… i a nosaltres qui ens protegeix?

Aquesta tarda el programa La Ventana de la cadena SER que dirigeix i presenta la Gemma Nierga ha tractat un d’aquells temes que no apareixen amb massa freqüència als mitjans de comunicació: el de les participacions preferents. De nou, la periodista catalana i la pròpia cadena han demostrat ser, amb la seva valentia i honestedat, altaveus dels més febles i vulnerables.

Fa unes setmanes va començar a aparèixer a les converses amb els amics la problemàtica del què s’ha anomenat les participacions preferents. Aquest “producte” és un engany realitzat per part d’algunes entitats financeres als seus clients fent-los creure que els hi oferien productes d’estalvi segurs, mentre els hi estaven facilitant un producte d’alt risc que és impossible entendre si no ets un expert.

Milers i milers de persones afectades que avui no poden treure els seus estalvis que s’han vist minvats degut a aquest producte, només es senten recolzades per associacions com ADICAE (Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros). Aquesta està pressionant a bancs i caixes per cercar solucions que no comporti als consumidors, que han confiat en les seves entitats financeres, perdre part dels seus estalvis.

Davant els diversos testimonis que han participat a La Ventana d’avui amb la Gemma Nierga i el Juan José Millàs (molt indignat, per cert, com no pot ser d’altra manera) només ens queda preguntar-nos… i qui protegeix als ciutadans? … qui protegeix als consumidors? … Mentre l’Estat, és a dir TOTS, facilitem recursos econòmics als bancs a través del FROB per tal de mantenir i protegir el sistema financer español, qui ens protegeix a nosaltres?

¿Serà el Govern de l’Estat qui es posarà al costat dels usuaris per protegir els interessos individuals de cadascun de nosaltres o s’aliaran amb els que han perdut la confiança de la ciutadania que, inocentment, havíem pensat que eren institucions que custodiaven els nostres diners, i no simples comerciants amb ganes de guanyar diners a costa de tot?

Podeu escoltar el programa d’aquesta tarda aquí


Nou any, nova imatge al blog!

Aquest novembre passat va fer 2 anys que vaig obrir el blog Una mirada al món. Em va costar decidir-me però avui estic encantada de tenir un espai on poder abocar idees, reflexions i experiències i, sobretot, de poder-les compartir amb tots aquells que, de tant en tant, obriu aquesta finestra.

I per celebrar-ho, que les coses bones s’han de celebrar, he volgut començar l’any amb una nova imatge al blog. Tenia ganes de fer-ho i gràcies a la professionalitat del Manuel Cuyàs i del Daniel Paladini ha estat possible. Quina paciència han tingut amb mi! ;-) Moltes gràcies als dos!

Bé doncs, espero que us agradi i que ens continuem trobant per aquí!

BON ANY!!


Premis LO, entre els somnis i la realitat

Avui he assistit a l’entrega dels Premis Lo Emprenedor que convoca la Diputació de Lleida, a través del Patronat de Promoció Econòmica. Són uns premis que, com molts que existeixen al país, volen premiar les millors iniciatives empresarials dutes a terme per emprenedors i emprenedores, en aquest cas, lleidatanes. Enguany, les empreses guanyadores, instal·lades al viver d’empreses de la Caparrella (Lleida) han estat:

- BIOBÉ: per la seva capacitat d’innovar amb un nou producte, un bressol per nadons fet amb materials reciclables i orgànics. Una proposta molt interessant que es pot personalitzar.
- PUNTECO: per la seva capacitat d’adaptació al territori, fomentem l’oci ecològic a les terres de Lleida amb propostes molt recomenables.
- CLIBB: com a jove empresa líder en tecnologies Microsoft que està especialitzada en solucions corporatives.

Mentre era a la platea disfrutant de l’acte i aplaudint als emprenedors, pensava si no existeixen massa convocatòries arreu que volen reconèixer la valenta tasca d’aquells que emprenen. Per una banda, que sigui així és més que positiu i necessari. Cal reconèixer el paper dels emprenedors, el treball que porten a terme i la seva capacitat d’innovar. Cal posar-los en valor. Ara bé, per altra banda, el fet que existeixin tantes convocatòries genera una atomització excessiva dels premis i, per tant, escassa repercussió mediàtica i, generalment, poc valor afegit a l’emprenedor i al seu negoci.

I em pregunto… i si pensem en aglutinar algunes convocatòries i aconseguir que els guardons siguin més potents per tal que els emprenedors puguin generar més valor al seu negoci o accelerar-lo? … I no només em refereixo a la quantia econòmica sinó a d’altres aspectes més qualitatius, com facilitar-li un assessor extern gratuït durant un any per ajudar-lo amb el desenvolupament i creixement de l’empresa. O també podríem facilitar a l’emprenedor la instal·lació al Silicon Valley durant 3 o 6 mesos i ajudar-lo a viure aquesta experiència d’aprenentage i networking.

