Fa uns dies, parlant amb un empresari mataroní a qui vaig conèixer a la meva etapa de regidora d’esports, em deia com recordava que en diverses converses li havia dit que no volia eternitzar-me en política i que en sortiria en algun moment per iniciar nous camins professionals. Pressa la decisió al gener, em felicitava per la coherència mantinguda.

La veritat és que ha estat una coherència complexa, difícil. La política m’agrada, apassiona però cal tancar etapes i no professionalitzar-se. Però bé, crec que de no ser per la Teresa, que em va ajudar més del què ella es pensa, no hagués après a escoltar els meus desitjos i a descobrir les meves prioritats.

Consistori 2007-11

Dimecres al vespre es va celebrar el darrer Ple del mandat, el meu darrer ple com a regidora de Mataró, després de 12 anys. Va ser un moment emocionant per molts motius. Es fa difícil dir adéu a una etapa molt important de la meva vida. Potser la més important. He passat per vàries responsabilitats, he descobert la meva ciutat, he après de grans professionals dins i fora de l’Ajuntament, he plorat i rigut, he disfrutat i patit. He fet bons amics. En definitiva, he viscut una experiència fantàstica que m’ha fet ser l’Alícia que sóc avui.

En moments com els que estem vivint, on la política està desprestigiada, on es critica a qualsevol polític per sistema i no es sap separar el gra de la palla, haig de fer una defensa aferrissada de les persones que es dediquen a la política. Treballar pel bé públic, per lo col·lectiu és una oportunitat fantàstica per millorar el teu entorn. La majoria de polítics s’hi deixen la pell, treballen moltes hores, lluiten per aconseguir que el seu poble o ciutat avanci, progressi però paguen un cost molt alt a nivell personal i també professional ja que s’allunyen del mercat laboral. Però tot i així, segueix essent la professió més criticada.

Avui s’han constituit els nous ajuntaments. La honestedat i el treball ben fet serà el què guiarà més dels 95% dels regidor/eses, alcaldes i alcadesses que han près posessió del nou càrrec. Hi hauran encerts i errors. Som humans. I avui vull reivindicar aquesta feina tan noble i valenta.

En el meu cas haver treballat per Mataró i pel Maresme ha estat una sort, un plaer i un honor. Estic molt satisfeta del meu pas pel govern d’esquerres i de progrés que hi ha hagut a Mataró en els darrers anys, i n’estic més del meu pas per la política, malgrat els mals moments. He estat una privilegiada. He intentat sempre treballar des de la honestedat, el treball, la valentia i l’esforç, amb els valors del socialisme, i espero haver ajudat a posar un petit gra de sorra per millorar el meu entorn.

Aquesta oportunitat no hagués existit, però, si en Manuel Mas i en Remigi Herrero no haguessin cregut en mi i no m’haguessin posat a la llista del PSC l’any 1999, com ho van fer. A ells els hi estic immesament agraïda, també pel mestratge.

Però, sobretot, vull agrair molt especialment el recolzament, l’ajut i l’immens aprenentatge que he tingut de l’Esteve (Terradas) durant aquests 12 anys. Sense ell no hagués sobreviscut, d’això n’estic segura. No seria aquí. Sempre he pogut comptar amb ell. Sempre creixent al seu costat. Ha estat un mestre, un àngel de la guarda… i avui també un amic. El meu petit homenatge per ell, i per l’Oriol que va ser l’amic de les confidències i els secrets, de les converses i les mirades en silenci. L’enyoro.

I la meva família que, incondicionalment, han estat al meu costat, patint més que disfrutant. Sense ells no hagués pogut estar ni sortir. Tinc una família i uns amics meravellosos. Gràcies.

Doncs bé, avui 11 de juny de 2011 ha començat una nova etapa i ho hem celebrat amb en Toni al restaurant Les Cols d’Olot. Ha estat fantàstic. El seu aniversari i la fi d’una etapa important per mi han estat els motius de celebració i ho hem disfrutat, i molt!