*Més competències tecnològiques
*Més capacitat d’innovació a tots els nivells
*Major capacitat de lideratge de processos de canvi
*Major capacitat de treballar en la dimensió internacional (idiomes, interculturalitat, dimensió espaial mundial)
*Més capacitat d’incorporar la dimensió mediambiental
*Major capacitat de gestionar la complexitat a tots els nivells

Com a país, tenim un repte important pel què fa a l’educació i a l’aposta per la formació professional, i cal que tots, sobretots els poders públics que tenen competències en aquest àmbit sapiguen prioritzar dins els pressupostos aquesta matèria per sobre d’altres. D’això depèn el nostre futur i està depenent el nostre present. Aquesta setmana escoltava en els mitjans de comunicació que el Ministre Gabilondo està negociant amb la resta de partits polítics i CCAA una nova llei d’educació que posi remei a algun dels nostres mals. Ho fa amb rigurositat i valentia. El què em dol és que el Partit Popular, a través de les seves conselleries d’Educació de les CCAA on governa només posi l’accent en les hores lectives de castellà i l’educació per a la ciutadania. Si us plau, la situació no és fàcil, prenem-nos amb seriositat aquest tema i posem-li sentit comú i sentit d’Estat!!!

El comerç de proximitat, l’autèntica locomotora comercial de Mataró

gener 27th, 2010

gent_compres

Fa uns mesos, en un acte sobre comerç, un dels empresaris del sector va comentar que la verdadera locomotora comercial de Mataró és el comerç de proximitat i no altres establiments. I, el cert és que, cada vegada que hi penso, estic més d’acord.

El Comerç de Mataró és un comerç dinàmic, de qualitat,  innovador i amb gran oferta de productes i preus; capaç d’atraure setmanalment a l’entorn de 116.000 persones de la pròpia ciutat i del seu territori d’influència. Això és el què diu l’enquesta que la Generalitat de Catalunya ha fet sobre el nostre comerç i així ens ho va explicar ahir el Sotsdirector General de Comerç, Jordi Cuyàs, en la presentació del projecte que estem treballant perquè el centre comercial de la ciutat esdevingui ZONA d’Excel·lència Comercial. Aquest programa que promou la Generalitat, el lidera la Unió de Botiguers amb el recolzament de l’Ajuntament de Mataró. Si estem entre els únics 10 municipis de Catalunya que treballen en aquest projecte deu ser perquè realment el nostre comerç és dels més competitius del país. 

Per això, cada vegada estic més d’acord amb aquell comerciant. Un dels motius que de ben segur va utilitzar el Corte Inglés a l’hora de plantejar-se la seva instal·lació a Mataró fou la capacitat d’atracció del comerç i la competitivitat del mateix. D’aquí que el comerç urbà n’és la verdadera locomotora. Ara bé, tal com saben bé els comerciants, el Corte Inglés serà una gran oportunitat per aquells que han fet la feina, és a dir, per als que han innovat i han sabut posar el dia el seu comerç. A Mataró ho han fet molts. El Corte Inglés ens generarà més capacitat d’atracció i hem d’aconseguir que el què li oferim als visitants sigui prou potent com perquè s’acostin a les nostres botigues, entrin i comprin. El Govern sempre ha tingut la voluntat de facilitar la instal·lació del Corte Inglés, com la d’altres operadors i ho seguirà fent en bé de la generació de riquesa, de més llocs de treball i de més capacitat d’atracció de visitants que comerç de proximitat i restauració han de saber aprofitar com una oportunitat més de negoci.

Èxit Tecnocampus

gener 26th, 2010

Dijous vinent 27 de gener comencen els esmorzars Èxit Tecnocampus, unes trobades mensuals que realitzarem en un espai tancat , a peu de l’obra de l’edifici del TCM en construcció, per tal d’oferir als empresaris i emprenedors debats, conferències i sessions sobre temes d’actualitat i d’interès per les seves empreses i negocis, així com per mostrar-lis el nou Parc que està ja a la seva fase final d’obra. Us hi esperem!

 exit

La Nau Minguell, el centre de la indústria audiovisual i creativa de Mataró

gener 21st, 2010
La Nau Minguell en procés de rehabilitació

La Nau Minguell en procés de rehabilitació

Fa uns dies l’Alcalde visitava les obres de la Nau Minguell, una antiga fàbrica industrial que data del 1854 i que estava dedicada, en el passat, a la filatura, els tints i la confecció tèxtil. Situada entre el carrer Puigblanch i Madoz, els seus 1575 m2 distribuits entre planta baixa i tres pisos s’estan rehabilitant per convertir-se en un centre per a la indústria audiovisual i creativa a la ciutat.