En tot cas, felicitats als premiats d’enguany dels Premis Lo Emprenedor!



El vídeo, eina de comunicació

Fa uns mesos, l’Stefi i en Luca Leonardi em varen trucar per demanar-me si els podia ajudar en la realització d’un vídeo. Sense saber res més, els hi vaig dir que sí.

Ells dos són fundadors de l’empresa de comunicació Basilico Studio, una productora moderna, innovadora i valenta que, continuament, investiga i experimenta amb nous llenguatges audiovisuals assolint uns resultats excel·lents. Varem tenir la sort de descobrir-los quan iniciàvem els treballs per desenvolupar les campanyes de comunicació i màrqueting del TecnoCampus Mataró-Maresme, just en el moment que acabàvem les obres del Parc i calia transmetre bé tot el potencial del projecte, tant des del punt de vista físic com emocional. Evidentment, el vídeo ens va semblar la millor opció degut a la proximitat, naturalitat i capacitat de visibilitat arreu del món.

Ens varen ajudar a fer diversos vídeos i de tots varem quedar encantats, però no puc oblidar el moment tan emocionant que varem viure quan, durant la inauguració oficial del TCM el 3 de novembre de 2010 amb la Ministra Garmendia, varem projectar el vídeo que havíem preparat per la inauguració. Em van caure les llàgrimes de l’emoció. Van saber transmetre l’esforç, el treball, la il·lusió i el projecte d’una manera meravellosa. Va ser un èxit i ells ens van ajudar a que fós així. La única cosa que em va saber greu és que varem tenir que canviar la música original perquè ens tocava pagar 6.000€ a l’SGAE,i no ho varem permetre. Quin robatori, oi? Així que la música no és la original. I això és un pena perquè tenia molta força. Esperem que la nova etapa de l’SGAE canvii alguns d’aquests paràmetres.

Tornant a la història; per això quan l’Stefi i en Luca em varen trucar per participar en el vídeo corporatiu de Basilico Studio, no ho vaig dubtar. Els hi vaig dir que si. I aquí tenen el resultat. Si algun dia necessiteu d’algun servei que ells ofereixen, no ho dubteu, quedareu encantats. Són unes grans persones i uns magnífics professionals.

Llarga vida a BASILIO Studio!


“Stay hungry, Stay foolish” el meu petit homenatge a Steve Jobs

Aquesta és la darrera frase d’Steve Jobs, el creador d’Apple, en el discurs de l’acte de graduació que va realitzar a la Universitat d’Stanford l’any 2005. Una frase que, crec, resumeix molt bé la seva personalitat inquieta, apassionada, valenta, desperta. És un cant a la vida, a com viure-la. És una manera d’entendre la vida, d’afrontar-la. Em vaig sentir sempre molt identificada amb aquesta frase. M’agrada molt. I l’he repetit en molts i diversos moments.

L’any 2009, en el primer acte conjunt de graduació de l’Escola Universitària del Maresme i de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, ja integrades al TecnoCampus Mataró-Maresme, al costat de l’Andreu Francisco, varem citar aquest discurs i acabàrem amb aquesta frase la nostra intervenció. És un missatge ideal per transmetre als estudiants, però també a les persones que, a vegades, no troben un motiu per lluitar, per superar-se, per millorar. Una intervenció fantàstica sobre la superació personal, l’esforç, l’autoestima i la passió… que cal escoltar de tant en  tant, una i una altra vegada.

Estic convençuda que si tots seguim una mica aquest camí que indicava l’Steve Jobs amb aquesta frase Stay hungry, stay foolish, podrem ser capaços d’avançar i de posar el nostre granet de sorra per millorar el món. Al cap i a la fi, és el què ha fet ell amb el seu enginy i la seva capacitat de revolucionar el seu entorn.

Ens hem despertat avui amb la notícia de la seva mort, però el seu esperit de ben segur perviurà molt temps entre nosaltres.

Fins sempre!

YouTube Preview Image

 

 


Igualtat als consells d’administració

Al març del 2007 el Govern de l’Estat va aprovar la Llei d’Igualtat 3/2007, pionera en l’impuls de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones, mitjançant l’eliminació de la discrimació de la dona en àmbits com la política, l’economia, la vida laboral, social o cultural. Tot plegat amb l’objectiu d’assolir una societat més justa i equilibrada.

