Estudiants dels projectes Singulars

Catalunya tenia en el curs 2002-03 un 30′4% de fracàs escolar, enguany és del 21′4%. No podem estar satisfets amb aquestes dades. El més òptim seria que la xifra tendís a zero. Però és important destacar que aquesta reducció de 9 punts significa que al 2009 més adolescents acaben els seus estudis obligatoris que els que ho feien al 2003.

Aquestes xifres no es redueixen soles, com us podeu imaginar. Necessiten polítiques valentes, arriscades i decidides que permetin millorar els índex de fracàs escolar amb programes innovadors. El Govern de la Generalitat, a través del Departament d’Educació que lidera el Conseller Maragall està fent una gran tasca. A Mataró ho sabem bé perquè la feina conjunta que realitzem entre la regidoria d’educació i promoció econòmica ens permet desenvolupar iniciatives gràcies als programes que la Generalitat ens està oferint. Vull fer el meu petit reconeixement al Conseller Maragall que està fent una gran tasca per l’educació des del coratge i la valentia política.

A Mataró sempre ens han preocupat les dades de fracàs escolar, per això fa anys que realitzem programes per reduïr-les, en 5 anys 5 punts percentuals. Estem satisfets però hem de seguir. L’any passat vam posar en marxa els Projectes Singulars, a iniciativa de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un programa que ofereix als joves que tenen dificultats per assolir amb èxit la ESO un suport específic des dels IES que consisteix en crear un espai d’aprenentatge atractiu i estades formatives a les empreses, potenciant així les seves competències personals i laborals.

Aquest programa necessita una gran implicació dels tutors i el professorat, les empreses acollidores i les famílies, a tots ells vull reconèixer la gran feina callada que desenvolupen durant molts mesos i sense la qual seria impossible tirar endavant aquest projecte. Però, evidentment, no assoliríem els resultats desitjats sense el compromís dels propis estudiants als qui aquesta formació innovadora aconsegueix despertar la il·lusió que havien perdut o no tenien per estudiar. Hem de pensar que són nois i noies amb dificultats importants que, després d’aprofitar aquest aprenentatge, acaben la ESO i recuperen la il·lusió per estudiar i formar-se.

Ahir, durant l’acte d’entrega dels diplomes als participants, varem poder escoltar el testimoni d’alumnes, professors, pares i empreses. Quina satisfacció veure com els estudiants expliquen que gràcies a aquest projecte han trobat la il·lusió per estudiar, per fer allò que els hi agrada i per continuar formant-se. Quan acabàvem l’acte, unes noies se’ns van acostar i ens van demanar fer-se una fotografira amb nosaltres. La Conxita Calvo, la regidora d’educació, i jo ens hi varem posar encantades, amb un somiure de bat a bat. Després ens explicaven, unes que volen estudiar auxiliar d’infermeria, altres mecànica o electricitat…

Amb projectes com aquest ajudarem a canviar el model econòmic del país perquè tindrem ciutadans més formats, més il·lusionats, més compromesos amb la societat… amb més talent. Aquest és el camí. És cert, no veurem a curt termini els resultats, però la feina dels polítics és, sobretot, treballar per les properes generacions.

Emoció. Satisfacció. Alegria. Il·lusió. Lluita. Formació. 
Inconformisme. Feina. Futur.

Això és tot el què vaig sentir ahir a l’acte de cloenda dels Projectes Singulars. Ha estat la segona edició. L’any passat, a la primera, vaig haver d’aguantar-me les llàgrimes perquè no em caiessin per les galtes. Mai m’havia emocionat tant en un acte institucional però va ser impossible que no passés amb els resultats obtinguts. És fantàstic gaudir del somriure d’un jove que ha recuperat la il·lusió. Només per això ja val la pena haver-me dedicat durant un temps a la política.