Pedro Guerra durant el concert a la Sala Luz de Gas

De nou un altre concert de Pedro Guerra, aquesta vegada a la sala barcelonina Luz de Gas, dins el festival de cançó Barnasants. No podria dir quantes vegades he vist i gaudit en directe d’aquest cantautor des de que el vaig descobrir l’any 1998, però sí puc afirmar que quasibé sempre que trepitja Catalunya, intento donar-li la benvinguda al país

La primera vegada que el vaig escoltar en directe va ser a Mataró, al Parc Central, l’estiu de 1999 durant la festa major de les Santes. Vaig tenir la gran sort de poder saludar-lo personalment i dir-li alguna frase que de ben segur no va tenir cap sentit. Vaig descobrir-lo de la mà del Germán, arran del famós Contamíname que van donar a conèixer el Víctor Manuel i l’Ana Belén. D’aquesta cançó i del compromís del Pedro pel mestissatge cultural va néixer la Fundació Contamíname. Des d’aleshores, totes i cadascuna de les seves cançons formen part de la meva vida d’una manera molt especial.

Avui la Miriam m’ha acompanyat al Luz de Gas. És la meva germana, una persona molt especial en tots els sentits. Em sento tan orgullosa d’ella… Ens portem només 3 anys, jo sóc la gran però m’ha ensenyat tantes coses… entre d’altres a ser valenta. És una dona amb una fortalesa enorme. Estic feliç de tenir-la al meu costat i de que al seu costat tingui a l’Ivan, el meu cunyat, un tio fantàstic. Me’ls estimo moltíssim, sobretot, després de que ens hagin regalat a en Pol, un nen que està a punt de fer 2 anys i que és una meravella. La veritat és que tinc una família estupenda!

A l’escenari només la guitarra, el micro, un tamboret i les partitures de les seves cançons. Ens esperava, doncs, un concert de Pedro Guerra al seu estil més intimista… els que més m’agraden. Pedro Guerra aconsegueix enamorar, aconsegueix que et sentis a prop seu, que les seves cançons esdevinguin teves, que visquis les experiències que l’han portat a escriure aquelles cançons. Crea un entorn màgic. És curiós perquè ha passat a formar part de la meva vida d’una manera molt especial. Tal vegada sigui perquè tant a la Miriam com a mi, des de fa molts anys, ens recorda al Pepe, un dels meus tiets que va morir accidentalment, fa prop de 15 anys. No és que s’hi assemblin físicament perquè el meu tiet era molt guapo, però és cert que alguna cosa d’ell ens el recorda. La seva mirada, la seva tendresa, el detall de la dent trencada, el moviment constant i persistent de la cama… És curiós com ens passa això i com sempre que anem a un concert tenim la sensació de retrobar-nos amb ell. Potser per això ens uneix al Pedro Guerra quelcom inexplicable que està per sobre de la seva música.

Avui ha passejat pels seus clàssics, com els hi diu ell, amb un to d’humor. Cerca del Amor, Bebes del río, Debajo del Puente, Daniela, 5000 años, Contamíname, Pasa, El marido de la peluquera… i també ha repassat el seu nou disc Alma mía que va treure al setembre del 2009 i on podem trobar per primera vegada cançons que no són seves sinó del cançoner clàssic hispanoamericà. El proper 2 de març treu el segon volum d’Alma mía i ens ha avançat algunes cançons fantàstiques com Piensa en Mi, o la que podeu escoltar en el vídeo que us adjunto. M’ha agradat escoltar el per què d’aquest disc. Ens ha explicat com les cançons que escoltes de petit marquen la teva cultura musical. Ell ens ha dit que escoltava al seu pare cantar les cançons que ens dedica des d’aquests dos volums d’Alma mía. El seu pare no era pas cantant, sinó polític però diu que li agradava cantar i així li va transmetre l’amor per la música.

Un concert entranyable amb un Pedro Guerra pletòric, somrient, enamorat (ha dedicat més d’una cançó a la seva companya Maria) sensible, tímid i humil que ens ha permès compartir amb ell un parell d’hores de les nostres vides disfrutant de la seva música i les seves lletres.

Muchas gracias, Pedro!