Un dels aspectes que tracta aquesta llei és l’augment de la presència femenina en els consells d’administració d’empreses públiques i privades. És el què es coneix, com l’Objectiu15. És a dir, aconseguir que l’any 2015, 8 anys després de l’aprovació de la llei, la participació de dones en consells sigui d’entre el 40 i el 60%. Val a dir que l’objectiu sembla difícil d’assolir si tenim en compte que avui la presència femenina en aquests òrgans és de, tan sols, el 10′8%. Només 54 dones formen part dels més de 500 llocs per cobrir a empreses espanyoles.

Podríem escriure molt sobre els motius d’aquest baix nivell de presència de les dones, quan segons estudis científics, estem més preparades i desenvolupem la nostra tasca amb professionalitat i compromís. Les dificultats de les dones tene molt a veure amb la cultura empresarial masculinitzada existent, l’autoconfiança de les dones i amb la decisió de compatibilitzar la vida personal i laboral. És imprescindible per aquest canvi un nou model, una nova cultura empresarial.

Sovint quan apareix aquest debat en qualsevol grup humà és freqüent escoltar opinions referides a la falta de preparació de les dones per accedir a consells d’administració. Sense entrar massa en la polèmica perquè dóna per escriure un llibre, cal recordar que a països com Noruega, Suècia o Finlàndia està augmentant considerablement la participació de les dones en consells d’administració, rebatent aquest argument tan pobre.

A Catalunya s’estan fent esforços importants, l’anterior Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats del Departament de Treball i actual Secretaria de Relacions Laborals i Ocupació lidera diversos projectes per millorar aquestes discriminacions. Entre aquests, trobem el programa FemTalent desenvolupat conjuntament amb els Parcs Científics i Tècnològics de Catalunya.

La setmana passada vaig tenir el privilegi (no és pot dir de cap altra manera) de començar el programa “Dones Directives als Consells d’Adminitració” a EADA, dins el Fem Talent que té com a objectiu formar dones directives per tal que s’incorporin en consells d’administració d’empreses. En total, 35 dones amb trajectòries diverses, amb uns currículums admirables, amb formació i experiència, i el més important, amb una actitud positiva, lluitadora i emprenedora. 35 dones que bé podrien formar part de consells d’administració un cop s’acabi el programa. Està clar que hi ha dones preparades, amb expertesa i ganes de formar part d’aquesta societat que, molt sovint, ens fa invisibles.


Parles català … i anglès?

Aquest estiu he gaudit d’unes fantàstiques vacances. Les necessitava. Els canvis professionals em demanaven allunyar-me, desconnectar i omplir-me de nova energia. La veritat és que ho he fet. Ha estat un autèntic plaer. Tot i aquesta desconnexió assolida, se m’ha fet difícil no reflexionar sobre el què descobrim en els viatges. Es fa inevitable fer comparacions amb les diverses formes de vida i aturar-se a pensar en lo privilegiats que som de viure en un país on, coses tan essencials com l’aigua i la llum, són necessitats oblidades per evidents.

A Cambotja, mentre disfrutava dels meravellosos temples d’Angkor, compartíem camí amb nens i nenes d’entre un i dotze anys que constantment en diversos idiomes, tals com el castellà, l’anglès o el francès, t’intentaven vendre alguna cosa. En allà em vaig recordar de l’edició de Red.es en la que l’Eduard Punset entrevistava Richard Gerver, educador i expert en sistemes educatius. Vaig pensar en allò evident. Mentre en els països del primer món intentem innovar en educació per tal de que els nostres sistemes s’adaptin als nous temps i aprofitin les TIC o el pensament lateral, els nens camboians lluiten per sobreviure cada dia. Ja ho sé, és una reflexió molt òbvia però no per òbvia innecessària. I sinó recordem el què està passant a Somàlia.

Tot i les mancances educatives, els nens camboians parlen idiomes amb una facilitat que espanta. És clar, la necessitat fa que hagin d’espavilar-se per relacionar-se amb els turistes que són una font d’ingressos molt important. I em pregunto, no és una necessitat pels catalans i espanyols estudiar anglès per relacionar-nos amb el món? No és important parlar idiomes i quants més millor per ser més competitius? Doncs, sembla que aquí no ho tenim clar. Fa pocs dies, a més, ha aparegut de nou el conflicte del català a les escoles. Tot plegat, un “sense sentit”.

El què hauríem de fer és estar satisfets per comptar amb un sistema educatiu que ha permès mantenir i reforçar la llengua catalana, més feble i vulnerable que el castellà. Un sistema que ha permès que fills de pares d’origen immigrant parlin avui català i castellà indistintament. No és una meravella?! I en comptes d’això, ens fan perdre el temps en discussions absurdes i superades, i no fem un debat seriós sobre l’aprenentatge de llengües estrangeres que ens han de permetre comunicar-nos amb el món!