L’edifici forma part del catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró amb la sea màxima catalogació. PUMSA, propietària de la mateixa, va tenir clar des del primer moment que calia fer una reforma excel·lent basada en la conservació de la façana, estructura i elements originals, a més d’utilitzar les energies renovables per a la utilització de la climatització, l’aigua calenta i l’electricitat.

Varem tenir clar que calia fer un projecte singular i ens va semblar que dedicar-lo a la indústria de l’audiovisual i la indústria creativa podia ser una bona proposta de futur, sobretot pensant en la diversificació èconòmica i en què es tracta d’un sector amb llocs de treball qualificats i que generen valor afegit a l’economia d’una ciutat. A més, cal tenir en compte la quantitat i la qualitat dels artistes de la nostra ciutat, així com el talent audiovisual que està provocant, cada vegada més, creació d’empreses en aquest sector emergent. L’Escola Universitària Politècnica del Tecnocampus Mataró-Maresme, adscrita a la UPC compta, des de fa uns anys, amb el Grau en Mitjans Audiovisuals, una titulació que omple cada any les sol·licituds d’inscripció. Amb els programes que treballem per al foment de l’emprenedoria i el recurs de la pre-incubadora d’empreses, creiem que el sector pot créixer a Mataró i el seu territori d’influència amb apostes valentes d’alumnes d’aquest grau, per això fem l’aposta d’un centre que clusteritzi aquest sector econòmic que es troba en creixement degut a l’èxit dels productes i continguts audiovisuals en la nostra societat actual. En Toni Esteve, President de Lavinia, deia l’altre dia en una conversa que avui en dia la mitjana de temps que els joves es passen davant de productes audiovisuals és de 3′9h/dia. Això ens mostra la potencialitat d’aquest sector que nosaltres tenim la voluntat de fomentar.

La Nau Minguell, gestionada per la Fundació Tecnocampus, comptarà amb un espai de MediaLab a la planta baixa, laboratori per testejar productes i fer formació en les diferents disciplines, més dues plantes per allotjar empreses, la tercera planta estarà dedicada a lloguer d’espais per hores, dies o setmanes que dónen dret a l’ús de la tecnologia més avançada per poder realitzar productes i continguts audiovisuals. El Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, a través d’un Plan Avanza, ens va atorgar fa 2 anys un crèdit a interès 0 de 2′7 milions d’euros que ens serviran per sufragar les despeses de la obra de reforma, i prop de 300.000 euros per infraestructura.

En aquests moments, estem tancant acords amb empreses que tenen interès en instal·lar la seva seu a la Nau Minguell. Esperem que, el dia de la inauguració, puguem comptar amb els espais plens de creativitat, innovació i audiovisual.

Sostre de la Nau Minguell

Sostre interior de la Nau Minguell

El Gran Teatre del Liceu i la gestió pública

gener 18th, 2010
Sala actual del Teatre del Liceu

Sala actual del Teatre del Liceu

La setmana passada vaig assistir a una visita guiada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona organitzada per Club de Direcció Púlica d’ESADE Alumni, del què formo part. Acostumen a ser visites, sopars o trobades més que interessants, tant per l’espai visitat o persona convidada en qüestió com per les persones que formen part del club, de les que sempre s’aprèn coses.

Doncs bé, de la mà de l’Adela Rocha, responsable de premsa internacional i amb més de 20 anys d’experiència a la casa, varem poder visitar els espais d’aquest gran equipament cultural… tota una joia de què disposa la ciutat de Barcelona. Posteriorment a la visita, varem tenir la oportunitat de seure amb el Director General del Liceu, el Joan Francesc Marco, qui ens va mostrar les entranyes, aquest cop, de la gestió de la capital de l’òpera a Catalunya. Prop de 55 milions d’Euros (amb aportacions de l’Ajuntament de BCN, la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de Cultura, els ingressos propis del Liceu i els provinents de mecenatge i patronici) i prop de 450 treballadors (entre els que hi ha l’orquestra i el cor) dedicats a difondre l’òpera amb produccions pròpies, coproduccions -interessants però sobretot necessàries en temps de crisis per tal de reduïr i dividir costos- així com activitats adreçades al públic familiar i a les escoles amb l’aposta del Petit Liceu. I, a destacar, tota la tasca de difusió que s’està realitzant a través de la xarxa amb el programa de l’Anella Cultural per tal de poder retransmetre sessions en directe a teatres municipals del país, com és el cas del Teatre Monumental de Mataró, adherit a aquesta xarxa.