Emprenedors del vi a Barberà de la Conca

Amb l'Alcalde de la Seu i l'Alcalde de Barberà de la Conca visitant el viver de celleristes.

Fa uns dies varem visitar el viver de celleristes de Barberà de la Conca, una excel·lent iniciativa emprenedora per potenciar projectes d’enologia. L’any 2004 l’Ajuntament de Barberà juntament amb el Consell Comarcal de la Conca van decidir tirar endavant un viver de celleristes per recolzar emprenedors en l’àmbit del vi i, conseqüentment, augmentar el nombre d’empresaris del propi territori dedicats al món de l’enologia. Van cercar el recolzament de l’ADO de la Conca i de la cooperativa més antiga de l’Estat Espanyol, la Cooperativa de la Conca de Barberà, que va cedir les seves velles instal·lacions perquè es pugués rehabilitar l’espai i així poder crear aquest primer viver de celleristes del país.

A través d’unes instal·lacions ben preparades amb maquinària especialitzada es permet a l’emprenedor inciar-se en el sector del vi sense haver de fer una inversió inicial important, ja que la construcció d’un celler comporta una despesa molt elevada. Amb les infraestructures necessàries i un bon assessorament i acompanyament d’experts del propi viver, emprenedors del territori poden iniciar-se en l’art de fer vins d’autor i de qualitat.

Em va encantar el concepte. Realment, en aquest cas, el valor afegit de l’administració pública és clau ja que sense aquest tipus de viver seria difícil que una desena d’emprenedors s’haguessin iniciat en aquest sector. Després d’uns quants anys, algunes empreses ja volen soles fora del viver i amb èxit. Tot i així, l’Ajuntament i el Consell Comarcal ja estan pensant en fer créixer el viver i ajudar a més emprenedors que ja fan cua per poder crear nous vins.

La visita la varem organitzar des de GlobaLleida conjuntament amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell per tal de coneìxer una experiència interessant i analitzar si seria possible i viable la creació d’un viver d’aquest tipus lligat a algun altre producte agroalimentari típic de la zona. Varem sortir engrescats… sobretot l’Albert Batalla, Alcalde de la Seu, que va veure com podria desenvolupar un projecte similar, ambiciós per a emprenedors del Pirineu potenciant així productes de qualitat.

Felicitats a Barberà de la Conca per l’ambició i la valentia pel projecte. Admirable, si tenim en compte que només té 500 habitants!


Entre twits i relax… networking!

Aquest vespre he tingut la sort i el plaer de poder disfrutar d’una estona fantàstica de relax. La Sònia Graupera, una persona emprenedora i molt coneixedora d’establiments destinats al gaudi, ens ha portat al Mayan Luxury Spa de l’Hotel Palace per celebrar la primera edició del #mayanspaandtwits. Per tant, ja us podeu imaginar que les dones que avui ens hem trobat en aquest spa urbà més que recomenable som seguidores d’aquesta xarxa social que et permet crear un networking tan especial com el d’avui.

Fa uns dies, durant les sessions del Biz Barcelona, més conegudes com a Dia de l’Emprenedor, vaig escoltar al Bernardo Hernández de Google fer una interessant reflexió sobre el networking. Una de les persones que es trobaven a la sala li va preguntar per què era tan important el networking a Estats Units i quant temps calia dedicar-li des del punt de vista professional. Vaig estar totalment d’acord amb el què explicava. En el món dels negocis és important tenir contactes, de fet diria que en qualsevol àmbit, oi?

En el business fer xarxa ajuda molt per aconseguir clients, proveïdors o futurs partners. Cal donar-se a conèixer i conèixer. Cal donar targetes i no tenir vergonya d’iniciar converses amb qui no et coneix. Però també és important fixar-se objectius i saber què anem a fer en aquell acte de networking al que assistirem. Si no tenim objectiu, no sabrem si aquell temps dedicat  ha estat profitós. Potser ens plantegem aconseguir parlar amb el CEO d’una companyia, conèixer la directora de màrqueting d’una entitat financera o donar tres targes a competidors amb qui poder cooperar… Bé, si tenim objectius, podrem evaluar si aquell networking ha estat positiu o no. No oblidem fixar-nos objectius. No anem a perdre el temps, anem a invertir-lo.

Aquest vespre preteniem relaxar-nos entre twits però també conèixer-nos millor, coneìxer millor un seguit de dones que ens seguim per twitter, que compartim projectes i objectius professionals però que no havíem tingut la oportunitat de tenir una estona de relax on conversar tranquil·lament. El twitter, l’emprenedoria, el món femení, el disseny, la cuina, els viatges… han estat presents a les converses.

He marxat amb noves targes i futures reunions de feina per organitzar. Però, sobretot, he marxat relaxada i impressionada del Mayan Luxury Spa, de la meravellosa remodelació de l’Hotel Palace Barcelona i de la deliciosa cuina de Romain Fornell al capdavant del Restaurant Caelis.

Una experiència molt recomenable, encara que no aneu a fer networking! ;)


11 de juny, el dia del canvi!

Fa uns dies, parlant amb un empresari mataroní a qui vaig conèixer a la meva etapa de regidora d’esports, em deia com recordava que en diverses converses li havia dit que no volia eternitzar-me en política i que en sortiria en algun moment per iniciar nous camins professionals. Pressa la decisió al gener, em felicitava per la coherència mantinguda.

La veritat és que ha estat una coherència complexa, difícil. La política m’agrada, apassiona però cal tancar etapes i no professionalitzar-se. Però bé, crec que de no ser per la Teresa, que em va ajudar més del què ella es pensa, no hagués après a escoltar els meus desitjos i a descobrir les meves prioritats.

Consistori 2007-11

Consistori 2007-11

Dimecres al vespre es va celebrar el darrer Ple del mandat, el meu darrer ple com a regidora de Mataró, després de 12 anys. Va ser un moment emocionant per molts motius. Es fa difícil dir adéu a una etapa molt important de la meva vida. Potser la més important. He passat per vàries responsabilitats, he descobert la meva ciutat, he après de grans professionals dins i fora de l’Ajuntament, he plorat i rigut, he disfrutat i patit. He fet bons amics. En definitiva, he viscut una experiència fantàstica que m’ha fet ser l’Alícia que sóc avui.

En moments com els que estem vivint, on la política està desprestigiada, on es critica a qualsevol polític per sistema i no es sap separar el gra de la palla, haig de fer una defensa aferrissada de les persones que es dediquen a la política. Treballar pel bé públic, per lo col·lectiu és una oportunitat fantàstica per millorar el teu entorn. La majoria de polítics s’hi deixen la pell, treballen moltes hores, lluiten per aconseguir que el seu poble o ciutat avanci, progressi però paguen un cost molt alt a nivell personal i també professional ja que s’allunyen del mercat laboral. Però tot i així, segueix essent la professió més criticada.

Avui s’han constituit els nous ajuntaments. La honestedat i el treball ben fet serà el què guiarà més dels 95% dels regidor/eses, alcaldes i alcadesses que han près posessió del nou càrrec. Hi hauran encerts i errors. Som humans. I avui vull reivindicar aquesta feina tan noble i valenta.

En el meu cas haver treballat per Mataró i pel Maresme ha estat una sort, un plaer i un honor. Estic molt satisfeta del meu pas pel govern d’esquerres i de progrés que hi ha hagut a Mataró en els darrers anys, i n’estic més del meu pas per la política, malgrat els mals moments. He estat una privilegiada. He intentat sempre treballar des de la honestedat, el treball, la valentia i l’esforç, amb els valors del socialisme, i espero haver ajudat a posar un petit gra de sorra per millorar el meu entorn.

Aquesta oportunitat no hagués existit, però, si en Manuel Mas i en Remigi Herrero no haguessin cregut en mi i no m’haguessin posat a la llista del PSC l’any 1999, com ho van fer. A ells els hi estic immesament agraïda, també pel mestratge.

Però, sobretot, vull agrair molt especialment el recolzament, l’ajut i l’immens aprenentatge que he tingut de l’Esteve (Terradas) durant aquests 12 anys. Sense ell no hagués sobreviscut, d’això n’estic segura. No seria aquí. Sempre he pogut comptar amb ell. Sempre creixent al seu costat. Ha estat un mestre, un àngel de la guarda… i avui també un amic. El meu petit homenatge per ell, i per l’Oriol que va ser l’amic de les confidències i els secrets, de les converses i les mirades en silenci. L’enyoro.

I la meva família que, incondicionalment, han estat al meu costat, patint més que disfrutant. Sense ells no hagués pogut estar ni sortir. Tinc una família i uns amics meravellosos. Gràcies.

Doncs bé, avui 11 de juny de 2011 ha començat una nova etapa i ho hem celebrat amb en Toni al restaurant Les Cols d’Olot. Ha estat fantàstic. El seu aniversari i la fi d’una etapa important per mi han estat els motius de celebració i ho hem disfrutat, i molt! ;)