Em van sorprendre positivament moltes de les coses que ens va explicar l’Adela i sobretot en Joan Francesc Marco. Vaig quedar admirada de la seva tasca i d’haver aconseguit, en temps de crisis, no reduir el nivell artístic del Liceu, liderat pel seu director. en Joan Matabosch. Sembla feina impossible però la direcció general i el seu equip ho han aconseguit. En aquella sala, escoltant les explicacions del director general ens trobàvem uns quants amants de la gestió pública i ens va agradar escoltar com es gestiona el Liceu i molts, a la sortida, varem comentar si no estaria bé que el Palau de la Música, amb tot l’affaire Millet a les esquenes, es fixés en les fórmules jurídiques emprades per gestionar el Liceu que, tal i com es pot comprovar, són del tot satisfactòries. Segurament, el fet que existeixi un Consorci que és el propietari de l’immoble i una Fundació que gestiona l’immoble, és a dir, el Liceu, separa molt bé les funcions, és a dir, els propietaris dels gestors, i això facilita molt la transparència. Quan el director general ho explicava, em venia al cap la fórmula que tenim a Mataró pel Parc Tecnocampus Mataró-Maresme, amb una fórmula similar: una empresa pública empresarial, propietària del sòl i l’edifici, i una fundació privada gestora del Parc.

Felicitats Liceu i per molts anys!

Del 2009 em quedo amb … (II)

desembre 31st, 2009

els recursos dedicats a l’educació a Mataró com a eix central de la nostra economia.

A mitjans d’octubre vaig assistir a una xerrada organitzada per la sectorial d’Universitat i Recerca del PSC amb el Ministre Ángel Gabilondo, una persona a qui admiro i respecto des de fa molts anys. Durant la seva intervenció va dir coses molt interessants sobre els valors, l’educació o la universitat però m’agradaria compartir amb vosaltres una sola frase: “ la economia debe contar en su eje central con la educación”.

Em sembla una frase molt adient pels temps que corren, uns temps difícils degut a una crisis econòmica que està essent bastant més dura i serà més llarga a Espanya que a altres països. No sóc pas economista i molt menys una experta en temes econòmics però estic convençuda que haver basat la nostra economia en sectors conjunturals per créixer com el turisme i sobretot la construcció, en comptes de basar-nos en sectors estructurals lligats al coneixement, comporta algunes conseqüències com les que estem vivint. Per això, i com reconeix ja tothom, cal canviar el nostre model econòmic. Cal basar-lo més en el coneixement. Necessitem un país més competitiu i per aconseguir-ho cal que apostem per l’educació d’excel•lència, per la innovació i per la recerca. Podem innovar en biotecnologia i en salut, també en comerç o turisme, i per fer-ho necessitem la gent el millor preparada possible per a cada feina. Això vol dir, educació de qualitat des dels cicles inicials, passant per la formació professional i la universitat.

A Mataró estem fent apostes decidides i importants pel què fa a l’educació, en sentit ampli. De fet, sempre la ciutat s’ha caracteritzat per dedicar gran part de les seves inversions a l’àmbit educatiu. Aquest 2009 hem inaugurat l’escola bressol dels Garrofers, hem posat en marxa dos nous CEIP’s, el Montserrat Solà i M. Mercè Marsal, hem traslladat i renovat l’Aula de formació d’adults Alarona al C/Sant Cugat, s’han iniciat nous cursos al centre formatiu Tres Roques, estem coordinant la Formació Professional de tota la ciutat a través de la Taula creada al seu efecte i on hi participen tots els agents que porten a terme cursos d’aquest àmbit, hem realitzat la integració dels dos centres universitaris (EUM i EUPMT) a la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme (TCM), potenciant el projecte universitari amb tres eixos claus: l’emprenedoria, la internacionalització i la professionalització dels estudis. I, evidentment, destaco la forta aposta pel TCM, el parc de l’emprenedoria de la innovació que promou l’Ajuntament de Mataró amb la complicitat de les institucions de la comarca i que obrirà les seves portes el proper mes de setembre. Serà un espai on conviuran i compartiran coneixement els estudiants, docents, empresaris, emprenedores i investigadors, tant dels centres universitaris existents (on s’imparteixen 7 titulacions, màsters i postgraus), el centre tecnològic Cetemmsa, les incubadores o les pròpies empreses instal•lades en el parc (avui ja són 23 les que han signat pre-contractes). Així aconseguirem generar coneixement i transferir-lo a les empreses, crear-ne de noves o atraure talent emprenedor. Si volem una economia forta, competitiva i que no depengui de conjuntures, cal reforçar l’educació. Només així serem menys vulnerables davant situacions similars a la estem vivint ara.

L’aposta per posar l’EDUCACIÓ com a eix de l’ECONOMIA és amb el què em quedo del 2009.

Vista del TCM des de l'espigó del Port de Mataró

Vista del TCM des de l'espigó del Port de Mataró

Del 2009 em quedo amb… (I)

desembre 31st, 2009
La Graciela i el seu somriure

La Graciela i el seu somriure

… els meus treballs envers el creixement personal i la cerca de la felicitat, encara que sigui en petites dosis…

Durant aquest 2009 he afegit a la meva vida persones interessants, intel•ligents i de qui aprenc coses constantment, a elles estic immensament agraïda per les bones estones passades i les que espero continuaré passant. A més, tinc al meu costat una família estupenda i unes meravelloses amistats amb les que tinc la sort de comptar. Sempre ho dic, sóc una afortunada amb els meus amics i amigues, són la meva joia.

I, per últim, i no menys important, els avenços tan importants i trascendents que he fet en el meu procés de creixement personal, sobretot arran del meu viatge a Sangarcía, a la Semana del Encuentro i d’haver conegut la Mònica, el Chema, el Fèlix, la Núria, la Carme… i, sobretot, la Graciela Figueroa, coreògrafa, directora i ballarina uruguayana, ànima del meu viatge a Sangarcía . La Graciela és d’aquell tipus de persones que existeixen poques en el món, tot en ella és amor, tendressa, sabiduria, humilitat, honestedat, bellesa… M’ha encantat trobar-me amb ella, conèixer-la,  ballar, sentir-la… A la Teresa li agraeixo profundacment. Ella m’ha ajudat a continuar el camí en millors condicions, a créixer i em va empènyer a descobrir el somriure de la Graciela. Un somiure que omplia cada matí la sala on ens trobàvem però també els nostres cors.  Va ser una setmana emotiva, intensa, tendre, dura, dolça, agraïda… mai havia ballat ni m’havia adonat de com el còs ens transmet TOT el què ens passa en el nostre interior. He après a escoltar-lo, a escoltar els meus desitjos, a sentir-me… Espero continuar ballant molt temps. Meravellós viatge, màgica trobada. Gràcies Teresa.

Acabo amb una de les cançons que ballàvem amb la Graciela i que val la pena escoltar… i ballar!

YouTube Preview Image

Ah, i el meu nebot, en aquest 2009 ja diu “tieta”!!! ;-)

Decebuda i trista…

desembre 24th, 2009
Concert de Manu Chao a l'Espai l'Arquera. Foto: Capgròs

Concert de Manu Chao a l'Espai l'Arquera. Foto: Capgròs

Avui he conegut pels mitjans de comunicació que els responsables del Festival Cruïlla de Cultures han decidit no realitzar el festival l’any vinent a Mataró. Com us podeu imaginar la meva cara ha estat d’absoluta sorpresa i, encara més, de decepció. En primer lloc, per la pèrdua que representa a la ciutat no comptar amb un festival com aquest que ja s’estava posicionant entre els millors festivals d’estiu per la seva qualitat artística, havent aconseguit un nombre important d’assistents (45.000 l’any 2009). Però, en segon lloc i per sobre d’això, estic decebuda per la forma com s’ha comunicat i, segons el meu parer, per la falta d’honestedat.

Recordo el dia que els responsables de Visual Sonora, organitzadors del festival, ens varen venir a explicar el projecte del Cruïlla, l’any 2005, només uns mesos abans de l’estiu. Venien molt il·lusionats… nosaltres ens varem engrescar, i tot i saber que aniríem apretats de temps, varem posar-nos a treballar per fer realitat la 1a edició del festival. Ens donàvem tres anys per veure si podíem consolidar-lo. En aquests anys, en aquestes 5 edicions, puc garantir que l’Ajuntament ha treballat de valent, ha fet esforços econòmics i organitzatius importants perquè aquest festival tirés endavant. Teníem clar que era un bon producte cultural i un gran element de promoció de la nostra ciutat. Com a exemple, puc explicar que les campanyes d’estiu que desenvolupem a l’estiu estan basades en oferir als visitants una jornada per gaudir d’esdeveniments culturals com el Crüilla, Les Santes o el festival Shakespeare, així com les rutes patrimonials, les nostres platges o el comerç. Per tant, una aposta clara del Govern i de la ciutat que ha posat a treballar molts serveis municipals, destacant l’IMPEM i sobretot l’IMAC, amb el seu President, en Sergi Penedès al capdavant; a més, de comptar sempre amb la complicitat inestimable de l’Alcalde, que ens va empènyer l’any 2009 a fer un esforç inversor complementari, a l’entorn de 200.000€ malgrat la conjuntura econòmica,  per adequar un solar, l’espai l’Arquera i així poder realitzar concerts de gran format.

Evidentment, segur que l’Ajuntament no ho ha fet tot bé i és cert que la ciutat no compta amb espais tancats per fer concerts de gran format, però això ja ho sabien al 2005. No els hem enganyat pas!

Em sap greu, molt greu. Crec que no mereixem aquest tracte per part dels organitzadors. Han estat moltes hores, moltes reunions, molts recursos econòmics destinats al festival… perquè ara tot acabi així. No s’ho mereix la ciutat.

Marxo a dormir decebuda, molt, i encara no entenc per què s’ha explicat així i per què han explicat aquests motius… només. Tal vegada, com diu Sabina, “nos sobran los motivos”

Bona nit!